dijous, 24 de juliol de 2014

Homenatge a Montserrat Abelló

Mariona Sagarra
Gloria Fandos, recitant
Amb Montserrat Abelló.
LA LLUM POÈTICA HA BRILLAT


La llum poètica ha brillat aquest dissabte 19 de juliola Riba-roja d'Ebre, amb majúscules, amb veu pròpia, amb l'homenatge a Montserrat Abelló com a poeta, com a traductora i com a dona.  Als seus 96 anys, va acompanyar a la festa, amb pluja, sol, calor, sobre tot amb la llum de la humanitat que l'envolta en el seu llarg trajecte, en la seva lluita com a dona i com a mare.
Una màgia envoltà  Riba-roja d'Ebre aquest cap de setmana on se celebrà el II Festival de Poesia al Carrer, Poesia des dels Balcons, en homenatge a la poeta quasi centenària Montserrat Abelló, la poeta que enamora, Premi d'honor de les Lletres Catalanes. Gràcies per haver viscut el moment, tot i que aquesta llarga jornada poètica i musical va ser això, un moment, un sospir dins de la immensitat del temps pel què vaguem perduts els éssers humans amb totes les misèries que ens atrapen el cor a cada instant, com si haguéssim de ser immortals i no pensem que som no res, només una volva de pols dins l'Univers.  
Immersos en la pròpia ombra del propi tronc d'un únic arbre, sense mirar que al darrere hi ha un bosc, infinitat d'arbredes amb els seus colors de vida. Els verds de la immensa natura i la transparència del l'aigua dolça de tots els rius, petits com el Martin que acaricia les terres del l'Aragó i passa per Samper de Calanda, el poble on va començar a bategar la meva vida, sofrir-la i gaudir-la, o l'Algars, que passa pel poble  de la franja, Lledó, per seguir creixent, gran com l'Ebre, o encara més grans com el Nil o l'Amazones, que semblen tant lluny i alhora són aquí mateix si poses els dits al teclat o a un mapa. Els blaus infinits del mar, on s'amaguen les belleses i les pors.
Els colors beixos, ocres i marfils de la calidesa del blat a l'agost a punt de segar, amb les espigues daurades que es gronxen al vent tòrrid de foc desprès de l'estrella sublim emanadora de vida. Els ataronjats com el cel a l'alba o al capvespre, quan el sol s'amaga per les muntanyes, on tot es fon al món dels somnis esmicolats...
Totes aquestes sensacions les hem viscut en aquesta celebració de Poesia des dels Balcons a Riba-roja d'Ebre, on banderoles amb els versos de la poeta homenatjada penjaven per tots els balcons de la plaça de l'Església i carrers propers, onejaven al vent de la poesia, com ocells a punt d'aixecar el vol al cel de la llibertat, de la immensitat. En aquestes celebracions, la poesia pren vida pròpia al cor dels poetes i la saben transmetre, i l'esperança és més real i més ferma...
A la vora del migdia, visita guiada de tots els poetes participants  a l'embassament de Riba-roja i també a la central hidroelèctrica, indústria per a una economia molt important que dóna vida al poble,  sota un sol que quasi ens fon amb una temperatura de quasibé quaranta graus i gaudint d'unes explicacions del seu funcionament i la gran enginyeria  amb què estava fet. Tots bocabadats, no entenent quasi res.
Després, dinar de germanor i a la tarda, acompanyar a Montserrat Abelló a la recepció i  signatura del llibre d'honor de l'Ajuntament. Seguidament, abans del gran espectacle poètic musical a la plaça de l'Església, cercavila amb gegants, música, autoritats, poetes i tota la gent que s'hi afegia.
Començà amb un pregó de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Comencem a recitar i es posa ploure, una tempesta, la pluja i el sol es barregen i es s'ha d'interrompre la festa. Tornem a les deu de la nit, i a la plaça s'omple de la màgia de la poesia, dels poetes, de la música i de les veus. Les veus líriques des d'un balcó, compartint so amb les campanades del rellotge, que volia deturar el temps, per quedar-nos somiant. Ens van delectar recitant Elena Peralta, l'ànima de la festa i Josep Maria Vinyes, l'ànima de l'organització, que comptava amb trenta persones més, una seixantena de poetes i cantants, com Mariona Sagarra.  Jordi Llavina ens va portar una mostra del poeta de l'any Joan Vinyoli.
Montserrat Abelló se'n va anar a descansar a les dotze, com la princesa del conte. La seva filla ens va obsequiar amb una entranyable i emotiva xerrada vers a la seva mare.
Acabà el macro festival poètic en homenatge a Montserrat Abelló amb una sinfonia de violins de dos veïns del poble i Avançant que l'any que ve, el III Festival de Poesia des dels Balcons, el dedicaran en homenatge a Joan Brossa. Som poesia i els poetes estimen als poetes. Riba-roja d'Ebre està de Festa Major amb la poesia al cor de poble, de les paraules. Des dels Balcons al món...

Glòria Fandos Gràcia