dimarts, 4 de març de 2008

Dia de la dona treballadora

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Després d'haver fet unes petites enquestes a dones de diferents edats, penso que les coses no han quedat prou clares ni reials. A la dona li queda encara molt camí per recórrer, però no depèn només de nosaltres les dones, i que els homes es queden al marge de la situació.

L'home està al marge de la situació. L'home està d'acord en que la dona treballi fora de casa, però al mateix temps diu: "Ja t'espavilaràs en fer també les feines de casa". L'home en el treball de fora ja en té prou; en part tenen raó, els que treballen 8 o 10 hores de paletes, de repartidors, de comercials...o en fàbriques tòxiques... suportant temperatures infrahumanes...

Hi ha dones que ho fan...però quant arriben a casa no els queden moltes ganes de treballar...alguns pensen que les dones som "superwoman" i no, no és així...

Quan el treball és més intel·lectual, no tan esgotador físicament, llavors ja és un altre tema. Crec que més que feminista s'ha de ser justa i realista.

Els diners no ho són tot, però a moltes famílies, dos aportacions econòmiques són millor que una, per tenir una certa qualitat de vida, però tot en bona harmonia, compartint les parelles les tasques domèstiques, cosa que la gent jove s'està adaptant bastant bé, però no tots.

Les dones tenen problemes per a accedir i conservar un lloc de treball. Encara hi ha molt per a fer, canviar mentalitats , canviar lleis... Les dones es troben que no poden tenir fills, segons a quines empreses, i quin càrrec, dones NO, per ser dones, simplement, res més, és injust...

El dia 8 de març celebrem el dia de la Dona Treballadora. Fem honor i recordem aquelles dones heroïnes i màrtirs que l'any 1870 a Chicago van morir dins d'una fàbrica que va ser incendiada pels seus empresaris, quan aquestes dones reivindicaven el seu dret de rebre un salari igual al dels homes, ja que la tasca i el esforç era el mateix.

Respecte als mals tractaments tant físics, com psíquics del home a la dona (violència de gènere) és un altre punt en el pendent que la dona està situada, un altre punt en contra, que ha de lluitar i superar, per no deixar-se emportar al fons d'un abisme... on la dona té un fosc horitzó, les dones estem envoltades d'espessa boira i submergides a l'ombra més estremida, perquè l'home té un punt d'orgull i de superioritat que no és capaç de veure ni superar... Tampoc vull generalitzar, que quedi ben clar. Però si els homes no traspassen aquestes tenebres que els impedeix arribar a l'ànima i al cor de la dona, la dona es sublimarà definitivament i l'home només tindrà i es trobarà allò que es mereix i s'ha buscat, un món brut , sense amor , sense fills i sense futur...

Al llarg de la història ha hagut moltes dones que han lluitat pels seus drets, com la senyora Betty Friedan, que fou una icona de la lluita feminista. Va fundar l'Organització Nacional de Dones dels Estats Units d'Amèrica. Va escriure un llibre, titulat "La mística de la feminitat". Va morir el 4 de febrer de 2006, d'avançada edat a la seva casa de Washington, degut a una aturada cardíaca.

Per què les dones hem de lluitar per demanar uns drets que com a persones ja ens corresponen?