divendres, 10 d’abril de 2009

DIUMENGE DE RAMS

El Diumenge de Rams se celebra per commemorar l'entrada de Jesucrist a Jerusalem. Segons l'Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria, amb gran multitud, alçant branques de llorer i de palmes per donar-li la benvinguda.

És un dia de festa molt arrelat a Catalunya, sempre cau entre el mes de març i abril. També és costum, sobretot els nens i nenes, estrenar vestits, generalment, ja de primavera. Pregant al cel que aquest dia tan especial, Diumenge de Rams, faci bon dia, càlid i assolellat, per lluir la nova vestimenta primaveral, tal com toca.

Abans de la Missa Major es fa un petit recorregut en processó i a l'entrada de l'església es fa la tradicional benedicció de rams de part del capellà.

Aquest dia les esglésies estan tan plenes que els pares i mares, amb la il·lusió de lluir amb els seus nens, com més petits millor, arriben fins al carrer. Han de sortir a la força també, perquè al ser tan petits, no hi ha manera que estiguin en silenci, o criden o ploren.

Les palmes de les nenes són pura artesania, amb fines tires trenades, formant com un farolet, amb unes puntes de palma llises a la part de dalt, on es lliga amb una cinta blanca fent una llaçada preciosa i lluïda. Els nens utilitzen un palmó que és com una simple branca de palmera, però de color blanc com ho són totes, preparades per a l'ocasió, també lligades amb un preciosa llaçada, habitualment, quasi sempre de color blau. Són de moltes mides. Hi ha nens que els sobrepassa el doble de la seva estatura. Van tots bufons i orgullosos. Aquests acaben, la majoria, utilitzant els palmons com escombra, fregant pel terra de l'Església.

No ens oblidem que tant els palmons com les palmes del nens i nenes, van guarnits de caramels i dolços de tot tipus, i no esperen a que acabi la celebració per començar a menjar-se'ls. N'hi ha que els agraden més els que tenen els nens que estan al banc del davant i no es priven d'agafar-los, dissimuladament o no, amb l'inevitable protesta dels seus propietaris, si és que se n'adonen. Aquests ja són una mica més grans. Els més petits, la lluita és dels pares per fer-los entrar en raó. Us podeu fer una idea, si és que no ho haveu viscut. Prop del caos.

El que queda d'aquestes preciositats de palmes i palmons es donen per a guarnir el monument de l'Altar major de l'Església, per celebrar la propera Setmana Santa.

També es porten a casa, com els rams de llorer, i d'olivera per posar-los als balcons i terrasses, per guardar la casa i a la família d'energies negatives al llarg de tot l'any.

A la tarda la famosa processó del Diumenge de Rams, sobretot a Tortosa. Nombroses confraries, el seus components anomenats Vestes, vestits amb unes túniques fins als peus i una gorra que els tapa la cara i acabada a la part de dalt del cap en forma de cucurutxo altíssim, de diversos colors, morat, negre, blanc. La imatge de Jesús muntat al ruc, envoltat de rams. És alegre i emocionant a la vegada.

El primer cop que vaig veure aquesta processó, va ser sobre els anys 60. M'hi van portar uns amics i veïns tortosins, la M. Cinta i l'Antoni, quan vivíem a Lledó. Vaig quedar bocabadada. El més sorprenent va ser la pluja de caramels que venia de tot arreu.

Mai oblidaré aquell Diumenge de Rams a Tortosa ni la meva primera palma, que va ser l'única. Més tard vaig repetir i viure aquesta il·lusió i aquestes experiències amb els meus fills. Amb la mateixa il·lusió, renovada i multiplicada.



Publicat al Diari de Tarragona el dia 3 d'abril a l'apartat "Línea abierta"