dimarts, 12 de febrer de 2008

Ànima adormida

ÀNIMA ADORMIDA

Les teves carícies despertaren

la meva ànima adormida,

dibuixaren somriures

al meu rostre

i brillaren de nacre

i ruixim els meus llavis.

Ell mai marxaria,

i se'm va anar...

Per un núvol esfilagarsat,

teixit d'ombres,

mentides que dansaven

entre regalims de paraules,

promeses, primaveres,

esborronades de tinta,

ofegant la meva ànima,

sense aigua, sense aire

i al vent i a la brisa,

dormirà per sempre.

Glòria Fandos Gracia

COR TRENCAT

El meu cor trencat

en mils trossos.

Vas ser el malson

disfressat de somnis,

l'aigua que apagà

el meu foc...

I em convertí

en cendra,

la suau flama

que m'enlairà del terra,

després m'esclafà,

entre les fulles verdes

adormides al vespre.

La llum vespertina

es burlà, i moriren

les abraçades eternes,

tendres...

Les vesades sinceres,

tot es fongué a la nit,

només quedà el dolor

plorant a les ombres.

Records trists i marcits,

i els meu cabells, blancs,

platejats...Ondejant al vent.