dijous, 13 de març de 2008

Aigualir la festa

AIGUALIR LA FESTA

És una frase massa banal per a definir un fet horrorós, un atemptat terrorista, la mort d'una persona, assassinada, quan només faltava un dia per acabar la campanya de tots els partits polítics, i al dia següent, dia de reflexió, de silenci, per pensar. No. No podia acabar bé la festa. Perquè hem de reconèixer, que mentre duren les campanyes polítiques, són dies de festa. Pancartes i cartells ens envaeixen per tot arreu. Entrades de les ciutats, parets dels carrers. Les furgonetes, pintades amb els distintius de cada partit, recorren els pobles, altaveus amb alts nivells de so, amb música i anunciant el lloc, el dia i l'hora dels mítings que han de realitzar els líders polítics. Els grups polítics desborden alegria, simpatia, amb tota la gent, quan visiten els mercats, les fires...obsequiant a la gent amb caramels, bolígrafs, llapis, mini llibretes, roses de paper, banderes i globus, sobre tot per als nens que tenen una gran xalera. Tota la publicitat que es reparteix, dit sigui de pas, deu valer una milionada. I tot el treball que hi ha darrere, fet per la majoria de militants i de voluntaris. Omplir sobres, repartir, passejar amb els vehicles per fer publicitat. Aigualir la festa no és el qualificatiu idoni, és una gerra d'aigua freda, que aquest any, sobre aquestes dates, ha caigut sobre la societat una llosa de tristesa, d'impotència. Un assassinat a sang freda, no es comprèn. Ni que sigui a sang calenta, ni en un atac de bogeria. Una mort, és una mort, és segar una vida, i no cal repetir que la vida ho és tot, que mentre hi ha vida hi ha esperança.

Aquest dilluns passat dia 10 de març i a les 12 de migdia, a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa, com a tota Espanya, es van fer cinc minuts de silenci en protesta i repulsa pel vil assassinat de l'ex regidor, per la banda terrorista de ETA. Una senyora una mica despistada em va preguntar si eren minuts de silenci per les dones assassinades. Li vaig di que no, que aquest silenci el van fer el dia 8 de març, dia de la dona treballadora, doncs no ho sabia, jo estava treballant. S'està aconseguint una pau minsa i falsa, i s'està pagant un preu massa alt, com són vides humanes.