UN ALTRE DILLUNS
Acaba el diumenge,
les hores passen lentament,
el temps indeturable
ja està pessigant, esgarrapant
un altre dilluns que m'espera,
dia feixuc, comença la setmana,
la monotonia, el treball,
trobar-te amb la vida reial cara a cara,
i pot ser no tindré temps de somiar,
ni de mirar al cel, no tant...
Pot ser demà no hi haurà cel,
no es farà de dia, sempre serà de nit.
Quina follia, les ombres fosques
m'atrapen la ment, de por i de neguit.
La son em transporta a desaparèixer,
a submergir-me en el no res de la memòria,
difusa i encegadora...
Però demà m'espera un altre dilluns,
dia de primavera on he de pujar
un esglaó més de l'escaleta de la vida.
Em trobaré amb ulls riallers,
i mirades de tristesa,
tot forma part del camí.
Em posaré les sabates i el vestit
de diumenge i caminaré,
em trobaré amb les teves mans?
Amb la teva mirada que fabricava mentides?
Que jo estimava tant, ho sabies?
I els teus poemes em faran de catifa,
em trauré les sabates i per als meus peus nus
seran una carícia.
Fins després dilluns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada