Aquí una mostra de la meua participació en el dia del Tortosí Absent i el poema dedicat a la ocasió
UN ANY MÉS
Un any més les tortosines i tortosins absents
són els protagonistes,
els rep la seua ciutat i la Verge de la Cinta,
per a celebrar la Festa Gran,
a la ciutat de Tortosa que el a vist néixer,
i venen amb il·lusió a gaudir
de totes les activitats que han preparat
per a aquest any, per vatros.
LES PEDRES I LES FLORS ES MIREN
Les pedres i les flors es miren,
formen part del paisatge idíl·lic,
uneixen passat i present
per crear una comunió de sentiments,
com així infinitat de colors,
grisos i tots els colors de l’Arc de San Martí
donant llum al cel després duna tarda de pluja.
Les pedres es renten i ‘s’erosionen,
i els camps somriuen amb tanta vida.
Les pedres velles segueixes mirant,
quietes, mudes, callades,
han sostingut vides, històries, milers d’anys,
perdudes, oblidades, temps i temps
que tot ho desfà i ho aplana.
Havien sigut muralles, castells,
aqüeductes i Alhambres,
encara en queden algunes,
que es mantenen de peu,
han resistit a batalles i guerres,
que humans van iniciar i encara no acaben.
ments tancades que són pedres desfetes
que es tornes sendra...
Tortosa està voltada, d’aquestes pedres antigues,
són riqueses i miren amb ulls d’Història.
Mans i ments de saviesa
que acaricien i estudien les pedres
per saber d’on venim i on anem.
I les pedres antigues miren i parlen
si les treballem i les toquem.
I els carrers de Tortosa s’omplen de flors,
que són la primavera del nostre present,
on una pluja d’estrelles ens il·lumina,
i Tortosa es pinta de pau i amor.
Glòria Fandos Gracia
