diumenge, 25 de maig de 2008

Matí que es pentina

MATÍ QUE ES PENTINA

Arriba el matí, somnolent, despentinat,

encara adormit, s'estira entre núvols,

llits de matalassos tous i blans,

de llençols blaus i coixins blancs,

desperta, obre els ulls, i amb les mans

es pentina els cabells que són raigs de sol,

que donen llum al dia, que l'espera,

amb promeses d'amor que es faran realitat

i amb alegria compartiran l'experiència

de donar vida i existir...

La llarga cabellera del matí ja està pentinada,

i els seus cabells que son llum de sol,

acaricien la Terra, que és un formigueig

de persones, que treballen i s'il·lusionen,

gronxen les pinedes, els arbres i les herbes,

les aus obren les ales i volen lliures,

les abelles pul·lulen per les flors,

de romaní, farigola i espígol,

ens regalen la dolçor de la mel,

aliment de riquesa per als llavis i la ment.

Gràcies al matí que pentina i espargeix,

per la Terra, farcida d'aigua i cel,

la finesa dels seus cabells, fets de raigs de sol.