És l'hora de dinar, connectem la televisió per saber noticies de l'actualitat, del nostre entorn proper o llunyà. Notícies del món. Veiem amb sorpresa que fan una pel·lícula d'horror, de guerra i de mort. Però no, no és una pel·lícula, és una brutal realitat allò que estem veient. És la gran guerra que fa uns dies s'ha intensificat, i ens fa tremolar el cor i ens lleven les ganes de menjar, en el nostre món, afortunats, que quasi tots cada dia podem menjar. L'eterna guerra d'israelites i palestins. La gran massacre de morts d'innocents, civils o militars. Tots víctimes, d'una sense raó humana, incomprensible que ens pot fer entrar en la fondària de la follia. La visió de terror de cossos destrossats , morts, de mares, pares, fills petits, nens... I hem d'entendre que això és una brutal realitat? No crec que davant d'aquestes visions, que els ulls se'ns omplen de llàgrimes, on tot estar borrós trist i fosc. On la il·lusió s'esvaeix al fons de l'abisme, ens plantegem si Déu existeix o no.
Glòria Fandos Gracia
Publicat al Diari El Punt, el dia 12 de gener de 2009. Enllaç: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3343142
Publicat a la Revista Ràpita, apartat Opinió, gener de 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada