Dixa'm vore 22 desembre 2011 Especial Nadal from Canal TE on Vimeo.
dijous, 22 de desembre del 2011
DIXA'M VORE "POESIA DE L'ANIMA" BON NADAL
Dixa'm vore 22 desembre 2011 Especial Nadal from Canal TE on Vimeo.
COL·LABORACIÓ 14 DE "POESIA DE L'ÀNIMA PER AL DIXA'M VORE
A "Poesia de l'ànima" del Dixa'm vore del dia 20 de desembre de 2011, ens va acompanyar Albert Guiu, de Flix, gran escriptor i poeta de les Terres de l'Ebre i de més enllà...i un nou poema de Nadal per part meua.
Albert Guiu ens va exposar amb gran mestria la gran riquesa literària que hi ha a les terres de l'Ebre, tant en generacions més grans com de més joves. És un apassionat de les paraules i la poesia, és filòleg i professor. Un luxe tenir-lo en natros, un colofó d'honor per al programa, per rebre el Nadal i l'Any Nou en una llum literària rica i especial. Gràcies Albert.
divendres, 16 de desembre del 2011
YA LLEGAN LOS REYES MAGOS
dijous, 15 de desembre del 2011
PROGRAMA 129 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA
a
Nadal
dimarts, 13 de desembre del 2011
COL•LABORACIÓ 13 DE “POESIA DE L’ÀNIMA” AL DIXA’M VORE
dissabte, 10 de desembre del 2011
Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ I RECITAL NADALENC DE POETES DE L’EBRE A TORTOSA
Llegir més:
Associació Poetes de l'Ebre.: PRESENTACIÓ I RECITAL NADALENC DE POETES DE L’EBRE A TORTOSA
divendres, 2 de desembre del 2011
Associació Poetes de l'Ebre.: RECITAL NADALENC DE POETES DE L’EBRE A ROQUETES
"Bona nit a tothom, autoritats, senyor Sisco Ollé, Regidor de Cultura, gràcies per acompanyar-nos, als petits grans, de la Coral de Roquetes, a Judit directora de la Biblioteca, Marc i tots els que han organitzat aquesta vetllada poètica musical. Gràcies als amics i companys poetes i poetesses de “Poetes de l’Ebre”. Gràcies, sense vatros no existiria “Poetes de l’Ebre”i tots en general per la vostra assistència.
És una gran satisfacció participar un any més, en la celebració Nadalenca en aquesta ciutat de Roquetes, esperem fer-ho per molts anys. Gràcies per la vostra bona acollida i interès, com sempre...
Esperem que us agradin els nostres poemes, som uns poetes somiadors, com així crec que ho són tots. Recorrem els pobles de les nostres terres i de més enllà, amb entusiasme i il•lusió, però al darrere hi ha un gran treball i un gran esforç. Està la creació, la inspiració, també la recerca de paraules, quadrar paraules, refinar la bellesa dels poemes... donar-li un punt d’art... en la mesura de lo possible. Contar la mètrica, si és la poesia clàssica, si és un sonet, la rima ha de ser consonant, un madrigal o els versos alexandrins de catorze síl•labes... I la poesia lliure, ha de tenir una certa musicalitat, que soni bé...
Però la il•lusió, l’entusiasme són molt importants per a anar endavant... Esperem que els nostres missatges arribin, tant al lector com als que ens escolten. Perquè la poesia ha de tenir un fons, un missatge i pot ser descriptiva, com un paisatge fet de paraules..."
dijous, 1 de desembre del 2011
PROGRAMA 128 DE "POESIA PE LA PAU" A RÀDIO RÀPITA
Escolteu el programa:
dimarts, 29 de novembre del 2011
COL·LABORACIÓ 12 DE POESIA DE L'ÀNIMA AL DIXA'M VORE
Al programa Dixa'm Vore "Poesia de l'ànima" Actualitat de Recitals Nadalencs de "Poetes de l'Ebre": A Roquetes el dia 2 de desembre a les 7 de la tarda a la biblioteca Mercè Lleixà i a Tortosa el dia 9 de desembre a les 7'30 de la tarda a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Què millor que celebrar un preludi de Nadal que amb poesia? La nostra poesia de la nostra gent. Us he portat una antologia humanitària, el poemari "Lapiz i Papel" de Teresa Morales, poeta, artista de les nostres terres...i més...
divendres, 25 de novembre del 2011
ACTE DE REBUIG
S'ha realitzat un íntim acte en rebuig a la Violència masclista, amb l'assistència d'autoritats Socials Polítiques, amb la lectura del manifest per la treballadora social Imma Añó de l'EMD de Jesús, a la Sala Jordi Brull i Martinez... A l'entrada i al terra, un pomell de roses envoltat d'unes espelmes enceses... un missatge d'esperança... 54 dones assassinades, una realitat que pesa... pesa... massa... Els hi hem dedicat un minut de silenci... Dediquem a aquest nefast tema més temps de la nostra vida, de les nostres vides...
DIA EN CONTRA DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Ja és una repetició anomenar un dia per a recordar tot allò que volem remarcar i recordar tot allò que val la pena tant en bo com en dolent El dia vint-i-cinc de novembre reivindiquem una vegada més la injustícia de la violència masclista, com si fos un disc de repetició. Una violència tan horrorosa i que tristament, encara la troben tant òbvia, que arriben a esborrar una vida, tan física com psíquica, que la que la dona esta sofrint dia rere dia, del que va ser el seu "AMOR". I en el treball, abús de poder... I continua xocant contra unes ments tan dures i tan cegues que no es dona cap solució per part de ningú. La societat està malalta, i si no reconeix la seva malaltia, mai es podrà trobar la curació. Es una malaltia massa cruel. Tants avenços científics, tecnològics, mèdics...I per a què? Si no som capaços d'abolir aquesta lacra, que ens afecta a tots. La societat som tots, començant per la família, els amics, els veïns, la Justícia i el Govern. Donem ajuda a aquestes víctimes, i abans de què ho siguin, que sembla que són invisibles. Una mica seny, per una societat de pau i de convivència. I no esperem un any per tornar a opinar d'aquest gran problema.
Glòria Fandos Gracia
Tortosa ( Baix Ebre)
dimarts, 22 de novembre del 2011
COL•LABORACIÓ 10 AL DIXA’M VORE DE “POESIA DE L’ÀNIMA
He portat tres notícies d’actualitat: El 25 de novembre "Dia en contra de la violència de gènere" concentració a l'EMD de Jesús, lectura d'un manifest, organitzat per la pintora Esther Besolí: Dia 2 de desembre Recital Nadalenc de "Poetes de l'Ebre" a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes i el dia 9 de desembre presentació de l’Antologia 2010 de “Poetes de l’Ebre” seguit d’un recital de poesia, també Nadalenc, de part del membres de l’associació i obert al públic assistent, com sempre i més coses, no us ho perdeu, us esperem.
dijous, 17 de novembre del 2011
Programa 127 de Poesia per la Pau de Ràdio Ràpita
divendres, 11 de novembre del 2011
La Sirena de l'Ebre
![]() | ![]() Glòria Fandos "La Sirena de l'Ebre" és un llibre de relats, els protagonistes dels quals tenen un punt d'unió comú que el lector anirà descobrint. Prenent per escenari les Terres de l'Ebre, els seus paisatges, els seus pobles i la seva gent, aquests relats s'engalzen l'un en el següent, de manera que el final sempre queda obert, donant l'opció d'una continuació; per això són relats i no contes. Amb pinzellades acolorides, l'autora mescla la realitat amb el record, i aquest amb la imaginació i la fantasia, recreant tot un món propi en el que se submergeix el lector, un món tant real o tant fantasiós com la seva imaginació li permeti acceptar. Fugint d'una realitat que ens fa tancar els ulls, els personatges d'aquestes històries deixen passar pel seu davant imatges del món invisible i màgic de la imaginació... fins que el món imaginat és – o pot ser – tan real com qualsevol altre. Amors obsessius, situacions sorprenents, girs imprevistos com les mateixes aigües de l'Ebre, la poètica de les paraules que dansen sobre les aigües cristal·lines i tèrboles del riu de la vida. Un aiguabarreig interessant de sensacions que us sorprendrà, us emocionarà, que potser us farà plorar o riure. Caldrà llegir-lo per saber-ho. 128 pàgines Rústega, tapa flexible a tot color, plastificada.
| |||||
dimarts, 8 de novembre del 2011
COL•LABORACIÓ 9 AL DIXA’M VORE
Josep Ferré Royo d’Amposta, tots els coneixem com “Pep Suquet”, gran poeta i escriptor, ressalta en escriure i dirigir teatre. L’any 1952 participa en un concurs literari convocat al Casino d’Amposta, on un dels membres del jurat era l’escriptor Juan Arbó, es van fer amics. Arbó li presenta al director de cinema tortosí Rafel Jiménez Salvia, que se l’emporta a Madrid com ajudant de rodatge, al film “Manolo Guardia urbano”, on viu molts anys i escriu diverses obres de teatre, algunes de les quals es representen a les Terres de l’Ebre.
Escriu poemaris com “Delta amors i terra” tenint bones crítiques d’Albert Manent. I aquesta obra d’art lírica com és "Sonets", il·lustrada amb dibuixos d’Emili Bonet Casanova gran pintor i escultor català, també d’Amposta, famós per tota Espanya i part de l’estranger. Posa al poemari una gran bellesa afegida.
Als poemes de Pep Suquet trobem sinceritat, un llenguatge metafòric i al mateix temps directe, parlant de les nostres terres i el seu entorn... parla del nostre riu... del nostre vent, el sol, la lluna, la ribera... de l’amor, la passió... deixa al descobert el seu talent, per a que tots puguem gaudir de la bellesa de les paraules, l’amor es molt present en el seu fons...també l’erotisme i la ironia.
dijous, 3 de novembre del 2011
"Poesia per la Pau" programa 126 a Ràdio Ràpita
es ven pis a Tortosa
ES VEN PIS A TORTOSA
ÀTIC LLUMINÓS,
DAVANT DEL PARC.
INTERESSATS TRUQUEU AL
645183664
dimarts, 1 de novembre del 2011
DIA DE TOTS SANTS
Dies trists per recordar als éssers estimats.
Tradició de visitar els cementiris.
Admirar la gran riquesa escultòrica que hi ha als cementiris.
La gran quantitat de flors que omplen els cementiris, el perfum que desprenen, intens, misteriós.
L'impacte i el respecte que produeix la mort i el silenci tan profund, i el fred que acompanya amb l'hivern que ja comença a fer-se present, d'aquí la gelor de la mort.
Però no hem de tenir por dels morts, més bé l'hem de tenir als vius, als que atraquen, estafen, roben o assassinen i més.
El marketing de les floristeries, que fan els seu agost, perquè no? Com tantes altres tradicions. El dia de la mare, del pare, aniversaris...
Quan era petita era una festa anar al cementiri, tota la gent del poble hi anava. Feia un fred que pelava, contentes, estrenàvem els abrics, l'hivern ensenyava la seva cara més gèlida, com no, com la mateixa mort.
Aquest dia els cementiris desperten de la quietud i el silenci de la mort, i de la pau misteriosa que l'envolta. Tot es vida, s'omplen veus, de gent, que neteja, que ho arregla tot, i sobretot ho omplen de flors. Aquest dia és una tradició recordar als nostres sers estimats, però el més important és el tracte, el temps i els sacrificis que els hi dediquem en vida, i guardem els seus millors records de les vivències viscudes, al nostre pensament i al nostre cor i a la nostra ànima.
També és molt típic menjar castanyes i moniatos i no ens oblidem la delícia dels panellets, també per incentivar el consum d'aquestos tradicionals dolços, que els que reposen a la Pau del Camp Sant, ja no podran gaudir. Potser a l'altre món, al cel, al més enllà, també ho estan celebrant, perquè no?
Glòria Fandos
- Publicat al Diari Tarragona Ebre, amb format paper, a l'apartat "Línea abierta" el dia 1 de novembre de 2011
dissabte, 29 d’octubre del 2011
POETES DE L’EBRE A L’AMETLLA DE MAR
Dissabte dia 29 d'octubre a les 6 de la tarda, presentació de l'Antologia 2010 de "Poetes de l'Ebre" i el llibre de relats La sirena de l'Ebre de Glòria Fandos, seguit d'un recital poètic, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar. Gràcies al regidora de Cultura Eva del Amo i les poetesses locals Roser Llanes i Maria Brull
Entranyable vetllada literària a l’Ametlla de Mar, gran èxit, tant en públic com de participants de poetes i poetesses. Un pas més els nostres poemes han acariciat el vent de les Terres de l’Ebre....
DEDICAT A L’AMETLLA DE MAR
Ametlla de Mar
població costanera,
amb belleses d’escumes
blanques i de corall,
amarats amb fils
d’aigua dolça de l’Ebre
hem vingut a recitar,
en una tarda plujosa
o assolellada...
La brisa marina
ens acaricia i ens abraça.
Les barques dormen a la platja,
cansades de navegar,
amb la nostàlgia
d’aquells vells mariners
que sortien a pescar,
amb la il•lusió
reflectida als ulls...
cap a un horitzó de sol,
on el cel es confon,
amb la superfície blava i plana
d’aigua clara i de sal
i tot es nega de llum,
amb un nou dia que comença
i s’estrena una altra albada.
L’Ametlla, la Cala,
de gent noble i sentiment, sincers
i tenen poetesses amigues
com la Maria i la Roser.
Poble amb història recent,
anterior al segle dinou,
hi havia torres de defensa
contra els pirates invasors,
com la Torre de l’Àliga,
de Cap Roig i de l’Ametlla.
Hi havia masies i agricultura,
produint riqueses, com l’oli, llegums,
fruites i hortalisses.
Es van unir pagesos i pescadors.
Celebren les festes majors
en honor a la Candelera,
fires, diades i al Corpus
carrers esclaten de color,
guarnits amb belles flors.
Tenen un present d’esplendor,
de turisme i de futur,
de cultura i de progrés
i també de la tonyina roja
de la indústria Balfegó.
Gràcies per acollir
les nostres senzilles paraules,
sortides de la ment i el cor,
teixides d’aigua dolça
d’un riu ample...
i d’aigua de sal
del vostre mar immens,
com un llit tou i llunyà,
on totes les nostres ànimes,
un dia o una nit...
anirem a descansar i somiar
i a recitar poesies a l’eternitat.
Glòria Fandos
29 d’octubre de 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
COL•LABORACIÓ 7 AL DIXA’M VORE AMB “POESIA DE L’ÀNIMA
Seguim amb la Tardor, la llum de la vida, amb poemes, "Sonets d'amor" del poemari “Llum de tardor” i així anirem pujant l'escaleta del nostre dia a dia...
Ens ha envaït la nostàlgia, records d’una infantesa, que anàvem a costura. A les tardes les xiquetes brodàvem, els xiquets feien llengua, mates, dictats...dos dones intercanviant experiències
generacionals...interessants, d’allò més...
ME’N VAIG AL DIXAM...
dijous, 20 d’octubre del 2011
PROGRAMA 125 DE "POESIA PER LA PAU" A RÀDIO RÀPITA
Avui a les 9 de la nit , dijous dia 20 d'octubre a Ràdio Ràpita "Poesia per la Pau", un brollador de poemes i més coses de la nostra gent i dels nostres pobles.
Us he dedicat uns poemes del llibre "Llum de tardor" i he portat a la vida un trocet dels records, de la història viva del nostre Teixidor, Josep Guarch, que sempre formarà part del nostre folklore, cantador de la jota improvisada de les Terres de l'Ebre, traspassat fa un poc temps, però sempre romandrà present a la seva terra i en el cor de la seva gent, com un referent important, únic de la tradició més autèntica de les Terres de l'Ebre, llegint uns paràgrafs de la seva biografia, que vaig publicar per Sant Jordi de l'any 2005.
Podeu escoltar el programa aquí:
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Col·laboració 7 al Dixa'm Vore
Avui al Dixa'm vore a l'espai "Poesia de l’ànima" la"Llum de tardor" continua. En honor a les Jornades Ebrenques d’Amposta he recitat el poema "Nit ampostina" i he recomanat un poemari digne de ressaltar "Deu sonets i quatre estacions" de l’autor i amic tortosí, Josep Maria Franquet. Poesia del més pur lirisme, amb tocs d’ironia i sàtira. Amb versos hendecasíl•labs i alguns de catorze síl•labes d’estil alexandrí, que són els més difícils, i amb rimes consonants.
