dijous, 24 de febrer del 2011

Programa 110 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita


Avui he fet el programa en solitari, i a la vegada tan acompanyada. Us he dedicat amb tot el cor una petita selecció de poemes dels meus llibres "Al Vent de l'Ebre" i "Llum de tardor". Espero que us hagin agradat.

La base del programa és la poesia, versos, versets, a més temes d'actualitat, coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà. Amics i amigues de "Poesia per la Pau" fins al pròxim dia, us espero, no em falteu.

Podeu escoltar el programa a continuació




Gloria Fandos - Poesia per la pau - Radio Ràpita 27-02-11 by JARF1992

dimarts, 22 de febrer del 2011

Col·laboració 20 al programa Dixa'm Vore



QVADERNS DE POESIA. NOSTRE CLUB . LES PLANES (Barcelona)

Fa 33 any que Mossèn Pere Grau va tenir aquesta iniciativa, per a que la poesia fou una eina, una bellesa per a pal·liar la solitud de molts avis i àvies...participem més de 300 poetes, a més d' Espanya i Catalunya, de Mèxic, Argentina, Cuba...països de parla Hispana, gran riquesa de paraules i de versos, de poesia d'amor i Pau. Per molt anys Mossèn Pere Grau.

diumenge, 20 de febrer del 2011

Presentació de "Riu de Crims" a Vallderoures

Alguns moments de la magnífica trobada el dia 12 de febrer, a Vallderoures amb el motiu de la presentació del llibre "Riu de crims", amb 24 autors d'estes terres, a la llibreria Serret i al dinar "negre" al Trull de les Raboses. Malgrat la "negror" del tema, va resultar un dia alegre, lluminós i de sol.


Col·laboració 19 al "Dixa'm vore"



El dimarts dia 15 de febrer el llibre de relats col•lectiu “Un riu de crims” va estar present al “Dixa’m vore” en el qual hi participo amb un relat titulat “Assassinat al carreró”, contrastant amb els poemes d’amor del meu llibre “Llum de tardor” que varem llegir Diana Mar i jo, donant al programa, aquest toc de llum i ombres tan interessant.

dijous, 17 de febrer del 2011

POESIA PER LA PAU 109 A RADIO RAPITA

Una vegada més, aquest dijous 17 de febrer, nou espai poètic de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita, gràcies a la Regidoria de Cultura de seu ajuntament.

Ens ha acompanyat Laura Matamoros de la Ràpita, amb els seus poemes, i la seva forma positiva de veure la vida, però conscient de la realitat que ens envolta.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Col·laboració 18 al "Dixa'm Vore" de CanalTE



Com vàrem prometre l’anterior programa, vaig començar llegint el poema guanyador en el XXI Certamen de Poesia Antonia Guerrero a Estepona(Màlaga), titulat “El tren de la vida”, analitzant una mica el significat del seu contingut, del seu significant, que com podem apreciar és metafòric completament. El tren de la vida et passa per damunt, i així vas avançant, encara que et va matant il·lusions, idees, pensaments, però a la vegada serveix per a ressorgir després, amb més força, amb més vida, per seguir renovada i lluminosa.

També vaig explicar un toc d’Antonia Guerrero, que dóna nom del premi que vaig guanyar, nascuda l’any 1948 a Estepona. Va ser una dona molt adinerada i com no va tenir descendència, va ser el seu desig crear una Fundació per a ajudar a les dones pobres d’Estepona per a que anessin a la Universitat a estudiar, preferentment lleis, filosofia i lletres. Així Antonia Guerrero, dona admirable i exemplar, continua ajudant a les dones del seu poble des del més enllà.

dilluns, 7 de febrer del 2011

POESIA PER LA PAU 108 A RADIO RÀPITA



El dia 27 de gener al programa de “Poesia per la Pau” a Ràdio Ràpita ens va acompanyar Rafa de l’associació “Morrapita” i per via telefònica a Jon Gras de la Ràpita, autor del llibre de poemes titulat “Ascrupol” escrit en la parla rapitenca, però en general de les Terres de l’Ebre.

Jo vaig començar i acabar el programa amb dos poemes del meu llibre “Al vent de l’Ebre”, “Se’n va l’amor” i “Nostàlgia d’un poeta”

Programa 108 de "Poesia per la Pau"

Aquí podeu escoltar el programa que es va emetre el dia 27 de gener

dimarts, 1 de febrer del 2011

Col·laboració 17 al "Dixa'm vore" de CanalTE

Dimarts 1 de febrer, col·laboració 17 per al Canal de Televisió Terres de l’Ebre.

Primícia del premi de poesia Antonia Guerrero, que vaig guanyar a Estepona, organitzat per l’Associació de Dones “Peñas Blancas”. Lectura del poema del llibre “Luz i Sombras “Camins”, entre Mar i jo.

Després, tertúlia amb Pere Montanyana, veí d’Amposta, temes d’actualitat, de carrer.


dilluns, 31 de gener del 2011

Primer Premi

Glòria Fandos, guanyadora del Primer premi del XXI CERTAMEN POESÍA ANTONIA GUERRERO de "La Asociación de Mujeres "Peñas Blancas", Estepona (Malaga) amb el conjunt dels poemes "El tren de la vida", "Las alas del mar" i "Corales escondidos"

dimecres, 26 de gener del 2011

Col·laboració 16 per al "Dixa'm vore"

Vàrem parlar del llibre de Stephen King "El passadís de la mort", títol alternatiu amb el que es va publicar al nostre país, quan l'original és "La Milla verde". Literatura classificada de terror, però també s'hi troben tocs d'humanitat, de màgia i d'esperança.

Vaig portar el meu poemari "Luz y Sombras" on apareixen els poemes de la meva renaixença poètica, fa vint anys, i l'Antologia de la I Mostra de poesia d'Alcanar, i ja se n'està preparant una II, en uns quaranta participants, del nostre entorn i més enllà, que es presentarà aquesta primavera.










---------------------------------------------------

Gloria Fandos


gloria.fandos@yahoo.es

dimecres, 19 de gener del 2011

Col·laboració 15 al Dixa'm Vore del Canal TE



Em vaig abraçar a tres llibres i així vaig anar al programa "Dixa'm vore" i obrir-los una mica... per aquest balcó del Canal T. E.

"Desde la profundidad del carazón" de Magda March de Pinell de Brai, resident a Reus. Llibre de poemes i prosa poètica, del més bell romanticisme, i el més autèntic sentiment, d'un gran cor que li brolla la sensibilitat...

"Poemes de desconsol" de Quito Bosquet, poeta de la Ribera, nascut a Miravet i viu a Tarragona. Una obra d'alta qualitat literària. Un desconsol desgranat en paraules convertides en art, que li ha servit per a trobar el consol a una època punyent de la seva vida.

I la meva "Empremta de dona" (Relats). Són històries de realitat i de fantasia, on la dona té un especial protagonisme, envers a les nostres terres, tradicions, costums, on una àvia li conta a una nena petita així com va creixent. Deixant per al final la història més escabrosa, esperant que la nena es faci més gran, mantenint així el suspens i la curiositat d'aquest final. Mostrant temps llegendaris on la dona ha estat víctima del més punyent masclisme. L'actualitat nefasta de la dona, com si el temps s'hagués aturat en un passat, llunyà i perdut.També una història d'amor i de poetes. Oblidar el record d'un amor a un home i renàixer amb un altre amor... amor a una dona.


Després he gaudit de la Tertúlia, amb el també col·laborador del programa, Llorenç, president del barri de l'Acollidora d'Amposta, tractant temes com l'abocador nuclear, el fanatisme o l'evasió que representa el futbol per als seus seguidors, entre altres. Felicitàrem a Diana Mar la seva forma peculiar, a la vegada que professional i lliure de conduir aquest programa.

18 de gener de 2011

dijous, 13 de gener del 2011

NUESTRA SALUD ESTÁ EN LAS FLORES, "LAS FLORES DE BACH

"LAS FLORES DE BACH"

Creo que la mayoría ya saben de que flores se tratan, pero para los que no las conocen o quieren saber algo más sobre ellas, aquí tiene el testimonio de un gran entendido en la materia como es el Sr. José Luis Pascual, licenciado en Químicas y astrólogo de reconocido renombre en las Tierras del Ebro y más allá. Riojano de nacimiento, afincado en Tortosa desde hace muchos años.

Le conocí hace un tiempo siendo su alumna y también por tomar las esencias de estas flores que él me aconsejaba, fue una terapia eficaz a mis necesidades, tanto físicas como mentales. Puedo dar fe de ello.

José Luis es un hombre sencillo, humilde y de gran humanidad, como así han sido, son y serán todos los grandes hombres y mujeres a través de la Historia. Transmite serenidad hablar con él, es alegre y tiene un sentido del humor inesperado y especial.

Parece mentira que nuestras emociones, nuestros miedos, dolencias físicas, cualquiera de los estados psíquicos negativos que puedan sucederse a lo largo de nuestra vida, puedan ayudarnos a resolverlos las esencias florales de Bach con las 38 especies que existen.

Este conjunto de esencias florales, extraídas de flores silvestres de la región de Gales fueron descubiertas por el doctor Edward Bach.

La terapia de estas flores tuvo su origen en las primeras décadas del siglo XX en Gran Bretaña. Los estudios intensos de este facultativo galés lo llevan a comprender que gran parte de los males que nos acechan se deben a conflictos emocionales y esta terapia ayuda a radicar la enfermedad desde su origen.

La Organización Mundial de la Salud aprobó en 1976 las flores de Bach como remedio necesario para la humanidad.

- José Luis, ¿cuánto tiempo hace que te dedicas a este tema de las flores de Bach?

- Desde 1994.

- ¿Es difícil el estudio y preparación para recetar que tipo de esencia necesita cada persona?

- No. Conocer cada esencia, sus combinaciones, y sobre todo perspicacia y experiencia para detectar lo que realmente hay detrás de cada persona.

-¿Te ha llamado la atención algún caso especial que tú hayas tratado?

- Sí. El primero de todos: una chica joven con poli artritis reumatoide auto inmune. El tratamiento con cortisona ya no lo toleraba y andaba al borde de la desesperación. A los 15 días volvió con todas la articulaciones muy aliviadas, ni ella ni yo podíamos dar crédito.

-¿Has experimentado en tu propia persona los beneficios de esta terapia?

- Por supuesto, y no sólo en lo psíquico, que es lo más conocido, sino en el plano físico-

- ¿La gente normalmente cree en la flores de Bach?

- Depende, como en todo. Yo creo que no hay que ser ni creyentes ni escépticos. Lo mejor es poner las técnicas a prueba y valorarlas.

¿Qué personas pueden acceder a la preparación de estos estudios, para tener la capacidad de ejercer legalmente y poder recetar sabiamente a sus pacientes?

- Edwuard Bach trató de completar un sistema terapéutico extremadamente sencillo, barato y popular. Este es su gran mérito. Lo demás lo da la experiencia.

- ¿Se imparten cursos para obtener este título?

- Si, los propios centros Bach, a la "Sociedad para el estudio y la difusión de la terapia del Dr. Bach de Cataluña", primera en España.

-¿Cuándo, dónde, quien da estos cursos, cuánto valen y cuánto tiempo se necesita para esta preparación?

- Normalmente en grandes ciudades, Barcelona, Madrid. Yo di dos cursos en Amposta y otro para astrólogos en Barcelona. En un par de meses se puede empezar a ensayar. Los cursos no son caros, es la filosofía de Bach.

-¿Según tú, qué son las flores de Bach, qué opinas y qué aconsejarías sobre los beneficios que aportan a las personas estas esencias florales?

- No operan sobre el cuerpo, sino que llegan a él a través de las estructuras internas del ser. Alivian y solventan problemas de salud físicas, pero también transforman al individuo a todos los niveles. Esta es la gran diferencia respecto a otro sistema. Es por tanto una medicina espiritual. Para Bach, la enfermedad tiene por origen la disociación entre el yo superior y el cuerpo físico -

Gracias José Luis por tu amabilidad y por tu información sobre este tema tan interesante como son las flores de Bach, que tu testimonio sirva para una mayor divulgación, pues es un remedio que la humanidad tiene al alcance de su mano, que no puede desperdiciarse ni ignorarse, por desvelar misterios que la naturaleza nos ofrece y que nuestro bien estar está en sus flores...

Me prometes José Luis que otro día nos desvelarás algunos secretos más altos, más fascinantes y más misteriosos e insondables todavía como son las estrellas, tema que te atrae y que también dominas, pero eso será otro día...

José Luis te aseguro que con estos dos temas, la naturaleza con sus flores y el universo con sus estrellas, tienes el mundo en tu mente y en tus manos...



Gloria Fandos Gracia.

dilluns, 10 de gener del 2011

COL·LABORACIÓ 14 PER AL "DIXA'M VORE" DEL CANAL T.E.





Avui porto tres llibres per donar un toc:

  • "El poema de la Rosa als llavis" de Joan Salvat-Papasseit
  • Antologia "Poems blogs" POETES A LA XARXA . Poemes recopilats de blogs poètics per la poetessa Violant de Bru de Vilafranca del Penedes.
  • "Manoll de poesies" de Joaquim A. Rabasa

****

La rosa és l'expressió més pura salvatina.

Té poemes d'avantguarda, amb trencament del vers com els madrigals, un tipus, un estil de poesia, els seus són els més bells de la poesia catalana.

En "La rosa als Llavis" , Salvat-Papasseit desenvolupa la teoria de l'amor, potencia materials vells i altres nous per a arribar a la totalitat.

La seva poesia és realista i abstracta. Té diàleg, d'una sola veu, veu d'home. De l'enamorat mestre i de la enamorada aprenenta. L'amor és una mena de clarobscur, una religió...

Salvat entre 1914 i 1916 inicia la seva activitat literària amb una sèrie de textos ideològics amb vinculació modernista, firmats amb el pseudònim de "Gorquiano". Eren escrits de temes polític principalment, socialisme, anarquisme...i altre de procedència cristiana.

En 1919 és quan vol ser poeta seriós. Clausura una revista, recopila els poemes publicats en el transcurs de les seves edicions, i uns quants més i publica un llibre titolat "Poemes en ones hertzianes".

****

El llibre "Manoll de poesies" de Joaquim Antoni Rabasa, de Gandesa, Terra Alta, poeta del poble, ens mostra amb les seves poesies, part de les seves idees, sentiments, i l'amor per al seva terra, la seva ciutat, costums, tradicions. Riqueses del seu entorn, que també és el nostre..,


Glòria Fandos

11 de gener de 2011

dijous, 6 de gener del 2011

Fins al cap...

   Estic fins al cap damunt del Barça!!! Ho roba tot. És un fanatisme incomprensible que omple molts caps, m'han robat part de la vida, dels amors, dels afectes. El futbol en general, fanàtic, patètic, que ho destorba tot, l'he patit prou i l'he sofert prou, i he vist que no hi ha res... res de res... Mou diners, per a quí? Pobrets, paga la pena substituir-ho per les coses importants de la vida, de la vostra vida? Viviu el futbol i deixeu viure al altres en pau, no ens podeu obligar a sofrir-ho... Amen... 

Aules prefabricades?

L'educació és el més important, ni aules prefabricades..ni... Quin ridícul! Quina vergonya. És tema proritari... Si és així no hi haurà, no tindrem, no tindran futur... Estan els llestos, els espavilats, els estafadors, els intel·ligents... i els come cocos... Comencem bé. Tot són preguntes, tot són dubtes... "2011" i els que vindran

Glòria Fandos Gracia

La màgia d'Orient

LA MÀGIA D'ORIENT

 

Els Reis d'Orient

són els Reis Mags,

ens porten amor

i molt regals,

adoren al Nen Jesús

que ha nascut a Betlem.

 

Un altre sol,

una altra Estrella,

una altra Llum

a un mateix cor.

 

Glòria Fandos



dissabte, 1 de gener del 2011

UN ANY MÉS



UN ANY MÉS

Un any més al davant,
per començar, començat.
Serà curt? Serà llarg?
Una incògnita,
un camí per marcar,
per seguir...

Amb el destí
a les nostres mans,
concert diví,
simfonia de violins,
dia de sol i gris...

Abraçant els llibres
amb somriures de llum
i de paper...
per a escriure el futur
i el present...

I el passat?
Allà es queda,
en el record, en l’oblit?
El nostre avui és demà,
amb somriures tendres
i els braços estesos
i lliures...


Glòria Fandos

Bon Any 2011

dilluns, 27 de desembre del 2010

NAVIDAD

LA

 

NAVIDAD

 

CAMINA LENTA

 

La Navidad camina a nuestro lado,

o nosotros caminamos con ella,

viendo pasar los tristes y alegres años

y en el cielo brillando la misma estrella.

 

El Niño Dios vuelve a nacer en un viejo establo,

nos guía con su luz eterna, lejana y divina,

la noche quieta, oscura, infinita, serena y bella,

seguiremos la vida, hacia un país misterioso y lejano,

hasta que la cera se derrita, se funda y se apague la vela.

 

 

Gloria Fandos

 

Navidad 2010

 



dijous, 23 de desembre del 2010

Programa 107 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

Teresa Silva (Amposta) i Pilar Zaragoza (La Ràpita)

He començat amb el poema titulat "Escolta el meu plor" del llibre "Llum de Tardor"

Avui ens han acompanyat les nostres estimades col·laboradores, la veterana Pilar Zaragoza de la Ràpita i la més recent Teresa Silva d'Amposta.

Hem tractat els temes de Nadal, la passió que Pilar sent per l'ordinador i l'Internet, i ens han delectat recitant uns poemes dedicats principalment al Nadal, però també d'altres coses d'actualitat.

Desitgem a tots els radiooients un Any 2011, venturós i ple de felicitat.

Ens han promès que ens acompanyaran en altre ocasions.

He acabat el programa amb el poema titulat "Un altre Nadal" i molts més que vindran. Us esperem a tots i a totes a Poesia per la Pau de Ràdio Ràpita, amb poesia i més coses.

Podeu escoltar el programa aquí:


COL·LABORACIÓ 13 AL “DIXA’M VORE” DEL CANAL T.E.



El dia 21 de desembre a la meua col·laboració en el programa “Dixa’m vore” del Canal T.E. titulada “La literatura i la vida es donen la mà” vàrem tenir un preludi de Nadal. Desitjos d’amor i Pau i poesia. Ens va acompanyar Tere Gisbert, presidenta de les Mestresses de Casa d’Amposta i component de “Poetes de l’Ebre”.
Tere ens va recitar el seu primer poema de Nadal que havia escrit, titulat “Arriba el Nadal” i per la meva part, el nou poema nadalenc “Un altre Nadal”. Vàrem tractar alguns temes quotidians del dia a dia, i esperem rebre l’Any Nou, en progrés, que la societat miri al davant, en qüestions econòmiques, socials, humanes i jurídiques. No albiréssim un fum nebulós que ens vol esborrar l’horitzó. En alguns temes, anem enrere, retrocedim... i és trist, molt trist.
Bones Festes Nadalenques i un venturós Any 2011, telespectadors de “Dixa’m vore” i més enllà.

RECITAL I PRESENTACIÓ A AMPOSTA






PRESENTACIÓ DE "SIRENA DE L'EBRE" I RECITAL DE "POETES DE L'EBRE"




Un èxit i una gran satisfacció, la vetllada literària que vàrem celebrar el passat dia 10 de desembre a les 7’30 de la tarda a Amposta, a la Sala d’adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, amb el recital i el canvi de junta del Grup “Poetes de l’Ebre” i la presentació del llibre de relats de la sotasignant.

Acte presidit per la Mari Mar Panisello, Regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta. L’Alcalde Manel Ferré va excusar la seva absència. Mari Mar ens va dedicar unes paraules entranyables, i va mostrar la seva alegria al donar continuïtat al Grup “Poetes de l’Ebre”, nascut des del principi d’aquesta regidoria. Amb la bona feina feta per Miquel Accensi i la seva junta, passant actualment la responsabilitat a la que fa aquest escrit, i que la nostra poesia vagi endavant amb la il·lusió d’expressar sentiments, com sempre.


A continuació es va presentar el llibre “La Sirena de l’Ebre” de Glòria Fandos, a càrrec de Fèlix Rodríguez i Fandos, president Comarcal d’Unió de Joves de les Terres de l’Ebre, que forma part de la nova junta com a secretari de “Poetes de l’Ebre” .

Varen assistir una gran majoria de participants de poetes i poetesses del grup, delectant al públic amb la riquesa i variació d’estils, versant sobretot al Nadal, amb dolços i sentits poemes, com també ho van ser els pastissets i la mistela de la degustació, per acabar la Festa.




Agrair, com sempre, les bones atencions de l’amiga Joana Serret, directora de la Biblioteca.
Bones Festes Nadalenques i fins la propera celebració.

