dilluns, 12 d’abril de 2010

MENTIDES

MENTIDES


Mentides que caminen, corren,

sense peus ni cames,

mentides que volen,

sense ocells ni ales.


Mentides s'esmicolen,

en un cel estrellat

d'ignoràncies,

al niu de la ment,

petita i cansada,

com l'aigua d'un riu

embassada que no avança,

buida de fragàncies.


Fantasia i realitat

es confon, s'adorm,

i desperta la poesia,

a la primera claror

de la matinada,

la rosada avergonyida

renta els ulls i la cara,

al nou dia que comença,

i mai a cap ànima

es farà pas... cap mentida.


Glòria Fandos