MENTIDES
Mentides que caminen, corren,
sense peus ni cames,
mentides que volen,
sense ocells ni ales.
Mentides s'esmicolen,
en un cel estrellat
d'ignoràncies,
al niu de la ment,
petita i cansada,
com l'aigua d'un riu
embassada que no avança,
buida de fragàncies.
Fantasia i realitat
es confon, s'adorm,
i desperta la poesia,
a la primera claror
de la matinada,
la rosada avergonyida
renta els ulls i la cara,
al nou dia que comença,
i mai a cap ànima
es farà pas... cap mentida.
Glòria Fandos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada