La vida s'apaga

LA VIDA S'APAGA

La vida s'apaga,

el camí s'acaba,

arriba al final.

El riu continua passant,

sense pressa, sense pausa.

El meu cor batega,

no descansa...

No m'abandona.

Encara que la llum

s'enfonsa,

una mà que amenaça,

rancúnies amagades

s'esmicolen, es desfan,

se les emporta l'aigua

el vent, s'ofeguen,

i moren...

abans d'arribar al mar.

El mar blau o verd,

que acaricia les gavines

que abracen la llibertat.

Sóc lliure, miro el cel,

veig els teus ulls

color de poemes

que riuen, i fabriquen

primaveres...

que m'envolten

i em bressolen

suaument...

Gloria Fandos Gracia