Ha estat una delícia llegir el llibre “Missió Trobairitz” de Cinta Arasa, jove escriptora de Tortosa, de la Editorial Ànima Llibres, amb il·lustració d’Ignasi Blanch. L’he llegit, es pot dir, d’una tirada, paladejant cada moment, cada paràgraf, con si volgués retardar arribar al final. Escrit de forma senzilla, entenedora per a tothom, des de xiquets i xiquetes de deu anys fins als de vuitanta. Amb la magistral senzillesa i a la vegada la perfecció professional, atrapa al lector, suau, com una carícia per a l’ànima, amb fets quotidians, ens anem introduint a la història i ho fa de tal manera que ens dóna interès per seguir, i voler saber amb inquietud que passarà després, així fins al final.
Ens mostra una realitat, crua i trista, de l’anonimat que vivien les trobairitz –dones escriptores de poesia– a l’Edat Mitjana, amb llocs i noms reals, documentats i estudiats, qualitat que caracteritza a l’autora amb les seves obres. En concret la protagonista, Azalais, gran trobairitz d’aquella época, té una defensora original, la seva gateta, que porta aquest nom i és la narradora de la historia. Amb la Trobairitz, entrem a la màgia de la fàbula, on es troben a les teulades dels castells amb els de la seva espècie, amb xarrameques i converses, s’entenien al parlar entre ells, cosa que no passava amb les persones, tramen el pla per a que les seves mestresses trobairitz sortissin de l’anonimat que estaven enfonsades, i cap joglar volia recitar ni cantar els seus poemes, que eren d’allò més bonics, més que els dels trobadors. Amb tinta lila, escriuen per tot el país, a les façanes de les cases i el castells, els poemes de les trobairitz, i són coneguts i famosos per tot arreu
En aquesta obra trobareu un fons molt ric, amb uns missatges profunds, creant un paral·lelisme entre l’Edat Mitjana i la nostra actualitat en vers a les nostres trobairtz, en tots els temps, la lluita d’aquella missió continua. Una joia per no perdre-se-la.
Glòria FANDOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada