diumenge, 2 de febrer de 2014

Digna de recordar

María Luz Morales, la gran senyora de la premsa

El juliol de 1936, amb 47 anys, es va convertir en directora de 'La Vanguardia'

Agnès Rotger Dimarts, 30 d'abril de 2013

María Luz Morales

María Luz Morales

El juliol del 1936, un comitè obrer va prendre el control de la redacció del diari 'La Vanguardia'. Gaziel, home d'ordre, va haver de fugir, i la plaça de direcció va quedar vacant. Llavors, els representants de la redacció, administració i tallers van proposar que el substituís María Luz Morales. Era l'única dona periodista que treballava al diari, i ja amb 47 anys tenia un llarg recorregut i un gran prestigi professional entre els col·legues. La seva passió era escriure sobre el cinema, el teatre i la moda, i no tenia cap interès a posar-se al capdavant del diari. Tot i així, va acceptar l'oferta —empesa per les seves conviccions de persona d'esquerres—, deixant clar que seria un càrrec temporal.

La primera moda
Nascuda el 1889 a Galícia, Morales es va traslladar de petita a Barcelona, on va trobar un ambient que va alimentar les seves inquietuds intel·lectuals: va estudiar a l'Institut de Cultura per a la Dona de la Francesca Bonnemaison, i després a la Facultat de Filosofia i Lletres. I quan el 1923 la revista 'El hogar i la moda' (germen de 'Lecturas') va convocar un concurs per buscar directora, ella s'hi va presentar perquè necessitava feina Tot i que era el seu primer contacte amb el periodisme, va guanyar la plaça. La seva escriptura era fresca, molt lluny del refistolament que era tan habitual en alguns mitjans, i el punt de vista, obert, modern i compromès. Agradava molt als lectors, i fins i tot va cridar l'atenció dels responsables de la Paramount, que després de llegir les seves crítiques de cinema —escrites sota el pseudònim de Felipe Centeno— li van oferir de fer-los d'assessora literària.
Morales treballava intensament: feia cròniques, crítiques i entrevistes per diversos mitjans; organitzava actes culturals; va escriure llibres i traduir-ne d'altres, molts d'infantils; va crear una "residència per a senyoretes estudiants" a Barcelona... i va trobar temps per donar suport als moviments galleguistes. Per tot plegat es va convertir en una institució, cosa que explica que la nomenessin directora de 'La Vanguardia'. Però en va pagar un preu molt alt: el 1940 el règim franquista la va empresonar i la va marginar professionalment. 

Anys més tard se la va rehabilitar i va tornar a escriure, però la repressió l'havia marcada profundament. El 1980 va morir la que afirmava que volia ser "simplement i senzillament una periodista", però que els que la van conèixer i llegir la recorden com "la gran senyora de la premsa".

Comparteix