dijous, 22 de maig de 2008

El poema més dolç

EL MÉS DOLÇ DELS POEMES

El més dolç dels poemes

voldria escriure aquesta nit,

quant el dolor més fort

m'està oprimint el cor,

una opressió nefasta

m'està ofegant el pit.

A aquesta terra de tristesa

plantaré les més boniques flors,

creixeran a un racó profund,

despendran els més bells colors,

intensos perfums que em portaran

el teu record, acariciat

pels dits de seda que naixeran del cor.

Dolços poemes d'encís que espargiré al vent,

i arribaran al teu cor, encara que siguis lluny,

no sé on ets, has fugit tan apressa

i no m'has esperat...

Un poema dolç vull escriure aquesta nit,

el dolor serà lluna, la pena estrelles,

la impotència i la maldat, la transformaré en un jardí,

a vessar de flors, roses, clavells, gessamins,

i en camps de blat daurats, plens de roselles,

i les teves mans escriguin als meus llavis,

un vers, on caben tots els poemes,

totes les primaveres, somiaré

amb el teu amor, el poema més dolç...