UNA PLAÇA PER AL TEIXIDOR A AMPOSTA

UNA PLAÇA PER AL TEIXIDOR A AMPOSTA

El dia 10 de juliol a les 8 de la tarda a la plaça de la cruïlla del carrer Alcanar i el Passeig de la generalitat es va descobrir un monòlit de marbre amb el nom de José Guarch "Lo Teixidor", amb el projecte de més endavant posar-li al damunt un bust del nostre cantador. A més d'inaugurar la plaça en el seu nom se li va retre un homenatge, al mateix lloc. Tot per iniciativa i atencions de l'Ajuntament d'Amposta. Van assistir, com no, totes les autoritats, l'actual Alcalde, Manel Ferré, l'anterior, Joan Maria Roig, i de tots els partits polítics. Va assistir una gran multitud de gent d'Amposta i els voltants, fent palesa la gran admiració i estimació que li tenim al Teixidor, el cantador de les Terres de l'Ebre, però sobre tot del Montsià. L'últim de la seva generació. Tots sabem de la seva delicada salut, ara feblement millorada. El van portar amb l'ambulància, en cadira de rodes, des de l'Hospital de Jesús on està ingressat, a càrrec de la Creu Roja d'Amposta. Un ambient de festa, però quasi a tots en envaïa una ennuvolada tristesa, la sensibilitat de l'ànima humana és la que mana en aquestes situacions, quan la salut no acompanya a les persones, conegudes i estimades.

Polítics, familiars i amics van fer els seus entranyables i emocionats parlaments. L'Alcalde Manel Ferré, els seu fills Josep i Jordi, que toca el guitarró de la Rondalla, també va dedicar unes paraules Àlex Cervera, de la Ràpita, de l'Esbart Dansaire que acompanyava al Teixidor i Rondalla en les seves actuacions i Elena en representació de Quico el Celio, el noi i el mut de Ferreries. En honor del Teixidor van actuar els joves cantadors d'Amposta, Jandret i Guardet, acompanyats de la seva pròpia Rondalla i la del Teixidor. També van actuar el Grup de de jota "Paracota", amb la música de les dues Rondalles juntes. Jo entre la gent, acompanyada del meu silenci, podia veure, més bé entreveure al Teixidor, atent i expectant. Pensava, deu està cansat, quasi dues hores que durava la festa. Quan veig, una mica sorpresa, gratament i esperançada que el Teixidor té el micròfon a la mà. Les Rondalles tocant, veig que aixeca la mà, para la música i començar a cantar, perfectament, amb veu com sempre, i en canta quatre o cinc, dedicades sobre tot a les Rondalles, als companys i amics músics que l'han acompanyat tota la seva vida en la seva trajectòria de cantador. Les llàgrimes tornen a aflorar entre la majoria de públic, però aquesta vegada d'alegria, de goig. El Teixidor cantava, tornava a estar en natros. Estava cantant a la seva plaça, acabada d'estrenar. La festa no podia acabar millor. Els aplaudiments i el bravos envaïen la tarda assolellada en el seu càlid declivi. El professional de comunicació ampostí Manel Ramon estava entrevistant al Teixidor A part de tanta gent, estava Carme, la filla del Canalero, i el seu marit. Tot eren cares alegres, amb somriures lluminosos. Tots el volen saludar. Després tot plegats vam gaudir d'un berenar, ofert per l'Ajuntament. Els de la Creu Roja pugen al Teixidor a l'ambulància i se'n va, deixant un bon sabor de boca als amics i seguidors.
El Teixidor ja té una plaça a Amposta i ho ha pogut veure, aquesta és la satisfacció. Té un DVD que aviat serà a la venda i també té una petita biografia, de la qual sóc l'autora, enriquida pels pròlegs de diversos escriptors i personatges ampostins, i que explica moltes coses, tant de la vida personal com l'artística. Coses que ara ja no les podria contar.

Trenco el silenci d'aquella tarda. Li expresso un agraïment inacabable, llarg, impagable, per les seves hores de conversa dedicades, les seves atencions, el seu suport. Les cançons que m'ha dedicat. Les roses i els rosers que l'ha regalat. La seva amistat i la de la seva família. Persones senzilles, nobles... sempre estan en la meva vida i en el meu pensament. Proposo que cada any a aquesta plaça del Teixidor d'Amposta se s'organitzi una Festa Tradicional en el seu honor. Rondalles, dansaires, cantadors... per sempre. Gràcies Teixidor per existir.

Glòria Fandos Gracia

EL CANTADOR DE LES TERRES DE L'EBRE

(Personatges de l'Ebre)

EL CANTADOR DE LES TERRES DE L'EBRE

Josep Guarch Ferré, "Teixidor", cantador de la jota improvisada, l'últim de la Comarca del Montsià i també de les Terres de l'Ebre, és el més jove d'una generació que va començar al principi del segle XX. i que ens ha delectat fins al començament del XXI. D'aquesta generació, encara que més jove ens queda "Joseret" de la raval de Sant Llàtzer, ( Tortosa) Els més coneguts eren el Noro, Boca de Bou, Gabriel, lo Caragol, Perot, i lo Canalero, ambdós amb carrers amb el seu nom a la Ràpita, i Roquetes, respectivament.

Teixidor i la Rondalla, a Sant Jaume d'Enveja, el 27 de juliol de 2007, durant les festes majors.

Quan vaig conèixer al Teixidor, vaig quedar admirada. Em sento orgullosa d'haver viscut part del seu temps, gaudir de la seva amistat i de les seves actuacions, en viu, en directe, acompanyat sempre de la seva Rondalla.

Home senzill, humil, humà, de parla fàcil, ple de bondat. Tant que li vessa, no li cap a seu interior. El Teixidor, cantador de les Terres de l'Ebre, preserva el folklore i la tradició destil·lant un do que posseeix per la gràcia de Déu, ja que no es pot ensenyar ni es pot aprendre . El Teixidor va néixer al 1931 a l'Aldea, però ha viscut sempre a Amposta.

Quan tenia quinze anys ja va començar a cantar, i tota la seva vida l'ha dedicat a espargir el nostre folklore per tota Espanya i part de l'estranger. Tot compaginant-ho amb el treball de pagès a la Ribera i el de tallar i transportar llenya. Ser cantador no li donava per viure. El Teixidor està dotat d'una gran intel·ligència i un gran do d'improvisació.

Canta als carrers i a les places, al vent i a les muntanyes, a la gent rica, a la gent pobra, a les primaveres quan neixen les flors acolorides, als restaurants, a les cuineres i a les dones de la neteja. Canta a l'amor, a les parelles i a un camp de blat ple de roselles; als arrossars de terra mullada, inspirat per l'aigua dolça del riu Ebre. Canta a la nit i a les estrelles, a les coses quotidianes i a les més elevades. A les velletes de pell arrugada que marquen camins a les seves galtes, a la joventut alegre i maca, que té il·lusió a la mirada. De músiques de Rondalla s'omple el cel immens, pels espais de la Ribera, per on volen les gavines d'ales blanques a la recerca del mar, respirant la brisa amb flaire de sal.

És com una flor silvestre que tothom dins del cor sempre hem de guardar. Ha solcat mil camins portant la llavor i la realitat del nostre folklore, amb la seva fina, entonada i melodiosa veu, suau i càlida, com el vent d'estiu que desfà la blanca neu, és una ànima de joia que canta per tot arreu.

Un cantador que, com tots, ha deixat molta història que romandrà en el record, però on són les empremtes tangibles de la seva existència, el seu pas pel camí de la vida, per a les generacions futures? Serà com el pols de camí que s'emportarà el temps amb el vent de l'oblit? Tan sols un pas efímer i fugisser?

Són història, fan i han fet història, però que lamentablement en deixaran molt poca.

El Teixidor és un dels grans mites, no sé si mai se li reconeixerà la importància que en realitat té. És l'autèntic trobador de les Terres de l'Ebre. Veiem amb tristesa com la seva llum s'apaga. Quan tornarem a veure una altra generació de cantadors? S'han evaporat un a un, com un llac, un rius o un mar que es queden sense aigua, xuclada pels núvols assedegats del més enllà. O com una tardor de color gris, on a poc a poc van caient les fulles marcides dels arbres i s'assequen, creant una terra erma, estèril, submergida en el silenci.

El Teixidor es mereix que un carrer d'Amposta porti el seu nom. O perquè no una plaça o una estàtua? L'any 2003 li varen atorgar l'accèssit del Premi Amposta, però és un reconeixement que li queda curt davant la importància de la seva vàlua. El Teixidor ha portat la música i la veu per moltes parts del món. Podem dir que és un cantador Universal.

Feia temps que no sabia res d'ell, ni de la seva família i un inexplicable neguit m'estava envaint el cor. Llavors, em comunico amb la família del Teixidor i la seva nora Maria, dona del seu fill gran, Josep, em diu que fa temps que està a l'Hospital de Jesús, molt delicat. La notícia m'afecta profundament. Em faré l'ànim i l'aniré a veure, em dic a mi mateixa.

L'estiu passat vaig anar a casa seva, un hort situat a les afores d'Amposta, a fer-li una visita. El seu fill Josep es veia una mica preocupat. El Teixidor estava prou animat, però ens va comentar que perdia la memòria de quan en quan. Estava trist per la mort de la seva dona Cinta. Comentava que ara que no hi era, se n'adonava la falta que li feia. Ens va ensenyar un roserar preciós que ocupa gran part del davant de la casa. Hi havia roses gegants de tots els colors. Me'n va donar un gran pom que em va fer molta il·lusió.

Entrem al mes d'abril, de 2009, gaudint de la perfumada i alegre primavera.

Vaig a l'Hospital de Jesús. És grandiós. Després de fer algunes preguntes, em perdo per aquells passadissos inacabables, trobo l'habitació de Josep Guarch, que ningú coneixia Repartien el sopar. Truco a la porta i entro. Veig al Teixidor, al llit de la vora de la finestra. L'impacte en veure'l és molt gran. Aquell homenot deltaic, fort, amb la pell torrada i saludable, pel sol de la Ribera, valent, que es menjava el món, omplia festes, celebracions, recorria carrers, cantant, improvisant, amb la Rondalla, incansable, hores i hores, on era? Semblava un nen petit i espantat que podia cabre als meus braços. Com una joguina que el temps implacable havia començat a trencar.

Els seus ulls molt oberts, una mica opacs, em miren amb sorpresa. El vaig saludar. Al moment no em coneix, després sí. L'ajudo a donar el sopar. Es veia content. Menja bajoques saltejades amb pernil i peix sense espines, acompanyat d'un puré.

- Si no hi ha palletes, demana'n, en got no puc veure -em diu-. Les pastilles les he de prendre amb això del got, dolcet, passa molt bé.

- És gelatina -li dic-. També hi ha un got amb un pols blanc.

Ve una infermera i diu:

- No s'ho pot deixar, és proteïna. Un aliment necessari per ell.

- He de marxar, un altre dia ja tornaré

- Gràcies per la visita i bon viatge.- i continua dient: - Jo "alego" me n'aniré. Ja es comença a fer de nit.

- Adéu Josep, bona nit.

Abans de sortir al carrer la visió se'm va fer tèrbola i unes llàgrimes rodaven per les meves galtes...

M'acaben d'informar que al Teixidor li dediquen una plaça a Amposta en el seu nom. Enhorabona Teixidor, encara ho podràs veure, amb vista cansada i llunyana, però encara hi ets. El temps ha caigut quasi tot de cop, al teu damunt, amb la teva salut afeblida. Gràcies a Amposta i a tots els quals ha estat possible. Quan passem per Amposta veïns i forasters, podrem dir, aquí és, la Plaça del Teixidor. El Cantador de la Jota Improvisada de les Terres de l'Ebre i sobre tot del Montsià Gràcies per existir, per gaudir del teu pas, del nostre Folklore, tan ben representat. Afortunats de viure la Història que ha anat fent, en la riquesa del seu dia a dia.

Divendres dia 10 de juliol a les 8 de la tarda inauguració de la Plaça dedicada al Teixidor a Amposta.

Glòria Fandos Gracia

73 programa de "Poesia per la Pau"

Poesia per la Pau a Ràdio Ràpita, amb el convidat i col·laborador Antonio Miravalles, enamorat i apassionat de la poesia, té una extensa creació i el 4 de juny, ens va oferir una part dels seus poemes. És jubilat i també recita al Casal del qual és soci.

74è programa "Poesia per la Pau"

El dia 18 de juny a Poesia per la Pau de Ràdio Ràpita, amb poemes dedicats a tres dels nostres pobles, Masdenverge, Camarles i Alcanar, del meu llibre al Vent de l'Ebre, un dedicat a la pintora de la Ràpita, l'amiga Rosa Gellida, del llibre "Llum de Tardor, i el tema d'actualitat dedicat a la Festa de Sant Joan.

TORNO AL VENDRELL

TORNO AL VENDRELL

El dia 10 de juny, seguint els meus camins poètics, em desplaço a la ciutat del Vendrell, població nadiua del famós músic Pau Casals, mestre del violoncel, per rebre un premi de poesia catalana del “Grup de Dones del Vendrell”. El poema premiat té el títol “Impregnada de Tristesa”. Tinc el gran honor que en els últims anys és la quarta vegada que visito aquesta ciutat per rebre un premi de poesia.
És el dotzè premi que es convoca i el tretzè aniversari de l’existència del Grup. La Festa literària se celebrà a la Seu de l’Associació, presidida pel Regidor de Serveis Socials senyor Raül Buïda, la presidenta del Grup senyora Roser Recasens i la secretària senyora M. Josep.
Aquest any gaudírem de la deliciosa actuació amb violins i violoncels, de vint-i-cinc alumnes infantils i juvenils de l’Escola de Música del Vendrell, Pau Casals, que té una artística estàtua a la plaça més cèntrica de la ciutat.
És d’admirar d’aquest Grup de Dones que a més a més de les nombroses activitats que realitzen, com viatges, sortides culturals, teatrals i musicals, manualitats, labors, brodats. Cal ressaltar el certamen de poesia catalana, donant un to de cultura i sensibilitat a aquest col·lectiu incansable creatiu. Aquesta llengua tan bonica de sons dolços, i tan nostra i que per res està en decadència.
Acabàrem amb un berenar de pa de pessic i brindant amb cava. Un dia estiuenc, on el sol ens acompanyà per donar rellevància a la festa.

Glòria Fandos Gracia

Un poble de Cantadors

Un poble de Cantadors

És Sant Carles de la Ràpita un poble de cantadors... Ho ha estat i ho serà... Tenim la gran alegria, l'alegria immensa que aquí a Sant Carles de La Ràpita està naixent una nova generació de cantadors de la jota improvisada, del segle XXI, que faran història. De fet, l'any passat, amb Rafa, Curto i Tolet , vam tenir el plaer i el luxe de tenir-los en aquest programa. Eren una mica la primícia, i ja s'està consolidant, i això ens omple el cor de joia i alegria... i ja han començat a fer història

Rafa és nou cantador i vice-president de l'Associació "Torna-hi", amb la finalitat de recuperar jocs tradicionals. Ara estan de ple amb la recerca de cantadors de la jota improvisada. A més a més de Curto i Tolet, es van afegint altres i per festes Majors de la Ràpita, a la sega de l'arròs i en el "Tradicionarius" de Roquetes, faran el seu debut. S'estan reunint i es preparen. Joseret de la Raval de Sant Llàtzer, Tortosa, és l'últim de l'anterior generació de Cantadors de les Terres de L'Ebre.

Així ens ho va contar Rafa, el 21 de maig a Ràdio Ràpita, en el programa de "Poesia per la Pau" de Glòria Fandos, que s'emet quinzenalment, en dijous a les 9 de la nit.

Ara naix una de nova generació de cantadors. Enhorabona i endavant.

Glòria Fandos Gracia

PRESENTACIÓN DEL LIBRO "HOJAS DORMIDAS" EN SAMPER DE CALANDA

PRESENTACIÓN DEL LIBRO "HOJAS DORMIDAS"

DE GLORIA FANDOS

EN SAMPER DE CALANDA

Fue para mí un honor presentar el libro de "Hojas Dormidas" el día 19 de mayo una vez más, en mi querido pueblo natal de Samper de Calanda, a las 6 de la tarde, en el Salón de Actos del Ayuntamiento.

Gracias al Sr. Alfonso Pérez, Alcalde y demás autoridades por facilitarme dicha presentación.

Fue una gran satisfacción venir un año más, esta vez en primavera, fiestas de Santa Quiteria, participando en la Semana Cultural que estaban celebrando, que tanta riqueza aporta, tan llena de actividades, enhorabuena.

Os presenté mi nuevo libro de poemas, poemas a manos llenas, tesoros de la mente y el corazón. Poemas que también pueden llamarse micro historias, de realidades, de sueños, de miedos de impotencias...De amores ganados, otros perdidos. Tristezas que destilan belleza y ternura.

Como una vida esparcida, sumergida entre la luz y las sombras, poemas, que recorren caminos, como la propia vida, como el tiempo, que siempre avanza y no retrocede, como las solitarias pisadas, de unos versos que avanzan, dejando atrás el pasado, pisando el presente, con delicadeza y amor y mirar el futuro, lleno de horizontes azules, de mares en calma o tempestuosos, de sol y de infinitas primaveras, para llenar las vidas de colores, de luces y vientos suaves y tibios de amor.

El libro está dividido en dos partes. La primera titulada "Poemas el alma", dedicada a Cataluña y Aragón, la unió de las dos culturas hermanas con el vínculo del Centro Aragonés de Tortosa. Poemas dedicados al pueblo nativo de Samper de Calanda y a vivencias, propias, personales, o de otras personas queridas y entrañables. Hay temas de mar, de amor y de primavera, de invierno, de escalofríos que se sienten en el alma y el corazón e intento traspasarlos al papel, con humildes y claras palabras, para intentar llegar a las personas que me rodean y lo lean.

La segunda parte se titula tristezas, se recopilan los poemas más íntimos e intimistas, de amores fatídicos, y de desprecio a las injusticias sociales y humanas, como son las violencias, las guerras, terrorismos, también pueden ser micro historias, de realidades y fantasías, no pueden dejar indiferente a ningún corazón dotado de sensibilidad y de miradas profundas a toda la problemática de efectos negativos que desprende la sociedad que nos rodea, todo nuestro entorno, puede ser cercano a nosotros o lejano.

Este es el noveno libro que publico, soy autora editora, los cinco últimos editados por Ediciones Cardeñoso de Vigo. Tengo el honor que en éste tengo un sabio prólogo del editor, aparte de dos más; del primo Isidro Guía Mateo de Andorra ( Teruel) que ha tenido a lo largo de más de treinta años, cargos políticos y culturales en dicho pueblo. El otro prólogo es de Antonio Martín Sanz, amigo de siempre, de la familia, dotado de una gran sabiduría cultural e intelectual, colaborador de la revista de la tercera edad de Tortosa, humilde, sencillo que goza de la estima de todos los que le conocen. También un saluda del presidente del Centro Aragonés de Tortosa, Sr. Bautista Gascón.

La portada está ilustrada por la preciosa pintura de la amiga pintora de San Carlos de la Rápita, Rosa Gellida.

Espero que os guste, os lo dedico de todo corazón...Gracias por vuestra buena acogida, incluidas las entrevistas de la Cadena Ser de radio La Comarca y la de la Televisión de Aragón, gracias y hasta mi próximo libro.

Gloria Fandos Gracia

PRESENTACIÓ DEL POEMARI "HOJAS DORMIDAS" A SAMPER DE CALANDA

PRESENTACIÓ DEL POEMARI "HOJAS DORMIDAS"

A SAMPER DE CALANDA

El dia 19 de maig i a les sis de la tarda presentàrem el poemari de "Hojas Dormidas" al poble nadiu de l'autora. Coincidint amb la festa de la patrona Santa Quiteria i la Setmana Cultural que estaven celebrant. Fou una gran satisfacció tornar un any més a presentar la meva novetat literària. Participar d'una setmana tan rica i tan plena d'activitats. Altres anys ho feia al primers d'agost, a les festes Majors en honor a Santo Domingo de Guzman. Aquest any en primavera però amb temperatures que semblaven d'estiu.

L'acte estava presidit per l'Alcalde Alfonso Pérez i el regidor de Cultura Senyor Antonio. En les atencions de dels mitjans de comunicació, tres entrevistes de radio cadena Ser la Comarca, i una del canal de T.V d'Aragó

Començarem amb música de C.D., amb el poema musicat per Tomás Simon d'Amposta i cantat per Alicia Gonzalez, Poetas remontad el vuelo inclòs al llibre i guanyador del segon premi a Dublin , Irlanda , el 2001.

Són versos, paraules que avancen, pels carrers de la memòria, del meus pobles i de la meva gent. Senzills camins poètics que deixen empremtes, marcant present, futur, que s'emportarà el vent del temps i de l'oblit, o no.

Es va fer una lectura de poemes, i un èxit de signatura de llibres. Vaig ser obsequiada amb una ceràmica de l'artista turolense Domingo Punter.

Gràcies, com sempre per la bona acollida i bones atencions, de part de les autoritats i del públic assistent que omplia la Sala d'Actes de l'Ajuntament on es fan les trobades Culturals. Amb tot el meu agraïment i fins el pròxim llibre.

Glòria Fandos Gracia

L'ALBA DESPERTA

L'ALBA DESPERTA


Camps sedosos,

verds, fets de bocins

d'herba fresca.

Llavis amorosos,

desig de besades,

al caliu de l'ombra

d'un arbre frondós,

quant l'alba desperta,

després d'una tendra nit,

al contrallum terrenc,

escampell crepuscular

matutí escampat de rosada.

Desperta el sol

de colors rogencs,

darrere les muntanyes

dels Ports...

Un nou dia esquerp,

potser, somort celatge,

abraçades de somnis

m'envolten...

Em rep l'horitzó

amb un somriure ample,

i un àngel lluitant

amb l'espasa...

contra les foscúries

que volen esborrar

l'esperança.


Glòria Fandos

CAMÍ DE SANT JORDI

CAMÍ DE SANT JORDI



Caminaràs per un jardí

d'espines, de roses fines.

Arribaràs al perfum

dels pètals de les flors.

Una rosa vermella,

la bellesa del teu cor,

que dolça l'espera,

s'assecarà el meu plor

a la llum del cel l'estrella,

t'arribarà el seu resplendor,

com la pluja mulla la terra,

t'omplirà la pell de carícies

que tindran el nom d'amor.



Com coloms a l'aire

dansaran les seves mans

i la rosa de Sant Jordi

vellutada, color de sang

que brolla de les ferides,

que s'obren i es tanquen

cada dia...

Avui no m'estimes,

demà si...



Glòria Fandos Gracia

PRIMER ANIVERSARI DEL CENTRE VIMA PER A LA GENT GRAN DE LA RÀPITA

El dia 16 d’abril per la tarda, van organitzar una gran festa per celebrar el primer aniversari del funcionament del centre VIMA per a la gent gran de la Ràpita. Vaig tenir la satisfacció de participar i recitar uns poemes de temes variats, convidada per Anna Beltri, psicòloga del Centre, amiga i col·laboradora de Poesia per La Pau de Radio Ràpita i la Directora senyora Queralt. Compartint la recitació de poemes amb el també amic Antonio Miravalles, i col·laborador de l’esmentat espai poètic.
Feren una extensa festa plena d’activitats, des dels poemes a les actuacions de la Coral i cantadors residents al Centre, a ball de saló, de sevillanes, actuació de la banda juvenil de la ciutat i més coses. Amb berenar i refrescos inclosos.
Enhorabona i per molts anys. Tot i més per la nostra gent gran.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “HOJAS DORMIDAS” AL BARRI DEL TEMPLE DE TORTOSA

El dia 22 d’abril a les 7’30 de la tarda, es presentà el llibre de poemes titulat “Hojas Dormidas” de Glòria Fandos, a la Seu de l’Associació de veïns del barri del Temple de Tortosa, a càrrec Fèlix Rodriguez president d’Unió de Joves i la pròpia autora. Acte presidit pel vice-president senyor Moreso. Joan Caballol, Regidor de Cultura de Tortosa i regidor del barri i Paco Rogé, president de la Associació, excusaren la seva absència.
Dia abans de Sant Jordi, per a obrir boca a tant tradicional festivitat. Tot un èxit per ser el primer cop que es realitzava una presentació literària a aquesta Associació de Veïns. Es començà amb música, del poema que comença el segon apartat del llibre, musicat per Tomàs Simón, al piano i cantat per Alícia González.
S’exposà la bona situació de la poesia, popular o èpica, com a micro-històries, i el lloc important que ocupa a la societat, de presses i estrès que estem vivint i ens ajuda a trobar en un fons d’actualitat, de bella forma, la serenor del nostre cor, per fer un descans a la pujada de la costa de la vida del dia a dia.Es realitzà un petit recital poètic per “La Pau de l’Ebre” acabant amb una degustació de pastissets de la terra i brindant amb cava, per l’amor i la Pau. Estimats lectors, espero que us sigui agradós i fins al proper llibre.

FESTA DEL TREBALL

El dia 1 de maig se celebra la Festa del Treball, dels treballadors i de les treballadores. És un dia per reivindicar els seus drets, no per celebrar ni per anar d’excursió.
El Papa Pius XII , per cristianitzar la festa, per no animar als treballadors, ni a millorar ni a prosperar, ja que fent vot de pobresa es guanyarien el cel, en benefici, com no, del capitalisme i el poder, el 1955 va designar a Sant Josep Obrer com a Patró del dia 1 de maig, que ja s’havia instal•lat en 1889.
Ara, en la crisi que s’està patint, són, com no, els treballadors i treballadores i també petits empresaris, els que estan sofrint les conseqüències. Però altres empreses d’alt nivell, també se n’estan aprofitant, amb la crisi com a excusa.
Actualment la situació de l’atur és terrible, gent d’aquí i immigrants, l’estat demogràfic ha anat molt a l’alça i el panorama és preocupant. Moltes despeses d’atur. Poca gent cotitzant. La Seguretat Social col•lapsada. Un futur de pensions en perill. Els de bona economia no tindran cap problema, com sempre. Els grans avenços que han aconseguit els treballadors són molts, però encara hi ha que treballen en condicions infrahumanes. Gran part de la massa treballadora ja són considerats com a persones, que és dir molt.
El fet de ser un assalariat, no té perquè suportar ser tractat irrespectuosament, amb mala educació, amb termes de superioritat ofensiva, ni rebre abús de poder. Ha de ser un intercanvi de mútues necessitats per ambdues parts. Uns serveis, uns treballs determinats, a canvi de diners, amb igualtat de tracte i condició humana. Podem recordar l’època dels esclaus, dels remers de galeres o que els treballadors eren un material humà rebutjable... Això no fa molt anys. Es pot recordar bastant recentment, com els treballadors i treballadores que van crear la Ribera, al Delta de l’Ebre, explotats per uns terratinents amb pocs escrúpols. Un trist passat que així a de quedar, passat. Per una dignitat i per un respecte. La situació de moltes dones, encara deixa molt que desitjar...
Hem de seguir lluitant el dia a dia, pel benestar del treballador, amb fites de millorar, de progressar, per aconseguir una seguretat, tan física com mental.
Que la Festa del Treball no sigui només un dia, desitgem que sigui tot l’any. És un tema que no es pot solucionar ni superar en un dia. És una tasca per avançar espai però sense pausa.
Segons diu la Història Sagrada, ens hem de guanyar el pa amb la suor del nostre front. Però el treball tampoc ha de ser un càstig, per res... Hem de seguir i sobre tot amb il•lusió, confiança i esperança, cosa que no hem de perdre mai.

• Publicat a lavanguardia.es. Secció Ciudadanos. http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090501/53694346536.html

TERCERA FIRA LITERÀRIA CID I MULET A JESÚS

Diumenge 16 d’abril, dia inestable, en quant al temps. Sol, una mica de pluja, a la tarda cel ennuvolat. Després, sol enlluernador i una brisa que acariciava, passada per aigua, aigua mullada i lluny. Més al capvespre, serenor, complaença, alenades tèbies d’un espai quiet. La cloenda de la tercera Fira Literària de Cid i Mulet a Jesús.
Presentacions de llibres, música, ball. Grups de balladors i balladores de música de l’Oest i més coses.
La tarda anterior, divendres vaig anar a veure el panorama de la plaça de la Immaculada de Jesús on s’organitzava la festa, al recinte firal. Les cançons amb la veu de Jesús Fusté, amb els seu equip de música m’omple encara més, a vessar d’alegria inesborrable el meu cor i la meva ànima. Una salutació i una abraçada entranyable i innocent de l’amic Jesús em reconforta, em fa palès que la vida encara és més bonica del que jo ja la veig cada dia i cada nit. Em va ajudar a esborrar una mica la tristesa, momentània, però fonda, que em va produir la visita que acabava de fer a un estimat amic a l’Hospital.
Una Fira Literària fantàstica i amb molt d’èxit, amb dinar literari inclòs, gaudint de precioses lectures i discursos de gran mestria.
Per a mi va ser una gran satisfacció, un altre anhel complit, un pas més, en el meu camí literari, un altre viure del dia a dia, simple però joiós, valuós, i profitós, formar part d’aquest Fira Literària.
Vaig participar l’any passat a la segona Fira Literària de Cid i Mulet, amb el llibre “Empremta de dona” on tinc publicat el conte guanyador, precisament, al Premi de Narrativa Cid i Mulet, l’any 2001, el premi més important i al que tinc més estimació i del qual em sento molt orgullosa.
Aquest any vaig presentar el poemari “Hojas Dormidas”. Amb una bonica pintura a la portada de “Els Ullals de Baltasar” de l’amiga i pintora de la Ràpita Rosa Gellida. La primera part dedicada, al meu poble nadiu de Samper de Calanda, amb la unió de les cultures Catalunya i Aragó, amb el vincle del Centre Aragonès de Tortosa. La segona part amb temes de violències, terrorismes, injustícies, properes o llunyanes.
Sense deixar de banda les belleses del mar, de la natura, de la primavera, l’amor... Són poemes que també poden ser micro històries. El novè llibre que publico, sis de poesia, una novel•la curta, un de relats i una biografia.
L’estimat escriptor i polític jesusenc Joan Cid i Mulet, a més del premi literari, ara ja té una Fira Literària. Enhorabona als iniciadors i als organitzadors i a la Regidora de Cultura de Jesús, Dolors Queralt. Gràcies també per convidar-me a participar. Espero fer-ho sempre que em sigui possible.
Van participar, com no, moltes llibreries i Editorials. L’Octavi Serret, de la Llibreria Serret de Vall-de-roures no podia faltar, amb les lletres al cor, al gran cor que totes li hi caben. Estima els llibres i els seus autors i autores. Gràcies. Dones vida a la literatura dels autors i autores de rius d’aigües dolces i de més enllà.

Glòria Fandos Gracia

EXTRA DE SANT JORDI DE “POESIA PER LA PAU”

EXTRA DE SANT JORDI DE “POESIA PER LA PAU”

DE GLÒRIA FANDOS A RÀDIO RÀPITA

Dijous dia 23 d’abril festivitat de Sant Jordi, l’espai poètic de “Poesia per la Pau” de Glòria Fandos, es va fer un petit extra adient a tan tradicional i especial Dia de Sant Jordi, on fem honor a les roses i els llibres.

Es va fer una lectura de poemes, per part de col·laboradors habituals i altres de nous: Rosa Maria, aficionada de les lletres i la poesia, Anna Beltri, psicòloga, ambdues del Centre per a la gent gran VIMA de la Ràpita, Rut de l’Esbart Dansaire Rapitenc, Antonio Miravalles, jubilat i amant de la poesia, Fèlix Rodríguez i jo mateixa.

Els temes del poemes eren de sentiments, d’amor, dedicats al nostre estimat poeta català Martí i Pol, a la població de la Ràpita i a Sant Jordi i a la pintora rapitenca Rosa Gellida. Va resultar un programa ple de sensibilitat i de paraules que destil·laven, sobre tot, pau.
Gràcies a tos i totes que vau participar a aquest petit homenatge de Sant Jordi. Esperem haver arribat al cor de tots els oients, amb la nostra bona intenció de paraules de poesia i de pau.
Un agraïment a l’Ajuntament de la Ràpita, a l’apartat de Cultura i la seva regidora Amparo Pérez, també a l’Hernan Subirats, al control.
El pròxim dia us espero, amb més poesies i més coses de la nostra gent, dels nostres pobles i de més enllà. Ho podreu escoltar quinzenalment en dijous a partir de les 9 de la nit i també per Internet a radiorapita.com.

SONRISA EN LOS LABIOS

En mil pueblos viviré,
por mil caminos andaré,
derramaré mi sangre
y sembraré semillas de amor,
pero la lengua de mi madre,
por mucho que el tiempo pase,
jamás he de olvidar.

Me llevó en su seno
me amamanto en su pecho,
me regaló la vida,
el tesoro más preciado.
Una vida, que como todos,
la vivo con esplendor
y la sufro con tristezas,
viendo la luz del sol
y las zarzas de la injusticia.

Pisaré espinas envidias,
de almas que no han de brillar,
sin dolor, sin hacerme daño,
con ojos claros
y un sonrisa en los labios.

Quieren volar como un ave,
o cantar como el ruiseñor,
aspirar el perfume de una flor
en la lejanía...
y no miran a su interior
¿Por miedo a verlo negro,
viejo, seco y vacío?
No encontrar nada,
¿Ni un poco de esperanza?
Por mucho tiempo que pase,
siempre volveré, al pueblo
donde nací...
aunque no tenga familia
ni nadie que me recuerde...

Será siempre en primavera,
como una paloma blanca
con sus alas de poeta,
repartiendo versos, palabras,
volveré a este mi pueblo
que es Samper de Calanda.

Mi vida puede estar aquí
o allá...quien sabe ya.
Las flores podrán ser blancas,
rojas, rosas, amarillas, violeta,
azules, moradas, lila,
mil formas, mil poemas...
Pero los bosques de pinos o robles,
si no los destruye el fuego,
siempre, siempre, serán verdes.


Gloria Fandos Gracia
Festividad de San Jorge, 23 de abril de 2009

SANT JORDI DIA DE LLIBRES I ROSES

El Dia deSant Jordi sempre arriba amb la il·lusió dels llibres, de les roses, de l'amor i l'alegria de la primavera.

La festa del Dia del Llibre té un origen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor i editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho va acceptar i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instituïa "La Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la celebració al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare.

Aquest dia tot Catalunya es vesteix de roses i de llibres.

Als mitjans de comunicació sovint es veu la divulgació d'alguns llibres, que tracten sobre els temes de violència masclista, lacra social. Tots partint de fets reials, que han patit les autores d'aquests llibres, directa i cruament o indirectament. Un dels títols que em va impactar va ser "Descalza por la vida". Autores que de petites havien vist assassinar a les seves mares pels seus pares, tot l'horror que les va marcar per sempre. Una té aquest impacte mental, que va succeir el dia que va fer la seva primera comunió. Ara ho recorda el dia abans del seu casament...i aquest record l'omple de dubtes i de pors... Quasi tots els meus llibres també tenen un toc d'aquest cruent tema. Totes aquestes autores, com jo mateixa, demanem que les dones amb aquests problemes no facin silenci, que denunciïn o que trenquin la relació, amb tota la serenitat que sigui possible, per elles mateixes i per a evitar als seus fills un futur traumatitzat.

Les dones han patit maltractaments al llarg de vint anys o trenta anys... aquest silenci és més punyent que la mort. Demanem a les dones que no facin silenci, ara tenen més recolzament que mai de part de la llei i del govern i també de la societat. Estem en via de progrés i de justícia sortosament. Per una societat de pau i de convivència, de comprensió i amor.

El Dia de Sant Jordi sempre arriba amb la il·lusió dels llibres, de les roses, de l'amor i l'alegria de la primavera. Què bonic sonen aquest desitjos... Els carrers de les ciutats s'omplen de parades de llibres i roses. Els homes més matiners, ja van a comprar la rosa per a la seva estimada, caminen de pressa, porten la rosa a les mans, i la miren amb ulls d'amor, pensant en el goig que li farà a la seva estimada quan li doni. A més, la pressa també és perquè després ha d'anar a treballar, recordem que a Catalunya, tan important que és aquest dia, no és festiu. Contradicció que hi estem acostumats. Les dones, que no treballen fora de casa, cap al mig matí o a la tarda, sortint a mirar i remenar les parades de llibres, buscant les novetats literàries, a gust dels seus marits, o al d'elles... Però no es queden sense portar un llibre al seu estimat. I la il·lusió que ens fa als autors que cada any floreixi un nou llibre. Són les nostres roses perfumades de Sant Jordi, que també esclaten a la primavera. Tradició joiosa que ha de perdurar en el temps. Conrearem la terra i la ment, la bellesa, el perfum i la saviesa i brollaran els fruits que seran les roses i els llibres. I els acariciarem amb les mans i els llavis, amb els fils sedosos i suaus de la pell i la transparència i la claredat de la memòria. Benvingut estimat Dia de Sant Jordi.

