Presentació a la Ràpita

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE GLÒRIA FANDOS GRACIA

"HOJAS DORMIDAS" (Poemes)

SANT CARLES DE LA RÀPITA

A càrrec d'AMPARO PEREZ, REGIDORA DE CULTURA

I MITJANS DE COMUNICACIÓ

Lloc: EL MASET

Dia: divendres 30 d'octubre

Hora: 7'30 de la tarda

COPES I VERSOS

COPES I VERSOS


Espais buits i de vegades
curulls de records cansats,
llunyans, reflectits al mirall
del temps...
penjats, com fulles invisibles
a les branques moribundes
dels arbres del parc.
Una terra plena d’herbeis, fenàs
i unes margarides blanques,
desplomades, desmaiades,
amb pètals pàl·lids i malaltissos,
expectants em miren,
amb el seu esguard groguenc,
viu, lluminós, com el resplendor
de sol ombrejat,
d’un calorós i sufocant estiu
que avança en el seu decliu.

Crepuscle tardorenc, deixant enrere
la flama encegadora
que acaricia els arrossars
del Delta, que ens abraça
i ens envolta...
i aquesta Ciutat centenària,
musical i literària,
admirada Amposta,
amb el riu d’aigua dolça
que pel seu costat somriu i passa,
arriba al mar de sal,
besant la propera costa
de daurades platges.

Somiant a les matinades
amb pluja de paraules,
cossos i mans s’uneixen,

es fonent, es perden i es troben
pels laberints dels sentits,
contemplant les llums rosades
que darrere del Montsià s’acosten.

Entre copes i versos,
als camins de la pell i el cor
no ha quedat un racó per explorar,
per besar i acariciar.

Al cel la lluna plena,
la nit clara i serena,
Unió dels llavis extremits
per un amor nou, que s’estrena
cada dia, cada albada.

Veus que canten i versen,
Terres de l’Ebre, Lletres Ebrenques,
Terres d’Arbó, Escriptor
de lletres d’or,
romandran impassibles en el record
i al fons del cor,
amb matisos de tresors immensos,
aquesta nit, nit màgica
de copes i de versos.

Glòria Fandos




IV Jornades de Lletres Ebrenques

Amposta 2009

79è programa "Poesia per la Pau" de Ràdio Ràpita

El dia 15 d’octubre, al programa de “Poesia per la Pau” de Ràdio Ràpita, que s’emet quinzenalment. en dijous a les 9 de la nit, ens va acompanyar l'amiga i col·laboradora Rosa Curto, d’Amposta, però també es considera de la rapitenca. Entusiasta i amant de les lletres, escriu des de petita contes i poesia. Ens va llegir un petit relat, colpidor i estremidor sobre la violència de gènere. Una de les injustícies contra la que hem de lluitar, abolir-la de la societat, una fita que comparteixo fervorosament.
Jo vaig recitar dos poemes, extrets de l’apartat de personatges del meu llibre “Al vent de l’Ebre”: “Al Poeta Martí i Pol” premiat l’any 2004 al Grup poètic “Luz de Luna” (Barcelona) i el dedicat a l’amic Carmel Panisello de Sant Llàtzer (Tortosa).
Un altre dia Rosa ens tornarà a visitar, té moltes coses més a dir, relacionades, com no de la Pau i de l’amor, entorn a la poesia.

-----------------

AL POETA MARTÍ I POL


Ens nega la veu del teu silenci,
es fa present la buidor immensa,
s’ha apagat el teu somrís
que ens deixes esmicolat,
a la teva creació intensa.

Ja ha acabat el teu sofrir,
ha cessat el teu dolor
i has fugit, de la garjola
sense reixes d’aquest món.

El camí ha estat llarg,
feixuc el pes del teu cos,
els teus poemes són ales blanques
que t’enlairen cap al cel,
ets lliure, lleuger com el vent
i les teves paraules vives
brillaran des d’un estel .

També l’horitzó rogenc
ens portarà el teu record,
les teves emocions i sentiments
romandran al nostre cor
i els àngels et rebran,
amb un pom
de roses i de clavells.


13 de novembre de 2003

--------------

POEMA PER A CARMEL

Amic Carmel,
amic de fa tants anys...
i com un somni
ja hem passat
més de mitja vida...
però hi és el mateix cel.
aquell cel estelat,
d’aquelles nits llunyanes
de l’adolescència,
nits de revetlles ...
de la Verge del Carme,
de Sant Joan...
que omplien
la nostra existència
de joventut,
de sensacions primeres...
aquells estius
i aquelles primaveres,
de música, de vall
i d’alegria nova,
d’amistat, d’estimació,
on tu només podies ballar
amb la imaginació...

Amic Carmel,
ha passat el temps,
i aquests records
els porta la brisa, el vent
i els guardarem al cor.

En el nostre esguard
amic Carmel,
encara brilla aquell estel
de vida i de sentiments,
vell i nou,
del avui i del demà,
amb l’esperança
i la llum de sempre.


27 de juliol del 2002

DONES MÀRTIRS, ASSASSINADES PER LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Quin organisme, quina institució declararà màrtirs, beates, que van en camí de ser santes, a totes les dones assassinades per la violència de gènere, amb un reconeixement oficial? Són víctimes d'una guerra, on només hi ha un bàndol, els agressors, els assassins. Moren per aconseguir una pau, una convivència per via del diàleg. Són maltractades i moren. Cadascú en aquesta vida hem de portar la creu que ens toca a la Terra. Aquestes paraules les he escoltat des de fa molt anys a dones, principalment casades, amb un conformisme patètic. Abans, si el marit s'emborratxava, solien dir: "és que té mal beure!". Les drogues d'ara són pitjors. Però sense donar-se cap d'aquests casos, que es consideren extrems, també hi ha violència masclista, i moltes dones moren desgraciadament. Aquest any 2009 és nefast, ja són unes quantes, sobre tot el dia d'avui, descoratjador. Qui les declararà màrtirs i beates oficials? El Govern? L'Església? És una lacra social, ja és massa repetitiu. Les notícies, la premsa, els minuts de silenci, contra el rebuig d'aquestes morts, torna a ser present, aquest dies. Només fa un any ho dos no tenia tant de ressò aquestes noticies. Potser hi ha més consciència d'aquesta barbàrie, sembla que va a millor, però és poca l'esperança. La societat s'ha d'involucrar més. No és un problema minoritari i ens afecta a tots. Sembla una guerra consentida, silenciada, cruel, injusta, de la qual tots som còmplices. L'únic organisme o institució que les reconeixerà màrtirs, beates i santes serà al sagrari de la bondat que encara pot existir en l'ésser humà. Caiem en el parany, equivocat, que és un problema minoritari, com així també en consideren als atacs xenòfobs, racistes i els delictes de pederastes. És una falta d'humanitat i d'escrúpols pensar que, com son problemes minoritaris, hem de passar una mica de llarg. Cada cas per si sol ja és terrorífic i vergonyós. Us imagineu tots plegats? Són una muntanya d'horrors que cauen sobre les nostres esquenes i consciències. Podem afegir el maltractament als nostra estimada gent gran, que tant els hi devem. Podrem suportar aquest pes? La dona és amor i estima, reprodueix la vida, i sacrifica la seva perquè així sigui. Però també és humana, i per tant, també necessita que li corresponguin, i la valorin. Déu vol que tots siguem persones, homes i dones, i que tinguem uns valors nobles, en camí d'anar-se perfeccionant en pro d'una educació, d'un respecte i una comprensió.

També notícies de dones esquarterades que han esta trobades al brossam. Quin cop més punyent, quina burla més esgarrifant, i la societat que som tots, la família, els amics, els veïns, la justícia, els polítics, mirem cap un altre costat...Solucions, ni cap ni una. Perquè el cos d'una dona, val tan poca cosa? És al lloc on li toca? No es considera persona, ni té ànima, ni cor, ni intel·ligència? Quina follia...Quan seriosament ens plantegem que quan dues cèl·lules es divideixen ja hi ha vida. És un principi de vida que no sent ni pensa, és una futura vida, quan sigui una realitat, plorarà, sofrirà i riurà. Podrà ser una dona que tornarà a crear vida. Pot ser un ésser humà en tot l'esplendor que representa, o pot ser res, el futur sempre és una misteriosa incògnita, i s'ha de protestar, s'ha de protegir, s'ha de salvar. I a una dona no? On es la l'enteniment?

Glòria Fandos Gracia

Publicat a

• La Vanguardia digital (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091008/53800409285.html)
• Diari de Tarragona, a l'apartat "Línea abierta" el dia 12 d'octubre de 2009

A L' OCTAVI SERRET

A L' OCTAVI SERRET

A la llibreria Serret
tots els llibres trobaràs,
és l'Octavi el llibreter
el que te'ls farà estimar.

Amb simpatia i anhels
que desprèn la seva persona,
paraules lliures al paper,
bellesa i impuls de papallona.

Organitza trobades
i vetllades literàries,
lletres que són cantades
i ens apropa les distàncies.

Com autora Ebrenca
li estic molt agraïda,
em sento lliure com un ocell
respirant alenades a la vida,
volant a la matinada
pels núvols tous d'un blau cel.

I m'ha deixat el seu bloc,
per tenir unió i força,
i les lletres baixaran
per l'aigua dolça de l'Ebre
coneixeran tot el món,
la riquesa que s'escampa,
mostraré el tresor
que del cor i la ment s'escapa
una carta de presentació
que serà la millor estampa.

Glòria Fandos

FELICITATS OCTAVI

Les meves felicitacions i la més sincera enhorabona a l'amic Octavi Serret, de tot cor, pel "Premi Nacional de Cultura" atorgat per la Generalitat de Catalunya. Octavi es mereix aquest Premi i més, per la seva tenacitat, llibreter exemplar, que defensa la seua parla, la llengua materna de la població que ha nascut i ha crescut, Vall-de-roures, on s'ha enriquit, culturalment i ho està fent dia a dia amb el seu esforç, que més que un esforç, per ell és una il·lusió, una vocació que ens transmet a tots els que tenim la sort de visitar-lo i gaudir de les seves atencions i amistat.

Personalment li dedico el meu agraïment més sentit, a més de la seva amistat m'ha obert les portes del seu bloc, el seu recolzament, la seva llibreria per presentar els meus llibres i fer recitals de poesia, acompanyada o en solitari. Sempre amb la bona acollida, a part d'ell, dels seus clients diaris que omplen el seu establiment. Un punt de trobada Cultural molt important, per a Autors Ebrencs, del Matarranya, del Maestrat i de més enllà, no hi ha fronteres. Organitza Fires Literàries, molt exitoses, de les quals he participant i he gaudit.

A part de gaudir de la riquesa del seu bloc, he llegit a molts autors. He participat en antologies de les Editorials d'Aeditors, Cossetània, compartint lletres amb molts amics, amigues, companys, companyes, tant bons escriptors i escriptores, alguns coneguts i altres que he conegut. Concretament a les antologies de relats d'Aeditors, "Estius a l'Ebre' i "El riu que Parla", de Cossetània "Ebre blook" i antologia poètica "Lletres de casa" de March Editor, compilat per Emigdi Subirats, gràcies, ha estat un honor participar. També les gràcies molt extenses a l'Octavi Serret, el seu bloc m'ha ofert una finestra oberta a un cel blau intens, infinit...atapeït de lletres i de llibres, de paper i tecnològics. Gràcies i, una vegada més, felicitats, Octavi.

Glòria Fandos

Publicat a:

• Diari de Tarragona, secció "Línea abierta" el 18 d'octubre de 2009.
• Diari El Punt, el dia 15 d'octubre de 2009 (http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/92067.html)

ES CREMA EL TEMPS

ES CREMA EL TEMPS

Entre l’escalfor del pensament
i els calfreds d’hivern
que sent el meu cos,
el cor batega a cops pausats,
com una destral de fusta i ferro,
que destrossa troncs d’arbres
morts, arrancats del bosc,
que seran llenya,
per alimentar el foc de la llar,
que somiàvem seure junts,
gronxats en el balancí de la vida,
amb les mans curulles de carícies
i mirar-nos als ulls,
contemplant les flames
rogenques i tremoloses
que cremen el temps,
però no cremarien
el nostre amor.

Glòria Fandos Gracia

• Poema escollit per l'espai de "Poemes desconeguts" de Els Matins de TV3

“POEMES DESCONEGUTS” A TV3

Dia 24 de setembre, dijous, festivitat de la Mercè, patrona de Barcelona, em trasllado a la Ciutat Comtal, sobre a les 12 del matí havia de participar al programa de Josep Cuní de TV3, al nou espai de “Poemes desconeguts” impulsat per Núria Feliu, ambdues llegiríem el meu poema escollit “Es crema el temps”.

Feia uns dies que havien anunciat aquest nou espai poètic obert a la participació del públic televident d’ Els Matins, del qual sóc admiradora i el veig tots els dies.

Envio tres o quatre petits poemes al correu electrònic que anunciaven. Em truquen dimecres al migdia dient-me que un dels meus poemes havia estat escollit i que m’esperaven a l’endemà a TV3, que encetaven el nou espai poètic i que s’emetria cada setmana, amb un autor o autora amb un poema desconegut. L’alegria, la sorpresa, l’emoció i un grapat de sentiments més, indefinits, m’envaeixen de cap a peus. A més, era el primer programa, cosa que ho feia especial, tal com em va dir Stéphanie, de producció, quan es va posar en contacte amb mi i em va felicitar molt amablement i atenta, com si d’un premi es tractés. És que veritablement ho és. Així jo ho considero. Anar a participar al programa més popular i de més audiència de Catalunya com és Els Matins de TV3 dirigit per Josep Cuní, ni més ni menys. Representa una gran satisfacció i un pas més, el més important, fins ara, dels meus camins poètics, com un ventall de camins, de colors, de paraules, de poesia que s’escampa en moltes direccions... però que no s’escapa, sempre la tinc a les mans i a la ment, és la meva companya i confident en els moments de d’alegria, de solitud o de tristesa.

Dia calorós, recent estrenada la tardor, amb l’estiu impregnat a la pell i que es resisteix a acomiadar-se. Matinem, el marit i el fill gran m’acompanyen, i emprenem el camí cap a Barcelona, a San Joan Despí, on està Televisió de Catalunya. Viatge tranquil, carretera bastant calmada, poc trànsit, ja que era la festa de la Mercè. Jo amb els nervis de la il·lusió que em pessigaven l’estómac.

Matí especial, conec a la Núria Feliu en persona, entusiasta, alegre, enamorada de la poesia i la sardana, gran artista i rapsoda. També el Josep Cuní, gran professional, amb una personalitat aclaparant, amb un do excepcional de la improvisació, amb rapidesa mental, suspicaç... fent un programa viu i directe, amb simpatia, picaresca. Em va fer unes preguntes personals, quotidianes. Era una situació màgica, ells tots els dies estaven a casa meva, i llavors jo hi era a l’altra part de la pantalla, que segons Cuní, també podia considerar-la meva. Un matí atapeït de temes i notícies, però només faltava la notícia d’espionatge del directius del Barça, que s’havia de donar, com no. Pensàvem que potser no hi hauria temps per al nou espai de poesia. Però amb la bona diligència i professionalitat de Cuní, va ser possible. Primer el vaig recitar jo i després la Núria. Va quedar fantàstic. El poema escollit “Es crema el temps” en la veu de Núria va adquirir una nova dimensió, altres connotacions, altres riqueses. Enhorabona per incorporar un espai poètic al programa “Els Matins” de TV3, amb la iniciativa de la Núria Feliu. La poesia ha de ser a tot arreu, és l’ànima i la sensibilitat del poble d’una societat ansiosa i delerosa de Pau. Poesia per la pau. Per molts anys.

LA MEVA TORTOSA

LA MEVA TORTOSA

Ciutat bimil·lenària,

la meva estimada Tortosa,

passejo pel seus carrers,

veig créixer les cases,

avancen els barris, s'escampen,

el seu cor batega, està viva,

tremola i vibra d'alegria,

per les seves Festes Majors

en honor a la Verge de la Cinta.

M'il·luminen els fanalets de colors,

fets d'il·lusions i d'entusiasmes.

Em passa la vida i la teva bellesa

m'acompanya, el vent de Dalt

que ve de les muntanyes m'acaricia,

el teu riu m'omple de riquesa.

L'aura humida que arriba del mar,

em porta veus, paraules de sal,

llàgrimes vessades,

a la gran immensitat

d'aigua blava i ones blanques,

on les gavines eixamplen les ales,

alcen el vol i abracen la llibertat,

La tristesa del record

de tortosins i tortosines

que un dia van marxar

i que ja mai tornaran,

però romandran al nostre cor.

Entre la mediocritat i l'esplendor,

l'amor i la confiança, afloren

la realitat dels sentiments

que les coses són com són,

sóc com sóc i parlo mirant als ulls,

a cara descoberta, al vent,

no miro al terra,

no hi ha res que admirar.

Tortosa és la meva Ciutat,

enrere han quedat les muralles,

les tenebres, les foscúries,

les tristeses i tot són llums

i esperances mirant al cel obert,

curull de constel·lacions,

amb savieses a la recerca

de la perfecció que no existeix,

ni mai existirà...

La Tortosa actual, enigmàtica,

ciutat d'Hibera, lloc estratègic

a vores del riu Ebre

que es disputaren cartaginesos

i romans durant les guerres Púniques.

Va haver una troballa

al casc antic tortosí,

estructura defensiva

de referents molt antics,

la constància d'una muralla

del segle setè abans de Crist

Tortosa de belleses Medievals,

sempre antiga i sempre nova,

la fortalesa àrab com la Zuda

o Castell de Sant Joan,

feta per Abderraman

per a passar a mans

dels Templaris convertida

en Palau Real

que erigida dalt d'un cim

domina la ciutat,

observa el cabal de les aigües

clares o tèrboles de l'Ebre.

El Castell Califal convertit

en Parador Nacional.

