divendres, 4 de gener de 2008

poesia i tradició

POESIA I TRADICIÓ

Era una tarda preciosa

esplendorosa de sol,

en una tarda joiosa,

ens cantava el Teixidor.

Sonen les cançons

a la primavera florida

i a l'estiu més calorós,

les agafarem al vol

i les guardarem,

al fons del cor.

És la jota improvisada

que no s'emportarà el vent,

quedarà gravada

amb imatges i lletres d'or.

La veu i les paraules

d'una ment creadora,

sonarà harmoniosa

per espais de la Ribera

la millor terra del món...

Les notes de la Rondalla

dolçament ens acompanyen,

són vida i tradició,

agafem-les amb l'oïda,

amb les mans del cor,

no les deixem escapar,

d'aquests paratges,

el tresor més gran...

Adéu tristeses i recances,

benvinguda la il·lusió,

passejarem les mirades

pels camps daurats

d'espigues d'arròs,

per les belleses

de paisatges màgics

de colors canviants.

Les cançons del Teixidor,

la música de rondalla,

ens nega l'ànima de tendror,

en un dia de sol, a l' albada,

i a la nit estrellada...

La guitarra i el guitarró,

clarinet i bombardí,

caminada de poetes,

creen el seu camí.

L'Ebre per testimoni,

amb la seva immensitat,

fa silenci, està cansat,

està arribant al final,

se sent morir, està trist,

alegre, content?

El mar blau,

amb escumes blanques

irradiades de sol,

l'està esperant.