Glòria Fandos

dilluns, 20 de desembre del 2010

Presentació i recital poètic a Tortosa



RECITAL NADALENC I PRESENTACIÓ DE “LA SIRENA DE L’EBRE” A LA
BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO DE TORTOSA


El 17 de desembre i a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa es va realitzar el Recital Nadalenc, a càrrec del Grup “Poetes de l’Ebre” i es va presentar la nova junta d’aquest Grup Poètic, que fa més de 10 anys que fa camí, amb les seves poesies i paraules, per aquestes Terres de l’Ebre i de més enllà. Continuarem els de sempre, i els nous components, ressaltant a Quito Bosquet, poeta de la Ribera, de Miravet, Germán Rodamilans i Antonia Paterna, de Santa Barbara, i el jove Pau Roncero, de Tortosa.
Fèlix Rodriguez i Fandos, nou secretari del Grup, va fer la presentació literària del llibre “La Sirena de l’Ebre” de Glòria Fandos, que n’és la nova presidenta. Per continuar aquest camí de poetes i poetesses, amb els seus poemes com a únic equipatge, lleuger i honíric, per espargir els nostres poemes, sortits dels nostres cors, esperant continuï arribant als vostres, per omplir-los d’amor, Justícia i Pau, que pensem que la societat encara n’està molt necessitada. Seguint un camí de poesies, sumits i amarats amb del perfum de les flors més exquisides de la Literatura. Amb el suport de les Terres de l’Ebre en general i en especial l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta des del principi, que fem un camí al caminar, com digué Machado, ple de versos.
Va presidir l’Acte el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tortosa, Joan Caballol, l’alcalde Ferran Bel va excusar la seva absència.
Agrair, com sempre, les bones atencions de la senyora Irene Prades, directora de la Biblioteca, i felicitar-los pel premi tant important que ha rebut, la XIII Edició del Premi Maria Moliner.
Vam acabar amb un tast de pastissets i vi dolç. Esperem que el 2011, ens porti una realitat dolça, de poesia i de pau.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Un Nadal més

UN ALTRE NADAL

 

 

Un altre Nadal m'espera,

no es cansa d'esperar,

cada any floreix

com nova primavera,

i ens cobreix de neu blanca

i de gebrada...

 

El temps camina i avança,

seguirem l'estrella

que allà al cel brilla

i ens cobrirà la terra

de pluja daurada.

 

Un altre Nadal m'espera

i molts més que vindran,

envoltats d'amor i pau,

d'alegria i de tendresa

 

El Nen Jesús, nounat,

sempre present...

entre la palla i el fred,

que dona llum al món,

sense ferides ni espases,

amb les mans unides

i el foc que escalfa

sense fum...

 

Glòria Fandos

 

Bones Festes Nadalenques 2010



dimarts, 14 de desembre del 2010

COL·LABORACIÓ 12 PER AL PROGRAMA "DIXA'M VORE"


S'apropa el Nadal, i em va atrapar la nostàlgia. Celebrem el naixement de Nen Jesús, són festes principalment dedicades als infants, als nens, dies d'il·lusió, de regals del Pare Noel, dels Reis Mags i no vaig poder evitar el portar un grapat de petits llibres, dels clàssics de Walt Disney , com ara "Els tres porquets", "La illa del Tresor", "La bella dorment" "Dumbo", que vola amb les grans orelles. Quin somni pot ser volar, però no amb les orelles, és obvi. Volar amb grans ales, com les dels àngels, però què millor que volar amb les ales de la imaginació?

També ens va acompanyar Teresa Silva, d'Amposta, de "Poetes de l'Ebre", que ens va delectar recitant una carta d'amor de Paco Rabal.

Vam tractar diversos temes d'actualitat, com diferències generacionals, culturals, de caire masclista, de progrés i de justícia, i formes de pensar evolutives, o comportaments passats a la història, però no del tot.

Per al pròxim dia deixem els poemes dedicats al Nadal, la màgia del Nadal, la màgia d'Orient...Uns dies per viure'ls, com en un oasis, en mig del desert, un desert ardent, que contrasta amb la neu, el gel i el fred que envolta el nostre Nadal, sempre únic i diferent.

Glòria Fandos

dissabte, 11 de desembre del 2010

PROGRAMA 106 DE “POESIA PER LA PAU”


Com el Nadal ja el tenim aquí, a la volta del cantó, en l’espai poètic del dia 9 de desembre, vaig començar amb uns petits poemes dedicats a aquestes entranyables festes, dels llibres al “Vent de l’Ebre” i de “Llum de tardor”

Vàrem tenir com a convidat a Rafa Balaguer, de la Associació Cultural “Morrapita” en defensa dels jocs tradicionals, com la morra i altres i també del folklore dels cantadors de la jota improvisada i les Rondalles, que recentment s’ha reconegut també com a folklore, no només de les Terres de l’Ebre, si no també de tota Catalunya.

Rafa principalment ens va parlar de les pròximes activitats que faran a la Ràpita, com serà la col·laboració a la Marató de TV3, per recaptar fons per a la investigació de malalties medul·lars i cerebrals adquirides.

Els impulsa la il·lusió, les ganes de treballar, de seguir amb aquestes tasques tan humanes i que tant necessita la societat, en temps de crisi. Enhorabona a aquesta joventut, que fan palès tenir cor i ànim d’ajudar, envers a les persones que ho necessiten. Sentiments que desprenen i, segons Rafa, els torna, multiplicat, en satisfaccions i esperances.

dijous, 9 de desembre del 2010

Programa 106 de "Poesia per la Pau" a Ràdio Ràpita

Avui ens ha acompanyat Rafa Balaguer, el president de l'Associació Cultural "Morrapita".
Podeu escoltar el programa aquí:



dimarts, 30 de novembre del 2010

Col.laboració 11 a "Dixa'm Vore" de Canal T.E.



L’actualitat demanava saber que ha passat en les eleccions, en la Política, que tot anirà per a millor. Ho esperem? Ho dubtem?
Jo personalment, seguiré sense massa canvis, en el treball del dia a dia, vore una mica la realitat, i seguir el meu instint per escriure, que és la meua riquesa particular, els meus camins de paraules, de poesia. Què seria la vida sense la poesia, la lírica, la flor més exquisida de la literatura? O no, perquè també poden sortir pifiades. Em pot semblar un poema passador, i pot ser mediocre total. També es pot viure amb la mediocritat, pot passar de tot, però així és la vida, i la vida és tan bonica...

El que em sembla meravellós és el llibre que vaig portar. Puc exagerar, però aquest llibre val per mil. Em refereixo a:

TODOS MIS CUENTOS, d’Ana Maria Matute.

Ana Maria Matute ha guanyat tots els premis importants haguts i per haver. L’últim, el Premi Cervantes, al seus 85 anys. Si somiés en tenir un referent, semblar-me a alguna escriptora, voldria escriure com Ana Maria Matute, sense dubte. Però evidentment, sempre es quedaria en un somni, intentant seguir-lo. Potser em posaré a escriure contes, infantils o no.
El seu món literari es basa en la imaginació, és el que a mi m’agrada, la imaginació, així no et pots equivocar en res, cosa que mai m’ha passat. Què meravellós, només de pensar-ho, se m’enlaira el cor i la ment. Sense imaginació no seriem res, segons l’escriptora.

El primer conte tracta d’un nen que als tres dies de nàixer, perd la veu, i es dedica a buscar-la, perquè a algun lloc l’ha de trobar. Va creixent i no podia parlar amb les persones, però parlava amb el vent, amb els ocells, les plantes, els animals, amb els insectes... Salva un grill que uns nens el volien matar, ja li havien lligat un fil a una pota... i l’acompanya per anar en busca de la seva veu...i moltes coses fantàstiques, que no semblen tant per a petits.

Miquel Accensi, president del Grup “Poetes de l’Ebre” ens va acompanyar, ens va contar, com han sigut els quatre anys de trajectòria poètica, i em va passar públicament la batuta intangible del mandat oficial del Grup., en aquest programa, el “Dixa’m vore”, al Canal T.E.. He acceptat, amb una emoció comprensible. És un compromís i una responsabilitat, ànim no em falta, és un plaer i una gran satisfacció. Un agraïment molt espacial per a tots els components del Grup i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta per la confiança que m’han atorgat, amb una nova junta, però és cosa de tots, entre tots ho farem, i la poesia farà camí, per les Terres de l’Ebre i de més enllà.

divendres, 26 de novembre del 2010

Recital POETES DE l'EBRE



EL GRUP "POETES DE L'EBRE" CONTINUA



El Grup "Poetes de l'Ebre" continua i continuarà fent camí, per les terres de l'Ebre i de més enllà .

Després de felicitar novament a l'anterior junta, encapçalada per Miquel Acienci, he accedit continuar, amb nova junta, aquesta responsabilitat i a la vegada, aquest plaer i aquesta passió i l'amor que sento per les paraules, per la poesia, el poder compartir aquests sentiment amb persones que senten el mateix.

Per als que em coneixen, que són una majoria, però no tots, sóc Glòria Fandos, enamorada de la poesia, i component d'aquest grup des de sempre, forma part del meu cor, i espero que amb la nova junta, també forméssim part del vostre, ja que tots els components som igual d'importants, tots fem falta, per a seguir aquests tasca tan bonica i tan onírica com és la poesia. Sense la col•laboració i l'entusiasme de tots vatros no es podria fer res. Com digué Machado, "vers a vers, cop a cop, es fa camí al caminar”, en el nostre cas només hi haurà versos.
Seguirem els consells de Miquel, que tan bona tasca han estat fent, continuarem amb les seves normes, que han funcionat molt bé, no sé si en aquesta continuació es podrà igualar, intentarem que amb l'ajuda de tots surti endavant.

Estem vivint un present, una realitat, una eclosió poètica a aquestes terres i més enllà, un tresor fabulós, que ens omplirà els camins i els cors que falta fa a aquesta societat.
Caminar per camins de la poesia i units, no és cap somni, ni cap quimera, només és posar-li passió i il•lusió.

No hem d'oblidar la inestimable ajuda i suport de l'Ajuntament d'Amposta, aquest any, no sé si hem fet tard per al suport econòmic, però el moral el tenim incondicional.
També gaudim del suport de les Terres de l'Ebre en general, tot per les nostres Terres i la nostra gent, les nostres inquietuds i iniciatives que fa que la societat estigui més viva i més humana.

Una abraçada per tots i totes, als que ja ens coneixem, i el que falten per conèixer.
Gràcies per la confiança, esperem no defraudar.

A continuació totes les informacions corresponents i la meva adreça i E-mail per comunicar-nos.

Glòria Fandos Gràcia
C / Rosa Maria Molas, 18, àtic H
43500-Tortosa (Baix Ebre)
Telèfon:977 44 21 20
E-mail gloria.fandos@orange.es

Els que s’hi vulguin afegir, envieu les vostres dades.
Benvinguts al creixement de creació poètica de les Terres de l'Ebre i de més enllà.


1- Esperem poder seguir fent l'antologia poètica.
2- Envieu poemes per a omplir 4 pàgines, o sigui dues fulles i petit currículum i foto de mida de carnet
3- Tot corregit i per E-mail, el que en tingui i no en sàpigue, que li faci algun fill, net o amic.
4- Es faran 300 exemplars.
5- En qüestió dels llibres continuarem amb les normes de l'anterior junta, cada component rebrà cinc exemplars i en pagarà tres.
6- Els components que tinguin llibres per presentar, es podran fer conjuntament amb el recitals.
7- Si es poden fer els premis, es necessiten 3 persones per fer de jurat.
8- S'obsequiarà amb una antologia als mitjans de comunicació, que ens ajuden a la divulgació, tant en premsa escrita, radio i televisió i a autoritats, polítiques i culturals que col•laborin en nostres presentacions.

Servei de transport, si són a llocs propers. Si és per exemple a Tarragona o Barcelona, bus o tren.

ACTUACIONS I PRESENTACIONS

AMPOSTA.
Recital Nadalenc Poetes de l'Ebre
Presentació de "La sirena de l'Ebre”
Biblioteca Sebastià Juan Arbó
Dia 10 de desembre
Hora: 7'30 tarda

TORTOSA

Biblioteca Marcel•lí Domingo
Recital Nadalenc de "Poetes de l'Ebre".
Presentació de "La sirena de l'Ebre"
Dia 17 de desembre a les 7'30.
Després torró i cava

Us hi esperem....

dijous, 25 de novembre del 2010

PROGRAMA 105 DE “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA



Dia 25 de novembre, se commemorava el "Dia Internacional en contra de la Violència masclista".

Vaig començar l'espai poètic, i el vaig acabar amb dos poemes, del llibre "Al vent de l'Ebre", adients a aquest dia, dedicats a la dona, titulats "Camí de dona " i "Un caminet" i ni fet expressament, ni més crua i més clara la realitat que encara té la dona a l'actualitat . La dona camina per "Un caminet" el significat del qual vol dir estret, per tant, dificultós per passar, per caminar, per avançar...

Vàrem tenir com a convidat a Francesc Bosquet, poeta i pintor de la Ribera de l'Ebre, amic per Facebook, i ara també personalment.

Ens va enriquir el programa amb les seves paraules i els seus preciosos i sentits poemes de qualitat evident, nou col·laborador de "Poesia per la Pau". Un agraïment especial per la seva presència, i esperem que ens torni a col·laborar quan li vingui de gust, com no, com tots els que ens escolten tenen les portes obertes de Ràdio Ràpita.

Poemes i paraules que solquen l'aire, el mar, d'aigua salada, i els rius d'aigua dolça, amb tristeses i alegries, com així és la vida.

El pròxim dia més coses, no ens falteu, us espero.



---------------------------------------------------------------------------------------
Podeu escoltar aquí el programa:



dimarts, 23 de novembre del 2010

COL·LABORACIÓ Nº 10 PER AL "DIXA'M VORE" DEL CANAL T.E."



Bon dia Diana Mar i estimada gent de les Terres de l'Ebre i més enllà...

Tenim dos dies per reivindicar, per recordar, per defensar...

- El dia 20 el "Dia dels drets o defensa del nen".

El nens són el gran tresor de les nostres vides, els hem de cuidar, educar, tenir molta paciència i sobre tot molta estimació i amor. Són vides que creixen a les nostres mans, són la nostra responsabilitat, són flors que floreixen a les nostres mans...i al nostre cor.

- El dia 25 "Dia internacional en contra la violència de gènere"

L'origen d'aquest dia és en record de la mort de les germanes Miraval, a la republica dominicana.

Dos llibre per suggerir.

- L'EDAT D'OR d'Artur Bladé i Desumvila

- MIS CUENTOS de Puri Hernández.



L'EDAT D'OR.

L'autor no recorda haver viscut un moment feliç sense sentir una mica de tristesa.

Mostra el patiment d'uns pares amb l'absència, la mort de la seva única filla. Els pares, sumits amb aquest dolor, no són capaços de cuidar als dos fills, xiquets, el petit és el protagonista, passen a ser cuidats pels iaiaos, tant els paterns com els materns.

Pot ser que la literatura és una realitat idealitzada, i l'Edat d'or. Només els bons poetes i escriptors, arriben a convertir, si s'ho proposen, els records personals de l'edat pueril, en obra d'art.

Els records són la veritable riquesa, l'única riquesa nostra, l'únic tresor que ningú ens pot prendre.

Si ens falta la facultat de recordar, l'home no tindria res, ni tan sols esperances, i la nostra vida seria ben poca cosa, molt poca cosa.

El protagonista és un del dos germans que viuen la tragèdia familiar. Quan mor la seva germana... els pares tant enfonsats, que no es poden fer càrrecs del dos fills, això és molt fort, ell passa a viure amb els avis. Ell era el germà més feble, el més espiritual... Després, de gran, torna al poble, a la casa on va viure, durant la seva infantesa, que ja no existeix...aquest casa vivia amb ell, amb els seus records...i aquests records, fets literatura...és per a ell, L'EDAT D'OR.


MIS CUENTOS

És un llibre infantil, amb cinc contes, preciosos, com trets d'un passat, una gran riquesa, per portar-la als nens d'avui, els de la play-station, jocs de les noves tecnologies...

Es trobaran amb una carta que porta notícies bones, i vol arribar al seu destí...

La tortugueta que passeja a l'aleta d'un dofí... pel mar... i són atacats per un tauró...
O el d'una nena que parla amb quatre roses, li donen consell. La Carmesí, la Vermella, la Rosa i la Blanca, d'allò més interessant... El primer llibre escrit per una xica d'or, amb cor de nena.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Los niños que gran tesoro

LOS NIÑOS, QUE GRAN TESORO

El 20 de noviembre se celebra el"Día Internacional del Niño". El día del niño, ya no recordaba que había un día representativo para defender los derechos del niño. Porque para mí, como creo que para todos, el derecho de defender a los niños es todo el año. A los niños, desde que nacen y antes de nacer, hay que cuidarlos, mimarlos, educarlos acompañarlos, guiarlos como el tesoro más grande, pues de ellos depende el futuro de nuestra sociedad que es nuestro propio futuro, el de los padres y el de los educadores. Que el día de mañana tengamos una agradable vejez y un final digno. Que la sociedad tenga un caminar de paz, de trabajo, de proyectos, de cambiar cosas, de mejorar, según el sabio criterio cotidiano, del buen hacer de cada día. Yo echo de menos mis tiempos de educadora como madre, no es fácil, para nada. Hay que armarse de paciencia, capacidad de convencimiento, de dialogo, de argumentar, de razonar, de poner ejemplos, utilizar metáforas. Improvisar, solucionar problemas...I enseñarles ha hacerlo por si mismos... Es tener unas vidas en tus manos, en toda la extensión de la palabra, una gran responsabilidad. Pero sobre todo actuar con mucho cariño i mucho amor. Capacidad de sacrificio. Ser padres no es cualquier cosa. Lo mismo que los educadores profesionales. Los niños son el mayor tesoro de nuestra sociedad, que hemos de proteger y guiar para que tengamos un futuro de oro, iluminado por los rayos del sol...

Gloria Fandos Gracia


dissabte, 20 de novembre del 2010

Dia 25 de novembre, "Dia Internacional en contra de la Violència Masclista"

¿LA REALIDAD ESTÁ CAMBIANDO?

Esta realidad, aunque algunos quieran hacernos creer que está cambiando, no es así. La mujer se queda con los hijos, sin paga del ex-marido, que para ellos ahora es lo más preocupante, dejando así ver su miseria de alma. y de corazón Los hijos, si son de corta edad, necesitan mucho amor, mucho cariño y mucho tiempo. Además necesitan mucha atención, muchos cuidados, cariño y tiempo, cualidades y sentimientos que no se pagan con dinero, pero que también se necesita, y un techo, por supuesto, no van a vivir bajo un puente, que por lo visto eso quisieran algunos progenitores hombres. Por lo que ahora está aflorando de su parte es eso. Lo están viendo bajo su egoísmo y la comodidad en la cual estaban posesionados y apoltronados sus ancestros, y así quisieran seguir.

Callar y huir, este es el triste camino que le queda a la mujer en este chamuscado presente en el cual vive, aunque se empeñen en no querer reconocerlo, todavía es así. Si es que vivir con miedo es vivir. Porque hay miedo, aunque no queramos, la maldad es poderosa y fuerte.

La mujer está hecha de cielo, como dijo el Papa Juan XXIII, todos estamos hechos de Cielo y un día todos nos encontraremos en él. También dijo "no tengáis miedo, la bondad siempre vence". Pero vemos con amargura que no es así. La sociedad es como un tronco viejo podrido por la carcoma de la maldad. La mujer calla y huye. Calla los maltratos y al final de su camino tiene el premio de la muerte. La sociedad es hipócrita y falsa. La mujer es acosada por cualquier jefecillo, de sección de una fábrica o empresa, o asociación. La mujer huye. Se queda sin trabajo, sin compañeros, que creía eran amigos. El mundo es muy grande y encontrará otro trabajo y otros compañeros que sean más nobles.

El problema es el machismo. La mujer no tiene que callar ni tiene que huir. No al maltrato ni físico ni psíquico. Este camino, el de plantar cara, se está haciendo realidad, tiene soluciones satisfactorias.

Aunque todavía hay mujeres que viven su cruz, otras se suicidan o viven sin vivir. Por suerte actualmente hay soluciones para estas injusticias. Ni tradiciones, ni culturas que atrasen ni corten el camino de la sensatez y la verdad. Toda la sociedad hemos de estar de acuerdo y ayudar a que la mujer no se sienta sola, y lo está consiguiendo. No pongáis empeño en poner palos a la rueda que sigue, pues no la podéis parar. Que este escrito no sirva para que estas minorías se crean más importantes de lo que son, pues no es así. No son nada. Absolutamente nada.


Glòria Fandos Gracia

Tortosa (Tarragona)

dimarts, 16 de novembre del 2010

COL·LABORACIÓ Nº 9 PER AL PROGRAMA "DIXA'M VORE" PER AL CANAL T.E.


Una vegada més amb Diana Mar i tots vatros, gent de Les Terres de l'Ebre i de més enllà.

Com no, m'agrada recomanar llibres. Llibres de paper, encara que també hi ha en digital. El llibre "La Sirena de l'Ebre" per exemple, el trobareu en digital, a l'Editorial Setzevents i a la Llibreria Viladrich.

Avui us porto tres llibres.

L'Alquimista de Paulo Coelo.

Lo Nostre Teixidor "L'últim cantador del Montsià" de Glòria Fandos.

I "Llum de Tardor"

L'ALQUIMISTA DE PAULO COELHO.

Parla del somnis, de la recerca dels somnis, mentre vas darrere d'un somni, mantens la il·lusió. Si aconsegueixes aquest somni, s'apaga la il·lusió, i has d'anar en busca d'un altre somni.