L'empremta cristiana

de construcció destacada

és la majestuosa Catedral

d'època gòtica i declarada

històrica i artística,

replena de tresors,

tant arquitectònics

com espirituals.

Tortosins i tortosines

caminem cap a un futur

d'amples horitzons,

recercant les primaveres

del Parc, dels Ports,

de les arbredes, recuperades

les verdors, després

del fum i el foc,

encara que sempre plorarem

les morts...les vides segades

per la fatalitat i el valor.

Remarcarem la paraula escrita,

recercant realitats envoltades de fe,

amb la Verge de la Cinta

que en espais de somnis ens espera

amb els braços oberts.

Trepitjant enveges i angoixes,

fruit de la ignorància,

creant un camí perfumat de roses

aspirant la suau fragància.

Ciutat estimada, Tortosa,

sense muralles ni reixes,

oberta a l'Univers, al món.

Només som homes i dones

que treballem i pensem,

com perles nacrades i fines

que espurnegen al cel blau,

tortosins i tortosines

que desitgem amor i pau.

I la Verge la Cinta aquest any,

com una dona senzilla

caminarà al meu costat,

a la primavera florida,

a l'estiu i a la tardor,

passejarem pel nostre Parc,

tot mudat, polit i engalanat,

gaudirem de la Festa

creada en el seu honor.

Tortosins i tortosines

ens marcarem una fita,

amb el bategar del fervor

a la Verge de la Cinta

al fons del cor.

Tortosins i Tortosines Absents

que ens visiteu any rere any,

Tortosa i la Cinta us espera, us delera,

com la terra, el camp,

desitja l'aigua de pluja,

en temps de sequera,

a l'estiu, a la tardor

i cada primavera.

Glòria Fandos Gracia

Diada del Tortosí Absent de 2009

DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2009

DIA DEL TORTOSÍ ABSENT 2009

Un any més, el dia sis de setembre, diumenge, a les 10'30 del matí del dia de la Festa Major de Tortosa en honor a la Patrona la Mare de Deu de la Cinta, se celebrà l'entranyable Acte del Tortosí Absent, a l'Espai Sant Domènec, antiga església restaurada, situada al casc antic.

Reberen la insígnia de l'ajuntament de Tortosa de part del Alcalde i de la Pubilla Major Cristina Valero Llop, unes quinze persones procedent de Grenoble, França, Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Eivissa, Lleida, entre altres i de la Fatarella, dels últims pobles de la Terra Alta assistí la seva alcaldessa, la senyora Carme Peleja, també tortosina Absent. Ens dedicà unes paraules lloant l'acte, mostrant la seva satisfacció d'acompanyar-nos en el dia de la Cinta i recordant la casa on naixé del casc antic, ja derruïda, amb nostàlgia, però sense tristor, amb alegria, perquè porta renovació i per tant progrés. Actuà Toni "Lo Chaparro" amb la gaita tortosina, instrument del qual és fabricant a Barcelona. La colla Jove de Dolçainer de Tortosa ens delectà, entre altres peces, el pasdoble Tortosa i l'Himne de la Cinta.

L'alcalde ens dedicà un petit discurs, ple de sensibilitat, d'agraïments, bons desitjos, per molts anys que ens puguem trobar, amb una Tortosa sempre antiga i cada cop més nova i renovada, i felicitacions a totes les Cintes pel dia del deu sant.

També un any més, ja en fa dinou, els vaig dedicar el poema titulat "La meva Tortosa" i els vaig portar un missatge dels tortosins de Vic, que encara tenen la seva Colònia Tortosina i en veu del seu president Menel Lleixà, i en nom de tots, us envien una salutació i una abraçada, emocionada a Tortosa, les seves autoritats, Pubilles i pubilletes, i als tortosins i tortosines, des de Vic que sempre us tenen en el seu record. Ells allà celebren el seu Dia de la Cinta, davant la seva imatge feta del plom del material bèl·lic que fabricaven en temps de la Guerra Civil i també assisteixen el dia anterior a una missa de difunts. Hem de recordar que aquest tortosins que viuen a Vic, directes i descendents d'unes trenta famílies que l'any 1938, en plena guerra, es traslladaren de Tortosa a Vic, per ser treballadors de la fabrica Sales, per conservar la seva subsistència.

En especial de la senyora Margarida vídua de Canalda, que també considera a Tortosa la seva terra, la seva ciutat, la qual va nàixer els seu marit.

A aquesta colònia de tortosins que en queden 16, la majoria dones, en edats de 90 a 100 anys, Manel Lleixà és el més jove i en té 73.

Us desitgen molt bones Festes Majors en honor a la Verge de la Cinta que sempre la porten al seu cor.

