diumenge, 23 de desembre de 2007

PENSEU QUE TOT SEGUIRÀ AIXÍ?

Aquest últims temps s'està parlant massa de la violència masclista, lacra que ha existit sempre, i que se'n parli ara és bo. Pot ser l'inici de que pot començar a arreglar-se aquest problema nefast, pel bé de la dona. Encara hi ha homes que no ho assimilen, per desgràcia. Volen seguir tenint la raó del seu costat. És burlesc i inhumà, però els preocupa molt els diners. Ara casar-se no és un negoci per a l'home. I els seus maltractes, tant físics com psíquics, les dones no pensen consentir-los més. I ja que l'home no pensa en l'amor, la dona no serà una treballadora vostra, que no cobra, i a més guanya diners per treballs fora de casa, per arrodonir la vostra comoditat. Si hi ha separació i la dona sobreviu, se'n va. L'home no té que pagar finiment, ni l'atur, ni jubilació, ni honoraris retardats. La dona educa i es fa càrrec dels fills, per a portar-ho a terme els dedica tota la seva estimació, i necessita temps i diners. Ara el pare demana la custòdia compartida dels seus fills, un tant al seu favor, per suposat, en això fa palesa que té cor, estima i amor pels seus fills. Quasi ens han convençut. Però no, ho fan perquè així només han de pagar la meitat de diners a la mare. Desprès troben un gran problema, compaginar el treball amb les necessitats dels fills. Aquest problema també el tenen les mares. Però si els fills són petits, per suposat en edat escolar, us imagineu el gran desori, la tremenda desorganització que sofririen els nens? Canviar-los d'escola, d'ambient, d'amics, de barri, de poble, o de ciutat? I cada quan temps, cada curs, cada sis mesos? No veieu que aquesta forma d'actuar és totalment inadequada? Els que pagarien les conseqüències, els perjudicats serien els nens. Els pares poden estar amb els seus fills, caps de setmana, festes i vacances. Justament són els dies millors, els pares ho tenen al seu favor. Aquets dies, les mares es queden soles. Algunes són com una ànima en pena que vaguen pels carrers. O no surten de casa. El millor és que tinguin amigues i amics per sortir. Algunes aprofiten per treballar, en serveis d'infermeria, per exemple, o altres feines. Es poden compaginar aquestes situacions, amb educació, amb bona fe, tot pel bé dels fills, i més si són petits, i pels propis pares, com a persones, pot ser una vida normal i civilitzada.

Si la separació és per maltractaments a la dona, no hi ha res a fer. Aquets homes tenen maldat i són uns grans egoistes. Ara es comença a fer justícia envers les dones. Comencem un any Nou, el 2008, i en seguiran molts més. No vull aigualir la festa. Però no penseu que tot ha d'estar sempre del vostre costat. Negoci al casar-se. Negoci al separar-se. Encara penseu que tot havia de seguir sent així?