dissabte, 31 de maig de 2008

Adeu mes de maig

ADEU MES DE MAIG

Adéu mes de maig, el mes de les flors, del començament de la primavera, de la tebiesa del sol, que acaricia la nostra pell. El mes de Maria que tant recordo a la meva llunyana infantesa, aquella escola, aquelles mestres, tan recordades i estimades. Em sento de vegades atrapada en un passat, que mai recuperaré, però que sempre romandrà en el meu pensament. El principi d'una educació que et marca la vida quasi per sempre. Record de molta gent important de l'entorn, que han passat pel meu costat, un tros de la seva vida, que ha marcat la meva, i tot queda enrere, guardat al cor amb una dolça mirada. De seguir endavant i de viure, participar a la universitat del dia a dia, de esperances renovades, un mes màgic que marca la existència d'una manera especial. Mes de maig, també de pluges, esperades i desitjades, omplint els rius, apagant la set de les terres, de la justícia que es començava a posar en perill, ja sabem que sempre hi està, però aquest cas per la falta d'aigua. Adéu adorat mes de maig, mes de la llum, del color, de l'amor...Has passat tant fugisser, tan apresa, com així passa la vida, com un llamp a la tempesta. I vindran altres mesos de maig, altres primaveres i més pluges, amarant la terra i els cossos d'aigua dolça, que núvols hi són plens, que distrets ens miren des del cel...on la Verge Maria del mes de maig, amb la seva corona brillant feta d'estels, ens abraça, ens acompanya, la seva llum desprèn vida i pau.