dilluns, 9 de febrer de 2009

LA FORÇA D'UN BATEC

LA FORÇA D'UN BATEC

La força, l'alè d'un batec,

brollador d'aigua cristal·lina,

regalims perfumats de vida,

com un rierol viu, transparent

d'un camí que ens guia...

l'hem de seguir, amb l'energia,

d' abraçar un cor que respira.

El trontollar d'una groga

i moribunda fulla,

a la branca trista

i molsosa d'un arbre,

un tronc humit

que es despulla,

es desprèn del vestit,

vell i gastat de corsa.

Quedant al descobert

el seu fons de marbre,

blanc, pur, immaculat.

Instint de fràgil realitat,

la llum de tots els colors s'apaga,

se'n va per un túnel llarg i fosc,

el cor s'escapa al buit,

té peus que corren a saltirons

i ales que recerquen la immensitat.

El cor no toca a terra,

el podem suaument acariciar,

amb una tendra mirada,

dolçament amb els sentits

i bressolar-lo amb les mans,

com un nen petit

que ens regala la seva rialla,

alegria que desfà el nus

d'un cor encongit,

que desperta,

deixant enrere el sofrir.

Podem escoltar el seu ...tic...tac,

com els rellotge del temps que avança,

i no s'atura per descansar.

Ens mostra la bellesa

del seu pausat caminar.

La riquesa de viure,

la lluminositat d'un somriure

ample, inabastable, infinit...

com l'horitzó, blau i ataronjat.

Apareix un Arcàngel,

lluitant amb la lluent espasa,

contra les ombres

que volen esborrar

l'esperança .

Glòria Fandos Gràcia

Dedicat a l'amiga

Maria Cinta Barberà.