diumenge, 23 de novembre de 2008

LA FIGURA MÍTICA DEL CARTER

LA FIGURA MÍTICA DEL CARTER


La societat canvia, els ciutadans canviem, tots anem canviant al ritme que ens marquen els nous avenços, sobretot en les noves tecnologies, en les comunicacions, com el pas de les hores i dels dies. I tots caminem al seu pas, com allò més normal del món.

I de cop me'n recordo d'aquella persona, que s'ha convertit en la figura mítica del carter, aquell senyor que anava amb una gran cartera de cuiro marró penjada a l'espatlla, plena de cartes, recorrent els carrers dels pobles, dels barris o de les ciutats, els veïns de les quals l'esperaven amb candeletes, amb il·lusió, amb por també, una barreja de sentiments que ens omplia de neguit i també d'alegria. Una carta del fill que feia la mili, els que estaven estudiant a la capital o a un altra ciutat més gran, dels familiars i amics que vivien a altres poblacions. Tots esperàvem que el carter truqués a la nostra porta, portant aquelles notícies esperades, bones o dolentes, paraules escrites en un paper, també cartes d'amor... Quantes sensacions contraposades, dolces, amargues i d'emoció, ens portava en veure aquella figura típica que era el carter. El carter era el nostre amic, el confident, com un més de la família, sabíem els seus noms. Queda lluny aquell temps? Sembla que no, és com un sospir. Nostàlgic. Ara que ja tenim el Nadal a la volta del cantó, el seu record es fa present i real, ja que els carters, en una època més enrere, recorrien les cases i pisos demanant un petit "aguinaldo" econòmic, o torró o vi, pel seu bon servei prestat al llarg de l'any, tenint l'agraïment de tots els veïns. Però encara ens queda la il·lusió, aquests dies que envolten el Nadal, de rebre una típica postal de felicitació, encara que la trobarem a la bústia, i que ens recorda aquesta entranyable tradició que s'esvaeix, com quasi tot en el temps. La nostra realitat de comunicació ara és, el telèfon, ja fa molt, després la telefonia mòbil i els correus electrònics, podent-nos comunicar a l'instant, i no viure dies i dies amb l'ai al cor. Benvingudes i gràcies a les noves tecnologies. Adéu estimat carter, que t'has quedat allà, petit en el temps i et dediquem el nostre record més dolç.

Glòria Fandos

Publicat a:
  • Diari El Punt, secció "El lector escriu", el dia 25 de novembre de 2008
  • Diari de Tarragona, secció "Tribuna", el dia 24 de novembre de 2008.