diumenge, 4 de maig de 2008

La dona és més pacifista

LA DONA ÉS MÉS PACIFISTA

La dona és més pacifista que l'home, no sempre ha de ser cert, però encara conserva aquest rol femení, que és un vincle d'unió, de la família, de la societat, de llevar-li importància, de vegades, a coses que en realitat no en tenen. Aplana el camí, les dificultats, creant un ambient d'amor i pau. Veure-ho tot més positiu. I quan és mare, és el més gran que li pot passar a la vida, ocupa tota la seva vida, tots els altres temes, i persones, passen a ser superflus, i ocupen un segon lloc a la seva existència. Els fills ocupen el primer lloc, des de que naixen i fins abans. La pròpia mare també passa a un segon lloc, aflora el seu instint nat, independentment de l'edat que hi tingui , de sacrifici, d'un lliurament absolut, a aquell trosset de carn, diminut i perfecte, que viu i respira, fill de la seva carn, dels seu cor i d'un amor compartit. Ha de seguir, acompanyar, ajudar a créixer i formar-se com a persona, fent una gran tasca, per al propi fill, per a la família i per a la societat, tasca molt valuosa, que difícilment ningú reconeix, ni falta que fa, ja que l'amor de mare és incondicional. La mare ho dona tot pels seus fills, inclòs la seva vida, si cal, a canvi de res... li omple l'orgull i la satisfacció, veure la riquesa incalculable del fruit de la seva vida...Potser, també, un fruit de solitud, però mai de tristesa...