El temps s'allunya, els records es difuminen, el dolor encara es present, però la vida renaix i aquesta petita història sempre romandrà dins de la gran Història.

Glòria Fandos

Tortosa (Tarragona)

• Publicat l'11 de setembre al Diari de Tarragona, a la secció "Linia Abierta".
  

Diada del Tortosí Absent

.
Diumenge dia 6 de setembre, Festa Major de la Verge de la Cinta, a les 10’30 del matí se celebra l’acte del Tortosí Absent a l’Espai Sant Domènec, on els Tortosins Absents rebran l’insígnia de la Ciutat de part de l’Alcalde de Tortosa senyor Ferran Bel i la Pubilla Major de les Festes, on la poetessa tortosina Glòria Fandos llegirà, com ja és tradició, el poema creat per a l’ocasió titulat “La meva Tortosa”.
--

76è programa "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

El passat dijous, 20 d'agost, en ple estiu, quan quasi tothom està de vacances, es va emetre el programa "Poesia par la pau" de Radio Ràpita, perquè "Poesia per la pau" de Glòria Fandos no fa vacances. La poesia està a les vacances, al treball, al carrer, a les platges, a les onades del mar, a tot arreu. La poesia es pau, i tots volem la pau. Aquesta vegada, ens va acompanyar per primera vegada, com a convidada, la senyora Pepita Vidal, de la Ràpita, aficionada i enamorada del teatre i de la poesia, activitats que realitzen al Casal del Jubilats. Ens va recitar un emocionant i entranyable poema dedicat a la sardana, afecció que compartim. També ens va acompanyar la senyora Pilar Zaragoza, que ens va recitar uns poemes de memòria, passats de pares a fills. Per la meva part, vaig recitar dos petits poemes del meu lllibre "Al vent l'Ebre". Espai radiofònic sortit del cor, de tots els cors, per tots vosaltres.

Glòria Fandos

Dedicat a Violant

DEDICAT A VIOLANT

Com una estrella brillant

que il·lumina el firmament,

de riqueses poètiques i humanes

té plenes les mans i la ment

i de paraules li esclata el cor,

ens copsa de belles xarxes literàries,

són els blocs de Violant

que ens apropa les distàncies

i les hores són instants.

A la llum serena de la tardor,

o a la perfumada primavera

amb paisatge de mil flors,

al daurat i clar estiu,

on tot és llum i color,

ens acaricien els raigs de sol

i de vida es vesteix el camp.

A l'hivern arriba el fred,

de vegades la neu blanca,

s'esborren les foscors,

les injustícies, el terror

i floreixen els blocs,

les flors de les tecnologies,

passatgeres de l'aire, el vent

que creixen a la ment

i al cor.

Glòria Fandos

Dedicat a l'amiga Violant dels Blocs Poètics,

Poetes a la Xarxa, de Vilafranca del Penedès,

molt afectuosament.

75è programa "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

El dijous passat, dia 6 de d'agost de 2009, la convidada del programa va ser la rapitenca Pilar Zaragoza, jubilada, amant de la poesia, de cor i de sentiment, i també molt aficionada a Internet, que, segons ella, li fa molta companyia. Va recitar el seus poemes més recents, i esperem que ens acompanyi properament amb el seus nous poemes.

Glòria Fandos

Festes de Sant Llàtzer 2009

Dies de festa i de joia que he passat aquests dies de les Festes Majors del Barri de Sant Llàtzer convidada per l'Associació Veïns. Participant en dos actes importants i entranyables com són realitzar el Pregó de Festes, el dia 31 de juliol a la nit, formar part de l'Ofrena a mig matí, el dia dos d'agost, festivitat de la seva Patrona la Mare de Déu dels Àngels, llegint un poema adequat per a l'ocasió, després de la Comunió, en plena Missa major a l'església que está situada a la Raval de la Llet. Tenen aquest any com a novetat el naixement d'un personatge peculiar i simpatic com és un Cap Gros amb el nom de "Lo Lletero". El capellà li ha fet el bateig a l'entrada de l'Església abans de la Missa. Gràcies per convidar-me, ha estat un plaer col·laborar en un barri que estimo desde fa molt anys i que el cosidero meu, d'anima i de cor.
També gaudírem de la inauguració d'un retable i figura de Sant Josep, que forma part de l'esglèsia, del nostre estimat pintor i escultor senyor Àngel Acosta.




Pregó de festes.




