diumenge, 27 de gener de 2008

FALTA PERSONAL SANITARI A URGÈNCIES

Publicat a la revista L'ESTEL a la Segona Quinzena de Gener 2008.

FALTA PERSONAL SANITARI A URGÈNCIES


Ha començat l’any 2008 amb una notícia preocupant, que els mitjans de comunicació ens han fet arribar, tal com es la seva obligació d’informar, però quasi ens està creant una alarma social. A diversos hospitals de Catalunya i de tota Espanya, concretament ens ensenyen per televisió un de Madrid, on els passadissos d’urgències estan plens de malalts, en lliteres o cadira de rodes, la majoria gent gran, esperant una atenció i un servei mèdic. I que el problema s’agreujarà per l’ imminent brot de grip que ja ens envaeix, més del que altres anys en sembla com a normal. Puc donar testimoni, personalment, pel meu treball de servei en geriatria, que cap a la segona quinzena de desembre, de l’any que acabem de deixar, els passadissos d’urgències de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, estaven també molt saturats. Deu hores seguides, una àvia amb demència, els crits de dolor de la qual esgarrifaven a tota la planta, esperant la valoració del metge, dues radiografies, i el diagnòstic, que deia finalment que no hi havia res greu i la donaven d’alta. Altres vegades han estat vint hores o més, deu a urgències i deu a planta. Mentre els passadissos d’urgències fan d’habitació, no hi ha intimitat, posen vies, curen ferides, encara que no vulguis ho veus. No donen abast. El personal sanitari va i ve, sense pausa. No sé si falta personal o espai. Però l’espectacle és depriment. Les queixes de dolor de les àvies amb demència, espantades, se’t claven, com agulles, a les fibres del cor i de la ment. Els acarones la cara, els agafes de les mans, que les has de soltar cada cop que pel passadís a de passar una llitera, en l’esperança que es torni més dolça l’espera al diagnòstic final del professional, però no s’aconsegueix res, és desesperant... Pel bé de tots, per una dignitat que tots ens mereixem, que algú posi remei aquets passadissos de malson.

1 comentari:

Felix Rodríguez i Fandos ha dit...

Al nostre país falta inversió pública en sanitat: el nombre de llits d'hospital per càpita és encara ínfim . I això suposa que en determinades èpoques de l'any, previsibles, es saturin les urgències i, per tant, la atenció al pacient sigui pitjor.