dissabte, 3 de maig de 2008

poema acròstic

POEMA ACRÒSTIC (1)

Al corrent del riu naveguen els teus somnis,

L'aigua cristal·lina és com un espill,

Ballen els teus pensaments i són testimoni,

El teu amor canta a la seva remor totes les nits,

Reflecteix la lluna plena, tènue claror,

Tastes aquestes aigües que són la vida.

Grans silencis t'envaeixen el cor,

Universos en una flor que estima

I vols envoltar-te de paraules i mots,

Universal essència que a l'ànima s'endinsa.

Glòria Fandos