Santiago el protagonista que era un pastor d'Andalusia, va somiar diverses vegades, quan dormia a una ermita mig derruïda, que hi havia una figuera, que a les Piràmides d'Egipte trobaria un tresor. Ven el ramat d'ovelles, i emprén un viatge imprevisible, d'aventures, creuant el desert, recercant una quimera, el somni en sí. Al llarg del viatge aprèn a escoltar i entendre al seu cor i a desxifrar el llenguatge més enllà de les paraules. Amb aquest enriquidor viatge, Paulo Coelho recrea un símbol preciós y revelador de la vida, l'home i els seus somnis. Després de moltes aventures, i passar mil peripècies, fascinants totes elles, arriba a Egipte, i allà descobreix que el tresor que ell busca el trobaria a Espanya, a un poble d'Andalusia, enterrat a una ermita mig derruïda, a la qual hi havia una figuera...

LO NOSTRE TEIXIDOR DE GLÒRIA FANDOS

He pensat que seria adequat parlar dels cantadors de Les Terres de l'Ebre de la jota improvisada, en aquest cas de "Lo nostre Teixidor" Encara és actual la notícia de la Jota de les Terres de l'Ebre, ja que ha estat reconeguda com a folklore Cultural de Catalunya, com la Sardana. Hem de pensar que la Jota es balla amb la música de la Rondalla, i els cantadors de la jota improvisada, canten acompanyats de la Rondalla. Aquests cantadors són l'autèntic i originari folklore de les terres de l'Ebre.

Va ser un plaer llegir uns textos.

Lo Teixidor està delicat de salut, però encara va cantar aquest any a les festes d'Amposta, a l'Hospital on està ingressat.

Per acabar, entre la Diana i jo, una estrofa cadascuna, vàrem llegir un poema, dedicat a lo Teixidor, del Llibre "Llum de tardor".

Glòria Fandos


dijous, 11 de novembre del 2010

PROGRAMA 104 DE “POESIA PER LA PAU” DE RÀDIO RÀPITA


Avui hem tingut com a convidada a Mari Carme Roig, per via telefònica, bona poetessa i bona amiga, de L’Hospitalet de Llobregat. Els nostres camins literaris es van creuar, per desig el destí capritxós, en les sempre entranyables vetllades literàries, lliurament de premis i així va seguir una amistat. Està molt posada en el món literari, crea una revista literària, organitza jornades literàries, per suposat. L’any passat em va convidar a participar amb la meva obra al Centre Lleidatà de Barcelona molt satisfactòria, per suposat. Molt agraïda, i aprofito un cop més per donar-li les gràcies.
Després de començar el programa amb "Poesia per la Pau", poema que dóna nom a l'espai poètic, hem parlat amb Mari Carme, i també ens ha recitat uns dels seus poemes. La qualitat és evident. Enhorabona. Ha estat un plaer tenir-la amb tots nosaltres, a les Terres de l’Ebre, que agraeixen enormement les iniciatives, i el treball creatiu, participatiu, desinteressat, de la seva gent, en totes les seves vessants, les seves mires, i en cas que ens ocupa, la Cultural i la literatura, els valors humans del nostre territori, que mirem més enllà, en l’horitzó del nostre futur.
Gràcies una vegada més Mari Carme.
Per acabar, “Una il·lusió”, del llibre al vent de l’Ebre.
I a tots vosaltres amics i amigues de “Poesia per la Pau” us espero el pròxim dia, més bé una nit, amb més poemes i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà, no em falteu i molt bona nit.
Glòria Fandos

  • Podeu escoltar el programa aquí:



dimarts, 9 de novembre del 2010

8a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.



En el programa d'aquesta setmana hem parlat dels següents tres llibres.

  • “Terra baixa” d’Àngel Guimerà
  • “Antologia de Poesia Catalana Femenina” compilada per Carme Riera, que també participa.
  • “Memòries de l’aigua”. Onze escriptores i el seu món. A cura de Lluïsa Julià.

TERRA BAIXA.

És una obra de teatre, per tant forma part del gènere literari dramàtic, dins del qual està la tragèdia i la comèdia.
Aquesta obra va ser estrenada el dia 30 de novembre de 1896 al teatre Espanyol de Madrid, per la companya Guerrero-Mendoza. O sigui que es va traduir a castellà, ja que la versió original, que era català, la va estrenar la companyia Teodor Bonaplata al Teatre Principal de Tortosa el dia 8 de febrer de l’any següent, el 1897. El mateix mes es presenta a Reus, al març a Sant Feliu de Guíxols, el mateix mes a Manresa i al maig al Teatre Romea de Barcelona. A partir d’aquí arrenca la celebritat de Terra Baixa.

Terra baixa és l’obra més traduïda i més coneguda d’Àngel Guimerà. Es porta a l’opera en alemany i en francès. La classificació de les seves escenes passen de ser còmiques a intensament dramàtiques. Té un gran domini de la tècnica de l’obra.
La figura central del drama, Manelic és el símbol de la bondat natural de l’home, que contrasta fortament amb la gent de la Terra baixa que representa, en definitiva, la societat. És la consolidació del teatre català modern. Estem parlant de finals del segle XIX i el principi del XX.


ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA FEMENINA.

Com és poesia, és del gènere literari Líric. Recopilat per Carme Riera. Compta amb el pròleg de Joana Ortega, presidenta de l’Institut català de la Dona, l’any 2003, quan es va editar el llibre.
Les poetesses que es reuneixen en aquesta Antologia tenen en comú el ser dones, escriure en català i es van donar a conèixer el segle passat.

Tret de Maria Salvà, que pertanyia a una família il·lustrada la seva formació és autodidacta, totes les altres tenen preparació universitària, com la filosofia i lletres, filologies i música. A excepció de tres dones, totes les altres van treballar, també fora de casa, com a professores. Una dona pot explicar el sentit de la maternitat, quasi totes tenen el rol femení a l’hora d’escriure.

Les més joves són:

Vinyet Penella. Sitges, de 1954
Teresa Pascual. Grau de Gandia, de 1954.
Ma Mercè Marçal, Ivars d’Urgell, 1952, i va morir en 1998, als 46.

Una Antologia per calar a fons, i no oblidar-la.



MEMÒRIA DE L’AIGUA.
ONZE ESCRIPTORES I EL SEU MÓN.

És una recopilació de textos de dones escriptores, de la Literatura Catalana. La relació entre onze escriptores i el seu món creatiu i la seva vinculació amb la literatura Universal.
Per tal que hagi una unió d’aquestes escriptores, que no vagin espargides i en solitari, en mig d’un gran món i una mica perdudes entre la gran majoria d’autors masculins.
Molt interessant, i també reivindicatiu de cara les grans dones escriptores, que fan molta falta a la gran trama literària.


En honor a aquestes dones i a totes, en tots els àmbits, vaig recitar el poema “Camí de dona”, del meu llibre “Al vent de l’Ebre”.

dimarts, 2 de novembre del 2010

7a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.