Glòria Fandos Gracia

Publicat al Diari de Tarragona el dia 21 d'abril a l'apartat "Linea abierta"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "HOJAS DORMIDAS"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "HOJAS DORMIDAS"

DE GLÒRIA FANDOS A TORTOSA

Acte presidit per JOAN CABALLOL, Regidor de Cultura

i PACO ROGÉ, president de l'AAVV del Temple

a càrrec de FELIX RÒDRIGUEZ president d'Unió de Joves

Lloc: Local AAVV DEL Temple

Dia: Dimecres 22 d'abril

Hora: 7'30 de la tarda

PRESENTACIÓ DE “HOJAS DORMIDAS” DE GLÒRIA FANDOS AL BARRI DE SANT LLÀTZER

El dia 3 d’abril es presentà el poemari “Hojas dormidas” al Barri de Sant Llàtzer de Tortosa, a la Seu de la seva Associació de veïns.
Es va començar escoltant música de CD, del poema que comença la segona part del llibre, “Poetas remontad el vuelo” musicat al piano per Tomas Simom d’Amposta i cantat per la soprano Alícia Gonzalez.
Acte presidit pel seu president Ramon Valldeperez, i M. Carme Eiximeno de la junta.
A càrrec de la pròpia autora i el President d’Unió de Joves de les Terres de l’Ebre Fèlix Rodríguez.
Ramon va començar amb unes agradables paraules de benvinguda a l’autora i la seva obra, Fèlix va fer una exposició del llibre en tots el seus apartats, i el necessari que són les paraules i la poesia per a la joventut com per a tota la societat en general.
Va seguir un recital poètic per “La Pau de l’Ebre”, del contingut de “Hojas dormidas” per part de tots els participants de l’acte i obert al públic assistent, resultant un ambient distès i agradable.
Acabant amb un refrigeri i brindant, fins al pròxim llibre. Un agraïment especial per al president de l’Associació de Veïns i la Junta per la bona acollida, bona organització i les bones atencions, i al públic assistent i participatiu.

ENTREVISTA A ANTENA CARO PER PACO TAFALLA

El dia 8 d’abril i a les 10’30, dins l’espai El Magazine d’Antena Caro, emissora Municipal de les Terres de l’Ebre, Paco Tafalla em va fer una entrevista, referent a l’últim llibre de poemes “Hojas dormidas”, i la seva trajectòria, i allò que envolta a la típica celebració del Dia de Sant Jordi.
La podeu escoltar a http://www.antenacaro.com, dins de l’espai “Ràdio a la carta”.

LA MEVA PRIMAVERA

Hem començat la primavera, una més, renaix com cada any. Sembla repetida o la mateixa, però sempre és diferent . Aquest any és la meva primavera. Em sento renàixer amb ella. Semblo egoista, però ho sento tot meu i no prenc res a ningú. Aquest sol tan esplèndid, que acaricia, que escalfa suaument el meu cos i la meva ment. La brisa perfumada, delícia dels sentis.

Un aire net que omple els meus pulmons, alenades de vida. Una vida nova i renovada. El riu, amb la seva remor i el corrent de les aigües, lentes pausades, els ports, les pinedes, els carrers, els camins que pujo i baixo. El cel blau, intens i serè. Els ocells que volen lliures, que fan els seus nius a les branques dels arbres que trontollen al vent. Un "bon dia" dedicat als amics, als veïns al sortir al carrer. Tot és meu. Aquesta alegria immensa, que sento, que la puc tocar amb els dits i abraçar amb les mans i els braços. Els ocells fan el seu niu, les abelles , misteri de la naturalesa, fabriquen la mel; les flors obren els seu pètals i desprenen el seu perfum. Gràcies perquè tot és meu.

El fred, l'hivern queda enrere, el dolor i la desesperança.

Gràcies al gran especialista i cirurgià, David Moreta, que m'ha regalat una primavera de vida renovada. Amb un camí llarg , indefinit, per seguir la vida quotidiana de treball, d'escriure, per suposat...de somriure, d'estimar. De viure simplement...sense les més mínimes limitacions físiques. Com tantíssims especialistes de la medicina de tota mena, que dia a dia, regalen tantes primaveres... Arreglen cossos, curen malalties. Salven tantes vides, amb la seva sàvia dedicació, intel·ligència, amb les mans i la ment, el seu cor i la seva humanitat. Aquesta és la cara de la creu de la vida. Avui vull ser egoista i no vull veure la creu. Normalment la veig massa i em fa sofrir, em fa mal. I avui no. Demà Déu dirà. He dit Déu? Si estimats amics i amigues. Avui veig la seva cara, que té mil cares., mil noms, en cada volva de llum que es desprèn de l'Univers. Hi és en totes aquestes persones que regalen salut, vida, amb els seu treball, esforç i suor. Puc dir que tot és meu. Avui, Déu, també és meu. Demà, demà serà un altre dia.

No és que tanqui els ulls a la realitat. Al meu cor, avui, només aflora la il·lusió. No hi ha camí d'espines, només jardins de flors. Roses vermelles i les belleses dels cors. La dolça espera i a la vegada punyent, on s'asseca el meu plor. La llum d'una estrella, del cel m'arriba el seu resplendor, la pluja mulla la terra i tot té nom d'amor.

Publicat al Diari de Tarragona a l'apartat de "Línea abierta" el 6 d'abril de 2009

DIUMENGE DE RAMS

El Diumenge de Rams se celebra per commemorar l'entrada de Jesucrist a Jerusalem. Segons l'Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria, amb gran multitud, alçant branques de llorer i de palmes per donar-li la benvinguda.

És un dia de festa molt arrelat a Catalunya, sempre cau entre el mes de març i abril. També és costum, sobretot els nens i nenes, estrenar vestits, generalment, ja de primavera. Pregant al cel que aquest dia tan especial, Diumenge de Rams, faci bon dia, càlid i assolellat, per lluir la nova vestimenta primaveral, tal com toca.

Abans de la Missa Major es fa un petit recorregut en processó i a l'entrada de l'església es fa la tradicional benedicció de rams de part del capellà.

Aquest dia les esglésies estan tan plenes que els pares i mares, amb la il·lusió de lluir amb els seus nens, com més petits millor, arriben fins al carrer. Han de sortir a la força també, perquè al ser tan petits, no hi ha manera que estiguin en silenci, o criden o ploren.

Les palmes de les nenes són pura artesania, amb fines tires trenades, formant com un farolet, amb unes puntes de palma llises a la part de dalt, on es lliga amb una cinta blanca fent una llaçada preciosa i lluïda. Els nens utilitzen un palmó que és com una simple branca de palmera, però de color blanc com ho són totes, preparades per a l'ocasió, també lligades amb un preciosa llaçada, habitualment, quasi sempre de color blau. Són de moltes mides. Hi ha nens que els sobrepassa el doble de la seva estatura. Van tots bufons i orgullosos. Aquests acaben, la majoria, utilitzant els palmons com escombra, fregant pel terra de l'Església.

No ens oblidem que tant els palmons com les palmes del nens i nenes, van guarnits de caramels i dolços de tot tipus, i no esperen a que acabi la celebració per començar a menjar-se'ls. N'hi ha que els agraden més els que tenen els nens que estan al banc del davant i no es priven d'agafar-los, dissimuladament o no, amb l'inevitable protesta dels seus propietaris, si és que se n'adonen. Aquests ja són una mica més grans. Els més petits, la lluita és dels pares per fer-los entrar en raó. Us podeu fer una idea, si és que no ho haveu viscut. Prop del caos.

El que queda d'aquestes preciositats de palmes i palmons es donen per a guarnir el monument de l'Altar major de l'Església, per celebrar la propera Setmana Santa.

També es porten a casa, com els rams de llorer, i d'olivera per posar-los als balcons i terrasses, per guardar la casa i a la família d'energies negatives al llarg de tot l'any.

A la tarda la famosa processó del Diumenge de Rams, sobretot a Tortosa. Nombroses confraries, el seus components anomenats Vestes, vestits amb unes túniques fins als peus i una gorra que els tapa la cara i acabada a la part de dalt del cap en forma de cucurutxo altíssim, de diversos colors, morat, negre, blanc. La imatge de Jesús muntat al ruc, envoltat de rams. És alegre i emocionant a la vegada.

El primer cop que vaig veure aquesta processó, va ser sobre els anys 60. M'hi van portar uns amics i veïns tortosins, la M. Cinta i l'Antoni, quan vivíem a Lledó. Vaig quedar bocabadada. El més sorprenent va ser la pluja de caramels que venia de tot arreu.

Mai oblidaré aquell Diumenge de Rams a Tortosa ni la meva primera palma, que va ser l'única. Més tard vaig repetir i viure aquesta il·lusió i aquestes experiències amb els meus fills. Amb la mateixa il·lusió, renovada i multiplicada.

Publicat al Diari de Tarragona el dia 3 d'abril a l'apartat "Línea abierta"

POEMS&BLOGS, POETES A LA XARXA

Què millor dia per celebrar una trobada poètica que el dia 21 de març, Dia Internacional de la Poesia? Així es va fer a Vilafranca del Penedès, però en el marc de les noves tecnologies, com són els blocs. Poetes amb blocs poètics, requisit imprescindible per participar.
Va ser per mi una gran satisfacció participar a la Primera Trobada de “Poems&Blogs, Poetes a la xarxa”. Excel·lent idea de la gran poetessa senyora Violant de Bru, que té diversos blocs.
El tenir bloc va ser idea del meu fill, fa poc més d’un any, per publicar poemes, escrits de tota mena, presentacions de llibres. Donar a conèixer el meu itinerari literari, una opció a la comunicació, a l’intercanvi de idees per aquesta finestra oberta al món que és obrir un bloc, mitjà innovador, ja molt prolífic. Ens aporten riquesa, bellesa, és un món fantàstic. M’ha donat opció a participar en aquesta trobada poètica.




Gràcies a la senyora Violant de Bru, caçadora de poetes i de blocs. Tinc l’orgull de formar part del Calendari Poètic i Col·laboradora d’excepció del seu bloc.
És molt agradable formar part d’aquesta trobada de “Poetes a la Xarxa” tan ben organitzada per Violant, a Vilafranca del Penedès, i que sigui un pas molt important que forma part dels meus camins poètics i de paraules, de comunicació, d’harmonia, d’amistat i de pau. Allò més important i l’únic que desitgem en el caminar senzill i quotidià del dia a dia, dels que estimem la poesia i les paraules.

Enhorabona per la gran acceptació de participants a aquesta Trobada, i desitjo que continuï per molts anys, com així torna la primavera...

ACTUALIDAD Y LEYENDA DE SAN VALENTIN

ACTUALIDAD Y LEYENDA DE SAN VALENTIN

Siempre pensamos en el día de San Valentín, como un día especial, el cual todos los enamorados hemos de celebrarlo. Se celebra el día catorce de febrero. Justamente estos días se percibe un tiempo cálido, no apropiado para esta época del año. Es el soplo de San Valentín, que nos envuelve, con el suave fuego del amor. Es una fiesta que se remonta a la época del antiguo Imperio Romano. En la actualidad una tradición bonita. ¿ Porque no conservarla?
Es una fecha más para favorecer el consumismo. El marketinc de ventas que ya estamos acostumbrados en esta sociedad en que vivimos que hace su agosto, una vez más. Pero no tiene porque. ¿ Que cuesta regalar una flor, una sonrisa, una mirada, un afecto, un poema...todo ello es una demostración de amor que no se obtiene con dinero. Como siempre podemos decir, que porque un día al año para recordar que estamos enamorados, o que somos padres, o madres, o hijos, o mujeres...pensamos que podría ser todo el año. Pero no tendría gracia, ni esa magia que experimentamos en un día especial; que lo hacemos especial. Todo tiene su explicación y su lógica. Que bonitas son las fiestas, pero no podemos estar todo el año de fiestas, que entrañable es la Navidad, pero no puede ser siempre Navidad. Que bonito es un día de sol, un atardecer en la playa, una excursión a la montaña, una noche estrellada...Si todo fuera siempre igual, no experimentaríamos el verdadero valor de las cosas.
San Valentín, como todos los santos y santas mártires, tienen su historia que se mezcla con leyendas y lejanos tiempos. Pero es curioso hurgar en ellas, siempre se encuentran hechos interesantes, escalofriantes o increíbles, y ¿ Porque no sacarlas a la luz en su día oportuno?
" Se cuenta que ya en el siglo lV a C. los romanos practicaban un rito de iniciación en honor del Dios Lupercus. Tal ceremonia consistía en meter dentro de una caja nombres de muchachas adolescentes, y que los jóvenes los extrajeran al azar, de manera que a cada uno de ellos le correspondiese una compañera para su mutua diversión, durante todo el año.
Según la leyenda, los romanos tenían un lugar sagrado donde la loba amantaba a Rómulo y Remo, el primero de los cuales fundó Roma. Ese lugar era llamado Lupercal, de la palabra latina lupus, que significa " lobo".
Después de d casi 800 años de tal celebración, llegaron los primeros Padres de la Iglesia cristiana y consideraron necesario, desde el punto de vista moral, acabar con estas prácticas, comenzando por buscar un nuevo santo patrón de los enamorados, que sustituyera al Dios Lupercus.
Sucedió que en Roma, en el año 270 d. C., el emperador Claudio II publicó un edicto que prohibía el matrimonio. Se basaba en que el Imperio necesitaba soldados y opinaban que los hombres casados se mostraban renuentes a dejar sus familias para ir a guerrear. Ante el matiz demencial de tal ley, Valentín, obispo de Interamma, invitó a las parejas de novios a acudir a él en secreto para unirlos en secreto en el sacramento del matrimonio. Enterado Claudio II , y ante la imposibilidad de convertir al obispo a la religión de los dioses romanos, mandó apalear, lapidar y finalmente, decapitar a Valentín.
También cuenta la historia que mientras se encontraba en la cárcel, esperando la ejecución, Valentín se enamoró de Julia, la hija ciega de su carcelero. Ella se arrodilló y apretó la mano de Valentino. De pronto, una luz brillante iluminó la celda de la prisión. Radiante, Julia exclamó, "Valentino, puedo ver, puedo ver.
Valentino fue ejecutado al día siguiente, el 14 de febrero del año 270, cerca de una puerta que más tarde fuera nombrada Puerta de Valentino para honrar su memoria. Fue enterrado en la que es hoy la Iglesia de Praxedes en Roma. Cuenta la leyenda que Julia plantó un Almendro de flores rosadas junto a su tumba. Hoy, el árbol de almendras es un símbolo de amor y amistad duraderos. En cada 14 de febrero, el día de San Valentín, mensajes de afecto, amor y devoción son intercambiados alrededor del mundo.

Publicat a:

• Diari el Punt, dia 13 de febrer de 2009.
• Diari Tarragona, secció "Línea Abierta", el dia 12 de febrer de 2009.
• Revista Aktual3, el mes de març.
  

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Un any més arriba el vuit de març, dia de la Dona Treballadora, però aquest any ho anomenarem simplement "Dia Internacional de la Dona" que no és tan simple, engloba tot aquest gran tema que avarca totes les problemàtiques que envolta a la dona.

El Dia Internacional de la Dona, no és un dia per celebrar, per recordar, per lamentar-se. És un dia per reivindicar, per defensar drets, com a persones que som, que en el dia d'avui sembla que encara no es veu clar. Per demanar justícia, per alçar la veu, i posar-la ben alta. Posar paraules a moltes boques, molts llavis que callen, que dissimulen, que passen per la vida, per la nostra societat, que som tots i totes, no ens oblidéssim, amb la por impregnada sota la seva pell, el seu interior i la seva ànima, amb un suau i trist somriure com aparador de cara a tots, per a sortir al carrer.

Una part de la joventut ho té molt assumit, la convivència en parella, el respecte mutu, compartir les tasques de la casa, la cura dels fills...Per l'altra banda, el masclisme pur i dur i més subtil persisteix tan en els homes joves, com en els de més edat, enquistat, com un càncer que no es pot extraure i no té curació, i ni ells mateixos reconeixen que ho pateixen i així difícilment podran rectificar els seus comportaments. L'educació del pare i de la mare és crucial i molt important per a eradicar aquesta xacra, que pot tenir una conseqüència futura bona o nefasta. És decisiu el comportament del pare, ja que els fills predominen a imitar-lo. Encara que la insistència, la paciència, el esforç, els consells insistents i repetida del dia a dia de la mare, també pot tenir uns fruits molt positius. No deixant de costat la educació del col·legi, de professors i professores, de tot el sistema.

Aquests dies ens ha remogut l'estómac l'assassinat de Marta del Castillo, una víctima més de la violència masclista, per la seu ex- parella, que aquest a la vegada convivia amb una menor de d'edat, tan sols de catorze anys, a més embarassada i vivint a la seva casa, convivint i amb consentiment dels pares. Inconcebible, inaudit, patètic, incomprensible. Quan és una nena, i el seu deure és anar a l'escola i formar-se com a persona i aconseguir uns coneixements acadèmics per al seu futur, lliure i independent.

No obstant el vuit de març ho hem de recordar, perquè per desgracia, forma part de la història de la dona, ja que en 1870, a Chicago, moltes dones van morir dins d'una fàbrica de teixits, reivindicant un salari igual als homes, realitzant el mateix treball. Va ser esgarrifant quan van treure els seus cadàvers que eren de color morat, per causa dels tints dels teixits. Des de llavors el color representatiu per defensar els drets de la dona és el color morat, el lila, en més o menys intensitat.

La mort d'aquelles dones, com totes les que s'han produït des de llavors, que són moltíssimes, aquest any ja són quatre, no han de ser en va, se sentirien defraudades, el saber que les seves morts, les primeres voluntàries, les altres assassinades pel seus marits o ex-companys sentimentals, no han servit de res, han estat privades de la vida, i ja sabem que una vida és molt, ho és tot. S'ha de seguir lluitant per uns drets i una dignitat.

Hi ha una Presidenta de la Igualtat, unes lleis, una Justícia, prou minsa, que no serveix de res. Hem de seguir el camí que van començar aquelles dones. Que entre les dones hagi més corporativisme. que les donés que han estat víctimes del masclisme i dels maltractes, tan psíquic com físics, no arribant a la mort, per suposat, més tard no es tornin masclistes. Així no s'arriba enlloc, és contraproduent. Mirant a les dones d'altres Cultures, que ara conviuen a la nostra societat, que estan en una situació més desfavorida, ens podem consolar, però no, mai, seria mirar enrere i retrocedir part del camí i no ho podem consentir. Hem de mirar sempre al davant, i avançar totes plegades cap a un futur d'esperança, de realitat i de Justícia.

Glòria Fandos Gracia

Publicat al Diari de Tarragona, secció "Línia Abierta", el dia 7 de març de 2009.

PAZ EN EL CORAZÓN

PAZ EN EL CORAZÓN

Reposa con placidez

la paz en el corazón

siempre le crecen alas

rebosantes de ilusión,

con ansias de volar,

surcar los vientos

y acariciar las olas del mar.

Da pena a mi alrededor,

cualquier ciego lo puede ver,

abramos los ojos de una vez,

no seamos ciegos también.

Se reparte mucho amor

que en tierra infértil va a caer,

donde no hay paz ni razón,

ni flores han de crecer.

Es el camino de la vida

donde ya no hay marcha atrás,

no pueden cerrarse la heridas,

ni ahondar raíces en la profundidad.

Son las vidas que se van

y nunca han de volver,

son recuerdos en el alma,

y como cada primavera

la paz en el corazón

siempre vuelve a renacer.

FESTA I TRADICIÓ DEL CARNAVAL

El Carnaval és una celebració pública que té lloc abans de la Quaresma Cristiana, sempre al mes de febrer però en diferents dies.. Es combinen diferents elements com disfresses, desfilades i festes al carrer. També té una característica comú com la permissivitat i cert descontrol. La celebració més gran del món és el Carnaval de Brasil. També és molt important el que se celebra a Itàlia, el Carnaval de Venècia. El Carnaval està associat amb menys mesura amb els cristians ortodoxes orientals. Al començament de l'Edat Mitjana l'Església Catòlica va proposar una etimologia de carnaval: del llatí vulgar "carne levare" que significa abandonar la carn. Era prescripció obligatòria no menjar carn tots els divendres , els quals durava la quaresma. Els dies que dura el Carnaval consideraven festa pagana i lúdica, que s'oposaven a la repressió de la sexualitat i a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.

Actualment el Carnaval té una altra cita amb el marketing de vendes, una altra més. Cada any hi ha més afecció o tradició de disfressar-se per participar de la festa, i la venda de vestits de mil estils diferents. Les botigues especialitzades no donen a l'abast. Colles de joves i menys joves es reuneixen per desfilar i participar d'aquesta festa tan alegre i tan estrafolària. També per gaudir de l'espectacle de les desfilades professionals. El més proper, ja el famós Carnaval de Vinaròs. Digne de veure, per cert.

Sobretot els més petits tenen una gran xalera, el disfrassar-se i sortir a desfilar pels carrers del poble o de la ciutat, amb els seus companys i amb els mestres de l'Escola.

També per televisió són notables les desfilades que no ens deixen indiferents, amb la música de samba, el ritme, de ballarins i ballarines, l'explosió de color, la fastuositat del vestits...Volguéssim o no ens impregna la música, l'alegria, el color i la bellesa.

Va haver un temps, no molt lluny encara, sobre tot als pobles, que es va prohibir aquesta celebració per a evitar assassinats, ja que al sortir amb la cara tapada, després no sabien qui havia estat i la justícia no podia aplicar el seu càstig.

Ara per desgràcia, també hi ha assassinats, sense l'excusa de cap Carnaval i a cara descoberta, que la llei els hi caigui amb la justícia que es mereixen.

Gloria Fandos Gracia

Publicat al Diari de Tarragona, secció "Linea Abierta", el dia 23 de febrer de 2009

LA FORÇA D'UN BATEC

LA FORÇA D'UN BATEC

La força, l'alè d'un batec,

brollador d'aigua cristal·lina,

regalims perfumats de vida,

com un rierol viu, transparent

d'un camí que ens guia...

l'hem de seguir, amb l'energia,

d' abraçar un cor que respira.

El trontollar d'una groga

i moribunda fulla,

a la branca trista

i molsosa d'un arbre,

un tronc humit

que es despulla,

es desprèn del vestit,

vell i gastat de corsa.

Quedant al descobert

el seu fons de marbre,

blanc, pur, immaculat.

Instint de fràgil realitat,

la llum de tots els colors s'apaga,

se'n va per un túnel llarg i fosc,

el cor s'escapa al buit,

té peus que corren a saltirons

i ales que recerquen la immensitat.

El cor no toca a terra,

el podem suaument acariciar,

amb una tendra mirada,

dolçament amb els sentits

i bressolar-lo amb les mans,

com un nen petit

que ens regala la seva rialla,

alegria que desfà el nus

d'un cor encongit,

que desperta,

deixant enrere el sofrir.

Podem escoltar el seu ...tic...tac,

com els rellotge del temps que avança,

i no s'atura per descansar.

Ens mostra la bellesa

del seu pausat caminar.

La riquesa de viure,

la lluminositat d'un somriure

ample, inabastable, infinit...

com l'horitzó, blau i ataronjat.

Apareix un Arcàngel,

lluitant amb la lluent espasa,

contra les ombres

que volen esborrar

l'esperança .

Glòria Fandos Gràcia

Dedicat a l'amiga

Maria Cinta Barberà.