Bateig del cap gros "Lo Lletero"


Participació en la Missa oferint i recitant el poema en Honor a la Mare de Déu dels Àngels


Amb el pintor i escultor, Angel Acosta.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS

Celebrem la Festa Major

de la Mare de Déu dels Àngels,

li tenim gran devoció

a la Patrona de Sant Llàtzer.

Sentim la joia especial,

que ens envaeix el cor

d’alegria i de tendresa,

perquè també ens abraça

la Verge de la Petja.

D’aquest dia tan especial

guardaré un gran record,

serà un immens tresor,

el que més ha de brillar.

al meu firmament d’amor.

Seguint aquest camí,

de lletres i de paraules,

haver realitzat el Pregó

de les festes d’aquest any,

és el pas més important,

que m’ha guiat fins aquí,

en núvols de la il·lusió,

com ales sedoses

dels àngels, que han

solcat els blaus

il·luminats de sol.

El guardaré a les mans,

amb els fils de la ment,

és tan inabastable

que s’espargirà al vent,

a les nits, arribarà a un cel

fosc, buit d’estrelles,

que per gaudir de la festa,

aquí han baixat totes elles.

I reflectiran la llum

a la fondària dels ulls,

de mirades lluminoses i festives

que anirà omplint

el dia a dia

de totes les vostres vides.

Glòria Fandos Gracia

Dedicat a la Festa Major en honor a la Mare de Dés dels Àngels

del Barri de Sant Llàtzer de 2009

Pregó de Festes de Sant Llàtzer (Tortosa)

Extracte del pregó:

"Molt bona nit a tothom, autoritats, Excel·lentíssim Alcalde de Tortosa, Ferran Bel, regidors, regidores, Pubilles i Pubilletes de la Festa.

Senyor Ramon Valldepérez, president de l’Associació de Veïns de Sant Llàtzer i junta, gràcies per haver-me atorgat la confiança i el gran l’honor que representa per a mi realitzar el Pregó de les Festes Majors del barri de Sant Llàtzer, commemorant la Festivitat de la Mare de Déu dels Àngels, que celebreu el dia 2 d’agost.

[...]

El 2006 es realitzar l’Agermanament de l’Associació de Veïns de Sant Llàtzer amb l’Associació “La Peñita” de Santa Cruz de Tenerife, gràcies a l’insigne veí del Barri i gran escultor Àngel Acosta, nadiu l’esmentada ciutat.
També estava el Convent de les Oblates, missió important del qual era portar pel bon camí a les noies molt joves que no seguien el comportament adequat de la societat de l’època. L’any 1989 es reforma per acollir el Consell Comarcal de Baix Ebre.
Actualment el Raval de Sant Llàtzer està rejovenit, i molt ampliat arquitectònicament. La gran expansió del costat de l’Església fins al Consell, per la part de Tirant lo Blanc. Per la del Plater, l’antiga escola fins al canal. També edificacions privades pels voltants, entre paradisíaques pinedes. Un barri de luxe, diria quasi Residencial, amb una economia estable general. De tenir 1300 habitants, 40 anys enrere, ara es té 3000.
Té personalitats polítiques com Mariano Curto i de la Cultura tradicional com Joseret, cantador de la Jota Improvisada de les Terres de l’Ebre, deixeble del nostre estimat i recordat lo Canalero.
Vaig tenir contacte amb el Barri dos anys, després vaig anar a viure a Saragossa i l’any 1973 em vaig casar amb un veí del Barri de Sant Llàtzer, Fèlix Rodriguez Sebastià, nadiu de Jesús (Tortosa) i des de llavors, em sento tortosina, estimo Tortosa, d’aquestes Terres de l’Ebre, però primer vaig conèixer Sant Llàtzer, i estimo aquest Barri i la seva gent.
Tal dia com avui, 31 de juliol de l’any 1974, recordo i m’emociono, estava apunt de ser mare, a les meves entranyes tenia el meu primer fill, delerós per veure la llum, respirar la vida. M’envaïa la il·lusió, també la por, del misteri d’allò desconegut...i el dia 1 d’agost a les 11 del matí el meu fill Josep Àngel amb quatre quilos i mig de pes ja el tenia als braços, ja era una realitat... Per aquest motiu és doble especial per a mi el dia d’avui. Sembla ahir, però és tota una vida, de lluita, de fites complides, de satisfacció plena, una gran alegria que la comparteixo amb tots vatros. Gràcies. És gran ser mare, el futur de la societat, i també és molt gran, haver fet aquest Pregó per a les vostres Festes Majors dedicades a la Patrona de la Mare de Déu dels Àngels.
Us desitjo de tot cor unes molt bones Festes Majors del vostre Barri, del meu Barri, el de Sant Llàtzer. Feu que cada any siguin especials, úniques i vatros no canvieu, seguiu sent com sou.