Recomano les jornades Ebrenques d’Amposta i el magnífic poemari de l’autor tortosí, Josep Maria Franquet, no us ho podeu perdre.
Hem parlat temes imprevisibles...i molt interessants, com sempre...Us esperem...de la mà de la directora Diana Mar.
dissabte, 15 d’octubre del 2011
COMUNICAT DE POETES DE L’EBRE
Estimats amics i amigues poetes i poetesses, esperem que tingueu els poemes preparats per a participar a l'Antologia 2011 de "Poetes de l'Ebre", ens els fas arribar el més aviat possible.
També us comunico que els 29 d'octubre dissabte a les 6 de la tarda, i a la sala d'Actes de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar tindrem presentació del llibres i recital de "Poetes de l'Ebre" us esperem, no podeu faltar i mostrar les vostres belleses poètiques. Moltes gràcies, tots i totes som imprescindibles, tots units i la poesia rajarà com l'aigua fresca de fina pluja de primavera...i de tardor..d'estiu i d'hivern...que ens donarà caliu a les mans i ens omplirà el cor...de pau i d'amor...
El 2 de desembre també tenim un recital Nadalenc a la biblioteca Merce Lleixà de Roquetes, a les 7 de la tarda.
Ens veiem aviat, estem en contacte, ens parlem...
Una abraçada
Glòria Fandos
Poetes d el'Ebre i junta
dimarts, 11 d’octubre del 2011
JA HA ARRIBAT LA TARDOR
Un toc de la Biografia de Pere Calders
Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia del Vallès Occidental els primers vuit anys de la seva vida. Cap 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l'accés a l'Escola Superior de Belles Arts, després dels estudis primaris. Posteriorment va treballar com a dibuixant d'un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l'Avui dels anys trenta, i a revistes com L'Esquella de la Torratxa. A l'Avui va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.
L'any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, la seva es caracteritza com l'absurd, l'imprevist o l'atzar. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, té una actitud compromesa col·laborant en publicacions polítiques i de suport al soldat, sense abandonar el conreu de la ficció: els contes de L'any de la meva gràcia (que anys més tard inclouria, en la seva major part, a Cròniques de la veritat oculta), i la narració La cèl·lula, que es va perdre sense publicar-se.
El 1937 es va allistar com a voluntari a l'exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol, on va escriure per encàrrec les seves impressions personals a la crònica Unitats de xoc Aquest dietari de guerra es va publicar el 1938 amb un pròleg de l'escriptor Carles Riba, i constitueix un dels documents literaris més significatius de la guerra civil espanyola.
Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló, fet que descriu en un article de 1974: "A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades.
Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d'una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills la seva segona dona, Va mantenir viu el desig de tornar a Catalunya, encara que es va relacionar amb els cercles intel·lectuals i socials dels catalans exiliats. a Mèxic.
Per a la subsistència econòmica, sense deixar mai de promoure i col·laborar en les revistes que els catalans de Mèxic feien possible. Va anar publicant tota la seva obra de ficció a Barcelona, encara que al principi va tenir moltes dificultats per trobar editor.