En la secció d'avui de Literatura i vida, he recomanat tres obres literàries:

1- “Terres de l’Ebre” de Sebastià Juan Arbó
2- “Arbreda Ebrenca”, 55 autors de les Terres de l’Ebre
3- “Estimada Marta” de Miquel Martí i Pol

TERRES DE L’EBRE

L’autor descriu d’una manera magistral i emocionant l’espai humit més important de Catalunya. Narra detalladament la història de tres generacions de pagesos que lluiten per sobreviure a la Ribera de l’Ebre, treballen de sol a sol en unes terres difícils de conrear. També la violència. Un fort impacte per la força tràgica dels temes tractats. Les diferències socials. L’abús de poder dels terratinents propietaris de les terres de la Ribera, de cara als pobres pagesos sumits en la més extrema pobresa i ignorància.

El gènere literari és l’èpic. També la forma estètica podria ser del “tremendisme”, exagerar les situacions descrites, explicades amb molta cruesa, encara que fins al 1940 no es va definir aquesta forma, en la literatura espanyola la més representativa va ser la novel·la de Camilo José Cela, “La família de Pasqual Duarte”.

L’ARBREDA EBRENCA

És una antologia de relats i poemes, on ens reunim 55 autors de les “Terres de l’Ebre” per parlar cadascú del seu arbre preferit. Aquest llibre és la gran eclosió literària Ebrenca, de la més rabiosa actualitat

Els arbres tenen una similitud amb la vida humana, les branques amb les seves fulles sempre miren al cel, als núvols, que representen a la ment humana amb les seves fantasies i les seves il·lusions, pujar amunt amb les nostres vides. El tronc es la plenitud, la realitat que porta unes arrels, per tocar de peus a terra, amb el coneixement i la raó. Les arrels més profundes és on tots anirem a descansar en pau, el final de la vida.

El gènere literari també l’èpic, que es forma amb la tragèdia i la lírica, que és la narrativa, amb realitats i fantasia.

ESTIMADA MARTA

Per definir aquest llibre en poques paraules, amor, erotisme... En totes les obres de Martí i Pol, gaudirem de la lírica més pura...

diumenge, 31 d’octubre del 2010

PROGRAMA 103 DE "POESIA PER LA PAU" PER A RÀDIO RÀPITA




”Poesia per la Pau” s’emet quinzenalment en dijous a les 9 de la nit des dels estudis de Ràdio Ràpita. Gràcies a la Regidoria de Cultura i l’ajuntament de la Ràpita. I a l’Hernan Subirats de Control. També ho podreu escoltar per Internet a radiorapita.com. A més de poesia, versos, versets, us trobareu amb temes d’actualitat, literaris, humans, tradicionals, mèdics, musicals i més...

El dia 28 d’octubre vàrem tenir com a nova convidada a la senyora Laura Matamoros de la Ràpita, espero que ens col·labori en successives emissions, que li agafi regust a aquest espai poètic.
Vaig començar amb el poema titulat “Tristor” del llibre al vent de l’Ebre.

Laura és afeccionada a escriure des de que era petita. Ens va delectar amb un sentits i entranyables poemes dedicats, sobre tot a les seves netes.

També ens va explicar emocionada, el viatge que varen realitzar per celebrar el cinquanta anys de casats, de cinc dies de durada, que els obsequia la Generalitat. Va ser un plaer escoltar-la.

Vaig acabar amb el poema “Dubtes a l’Ànima” també del llibre “Al Vent de l’Ebre”

Amics i amigues de Poesia per la Pau” us espero el pròxim dia, amb més poemes i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

6a col·laboració a "Dixa'm vore" de Canal T.E.



DIA DE TOTS SANTS

Dies trists per recordar als éssers estimats.
Tradició de visitar els cementiris.
Admirar la gran riquesa escultòrica que hi ha als cementiris.

La gran quantitat de flors que omplen els cementiris, el perfum que desprenen, intens, misteriós.
L’impacte i el respecte que produeix la mort i el silenci tan profund, i el fred que acompanya amb l’hivern que ja comença a fer-se present, d’aquí la gelor de la mort.

Però no hem de tenir por dels morts, més bé l’hem de tenir als vius, als que atraquen, estafen, roben o assassinen i més.

El marketing de les floristeries, que fan els seu agost, perquè no? Com tantes altres tradicions. El dia de la mare, del pare, aniversaris...

Quan era petita era una festa anar al cementiri, tota la gent del poble hi anava. Feia un fred que pelava, contentes, estrenàvem els abrics, l’hivern ensenyava la seva cara més gèlida, com no, com la mateixa mort.

Impressiona la gran fastuositat i luxe de moltes tombes, que son d’una bellesa extraordinària. Estàtues de verges, àngels amb unes ales precioses, digne d’admirar, esculpides de pedra o valuosíssims marbres, d’un valor econòmic impressionant.

Aquest dia els cementiris desperten de la quietud i el silenci de la mort, i de la pau misteriosa que l’envolta. Tot es vida, s’omplen veus, de gent, que neteja, que ho arregla tot, i sobretot ho omplen de flors. Aquest dia és una tradició recordar als nostres sers estimats, però el més important és el tracte, el temps i els sacrificis que els hi dediquem en vida, i guardem els seus millors records de les vivències viscudes, al nostre pensament i al nostre cor i a la nostra ànima.
També és molt típic menjar castanyes i moniatos i no ens oblidem la delícia dels panellets, també per incentivar el consum d’aquestos tradicionals dolços, que els que reposen a la Pau del Camp Sant, ja no podran gaudir. Potser a l’altre món, al cel, al més enllà, també ho estan celebrant, perquè no?

Glòria Fandos

dimarts, 19 d’octubre del 2010

5a COL·LABORACIÓ AL "DIXA'M VORE" DE CANAL T.E.



ACRÒSTICS

Un acròstic és una composició poètica en la qual les lletres inicials de cada vers, vistes en vertical, formen un nom o una frase. D’això en diem una composició acròstica.
El mot acròstic ve del grec (ákros: extrem, y stikhos: línia o vers). L’ús dels acròstics es troba ja en Les Sagrades Escriptures: Els salms, poemes que s’inclouen a la Bíblia, eren poesies destinades a ser cantades. Salm també és un instrument musical que en català s’anomena Saltiri.

L'acròstico més característic de la llengua espanyola está format pels versos que conformen el Pròleg de "La Celestina" de Fernando de Royas, (1499), les octaves del qual, es pot llegir la següent frase:
"El bachiller Fernando de Royas acabó la comedia de Calisto y Melibea y fue nacido en la Puebla de Montalbán"

Poema Acròstic dedicat a Diana Mar Gutierrez, presetadora de Dixa'm Vore:

Delicada flor de la Ribera,
Intel·ligència de la ment al cor,
Amistat i amor, són la teva estrella,
Ningú t’iguala, en bellesa i esplendor,
Amarada dels colors de la primavera.

Mirada dolça i blava de cel i mar,
Apareixen reflexos de llum de sol,
Renoves cada dia les teves il·lusions.

Guarneixes els teus cabells amb diademes d’or,
Unió de paisatges, els Ports i el Delta,
Temps per gaudir de tantes belleses
I tornar als orígens de la mare Terra,
Entonant cançons d’amor i de tendresa,
Realitats de la vida plàcida i serena,
Regals de paraules i lletres que estimes,
El gran sentit de l’existència,
Zero injustícies, ànima lliure,
com un ocell, amb les ales obertes
que solca el vent.