Visca la Mare de Deu dels Àngels!!

VISCA!

Glòria Fandos Gracia

UNA PLAÇA PER AL TEIXIDOR A AMPOSTA

UNA PLAÇA PER AL TEIXIDOR A AMPOSTA

El dia 10 de juliol a les 8 de la tarda a la plaça de la cruïlla del carrer Alcanar i el Passeig de la generalitat es va descobrir un monòlit de marbre amb el nom de José Guarch "Lo Teixidor", amb el projecte de més endavant posar-li al damunt un bust del nostre cantador. A més d'inaugurar la plaça en el seu nom se li va retre un homenatge, al mateix lloc. Tot per iniciativa i atencions de l'Ajuntament d'Amposta. Van assistir, com no, totes les autoritats, l'actual Alcalde, Manel Ferré, l'anterior, Joan Maria Roig, i de tots els partits polítics. Va assistir una gran multitud de gent d'Amposta i els voltants, fent palesa la gran admiració i estimació que li tenim al Teixidor, el cantador de les Terres de l'Ebre, però sobre tot del Montsià. L'últim de la seva generació. Tots sabem de la seva delicada salut, ara feblement millorada. El van portar amb l'ambulància, en cadira de rodes, des de l'Hospital de Jesús on està ingressat, a càrrec de la Creu Roja d'Amposta. Un ambient de festa, però quasi a tots en envaïa una ennuvolada tristesa, la sensibilitat de l'ànima humana és la que mana en aquestes situacions, quan la salut no acompanya a les persones, conegudes i estimades.

Polítics, familiars i amics van fer els seus entranyables i emocionats parlaments. L'Alcalde Manel Ferré, els seu fills Josep i Jordi, que toca el guitarró de la Rondalla, també va dedicar unes paraules Àlex Cervera, de la Ràpita, de l'Esbart Dansaire que acompanyava al Teixidor i Rondalla en les seves actuacions i Elena en representació de Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries. En honor del Teixidor van actuar els joves cantadors d'Amposta, Jandret i Guardet, acompanyats de la seva pròpia Rondalla i la del Teixidor. També van actuar el Grup de de jota "Paracota", amb la música de les dues Rondalles juntes. Jo entre la gent, acompanyada del meu silenci, podia veure, més bé entreveure al Teixidor, atent i expectant. Pensava, deu està cansat, quasi dues hores que durava la festa. Quan veig, una mica sorpresa, gratament i esperançada que el Teixidor té el micròfon a la mà. Les Rondalles tocant, veig que aixeca la mà, para la música i començar a cantar, perfectament, amb veu com sempre, i en canta quatre o cinc, dedicades sobre tot a les Rondalles, als companys i amics músics que l'han acompanyat tota la seva vida en la seva trajectòria de cantador. Les llàgrimes tornen a aflorar entre la majoria de públic, però aquesta vegada d'alegria, de goig. El Teixidor cantava, tornava a estar en natros. Estava cantant a la seva plaça, acabada d'estrenar. La festa no podia acabar millor. Els aplaudiments i el bravos envaïen la tarda assolellada en el seu càlid declivi. El professional de comunicació ampostí Manel Ramon estava entrevistant al Teixidor A part de tanta gent, estava Carme, la filla del Canalero, i el seu marit. Tot eren cares alegres, amb somriures lluminosos. Tots el volen saludar. Després tot plegats vam gaudir d'un berenar, ofert per l'Ajuntament. Els de la Creu Roja pugen al Teixidor a l'ambulància i se'n va, deixant un bon sabor de boca als amics i seguidors.
El Teixidor ja té una plaça a Amposta i ho ha pogut veure, aquesta és la satisfacció. Té un DVD que aviat serà a la venda i també té una petita biografia, de la qual sóc l'autora, enriquida pels pròlegs de diversos escriptors i personatges ampostins, i que explica moltes coses, tant de la vida personal com l'artística. Coses que ara ja no les podria contar.

Trenco el silenci d'aquella tarda. Li expresso un agraïment inacabable, llarg, impagable, per les seves hores de conversa dedicades, les seves atencions, el seu suport. Les cançons que m'ha dedicat. Les roses i els rosers que l'ha regalat. La seva amistat i la de la seva família. Persones senzilles, nobles... sempre estan en la meva vida i en el meu pensament. Proposo que cada any a aquesta plaça del Teixidor d'Amposta se s'organitzi una Festa Tradicional en el seu honor. Rondalles, dansaires, cantadors... per sempre. Gràcies Teixidor per existir.

Glòria Fandos Gracia