dissabte, 23 de maig de 2009

L'ALBA DESPERTA


L'ALBA DESPERTA


Camps sedosos,

verds, fets de bocins

d'herba fresca.

Llavis amorosos,

desig de besades,

al caliu de l'ombra

d'un arbre frondós,

quant l'alba desperta,

després d'una tendra nit,

al contrallum terrenc,

escampell crepuscular

matutí escampat de rosada.

Desperta el sol

de colors rogencs,

darrere les muntanyes

dels Ports...

Un nou dia esquerp,

potser, somort celatge,

abraçades de somnis

m'envolten...

Em rep l'horitzó

amb un somriure ample,

i un àngel lluitant

amb l'espasa...

contra les foscúries

que volen esborrar

l'esperança.


Glòria Fandos