El retorn a Catalunya l'any 1962. En el viatge de tornada portava alguns originals inèdits, però un d'ells va extraviar-se irremeiablement per la pèrdua d'una maleta. De nou a Catalunya va practicar "un periodisme de caire polèmic, segons Montserrat Roig, a revistes com Canigó i Serra d'Or. De seguida va publicar les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i Pere Calders va col·laborar en llibres col·lectius i va continuar escrivint articles per a Canigó, Serra d'Or, El Temps i Avui. Ell equiparava la literatura i el periodisme, vàlids tots dos per explicar la realitat, malgrat que confessés: «He viscut una monarquia que va caure, un parell o tres o dictadures, una República, una guerra, dos intents d'autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme. Sembla que, en una ocasió o altra, m'hauria d'haver estat possible de practicar el periodisme (que m'atreu força) sense reserves ni pors. Doncs no ha estat —ni és— així». diu
Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va morir a Barcelona la nit del 21 de juliol de 1994. El seu llegat literari, amb nombrós material narratiu inèdit, està dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, que el va donant a conèixer gradualment. L'any 2000 Pere Calders i la seva obra protagonitzen una exposició temàtica al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
"Poesia de l'ànima" al Dixa'm Vore
divendres, 7 d’octubre del 2011
Programa 124 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita
dijous, 6 d’octubre del 2011
PROGAMA 124 DE POESIA PER LA PAU A RÀDIO RÀPITA
Podeu escoltar el programa aquí:
dimarts, 4 d’octubre del 2011
5a col·laboració al Dixa'm Vore: "Poesia de l'ànima"
divendres, 30 de setembre del 2011
Semanario La Comarca
vie, 30 sep
Titulares
Blanquillos hasta la médula en Albalate
De convivencia y con bizcocho en Puigmoreno
El Salón del Vehículo de Ocasión espera obtener un 20% de ventas
La creación de un nuevo sueldo en la Comarca divide a PSOE y PAR
Inicio al son del tambor en Valjunquera
Fomento negocia para retomar las obras de la N-232 antes de seis meses
El Supermotard de las Naciones más Internacional de la historia
La comarca del Bajo Aragón se suma a la DGA para pedir el desbloqueo de los Planes Rurales
La AECC denuncia una estafa en Alcañiz
112 fotografías competirán para la obtención del premio del concurso 'Miradas del Bajo Aragón'
Patrimonio mantendrá el proyecto del Castillo del Compromiso
Suscripción al boletín de noticias de lacomarca.net
- Portada
- Comarcas
- Bajo Aragón
- Andorra - Sierra de Arcos / Cuencas Mineras
- Bajo Aragón - Caspe
- Bajo Martín
- Matarraña / Matarranya
- Maestrazgo
- Deportes
- Periódico
- Televisión
- Radio La COMARCA
- Servicios
- Participa
- Agenda
- Nacimientos
- Cartas al Director
- Foto denuncia
- Galerías Fotográficas
- Foto Cumpleaños
- Anuncios clasificados
- Hemeroteca
¿Si, a la eutanasia?
Viernes, 30 de Septiembre de 2011 10:26 Gloria Fandos, Tortosa
Tendríamos que ser fuertes y decir sí a la eutanasia. En casos extremos, por supuesto. Soy testigo vivo de compartir esta triste y rutinaria realidad, por mi trabajo en geriatría.
En un hospital también están los enfermos terminales de curas paliativas. Intento ser fuerte, pero debido a mi extrema sensibilidad, que puede ser una cualidad, pero también un defecto, tengo que descansar un tiempo porque me pongo enferma. Más tarde lo necesito y vuelvo, porque pienso- sabe Dios en que manos caerán, los pobres ancianos y enfermos, personas débiles y desprotegidas. Seres humanos vivos que sufren, también duele ver sufrir, y ya necesitan descansar. Pero sus vidas, nuestras vidas está en manos de Dios, y ¡a resignarse! Pero donde está, me pregunto, que por lo visto, es el dueño de tal degradación y sufrimiento humano.
Son seres queridos que los ves sufrir un día y otro día, un año y otro año... indefinidamente. Yo lo viví muy de cerca y me preguntaba, Dios Mío, si no los quieres contigo, porque los dejas vivir, sin estar viviendo. Cundo murió- en este caso era mi madre- Un trozo de mi ser, de mi corazón y de mi vida, se fue con ella, murió con ella. Un tiempo y un espació que nunca podré recuperarlo, pues le pertenecía. No puedo evitar sentir que estoy incompleta y aunque la vida parece ser todo, llego a pensar, que no vale absolutamente nada.
Claro que si no conociéramos el sufrimiento, no valoraríamos el estar bien, y si no hubiera noche, no sería tan bello el día.
Pero si tenemos derecho a una vida digna, ¿porqué no, también a una muerte digna? Cuando están todos los avances tecnológicos en nuestras manos, y posemos una mente clara, coherente, humana y libre.
publicidad
publicidad
Copyright © 2011 La comarca. Todos los derechos reservados. Grupo La Comarca - Plaza Paola Blasco, 3 - 2do - Alcañiz (Teruel)
Teléfono: 978 83 45 67 - FAX: 978 83 20 75 - E-mail: buzon@lacomarca.net
Dise